El decret llei conté vuit articles, una disposició transitòria i tres disposicions finals.
Cànon sobre la deposició controlada dels residus industrials en el municipi de Flix:
En relació amb els tributs propis, s’introdueix, a l’article 1, una bonificació en la quota del cànon sobre la deposició controlada dels residus industrials en el municipi de Flix com a mesura per afavorir la recuperació d’aquest territori i en compliment de l’acord que va considerar d’interès general els projectes de transformació sectorial i de reindustrialització de la zona aprovats pel departament competent en matèria d’indústria.
Cànon de l’aigua
En compliment d’aquest mateix acord, en l’article 2, s’introdueix un coeficient reductor del tipus de gravamen general del cànon de l’aigua per als subjectes passius que creïn nova activitat industrial o permetin el manteniment o reconversió de la ja existent, actualment, en el municipi de Flix.
En aquest mateix precepte, també és objecte de benefici fiscal l’anomenada tarifa social del cànon de l’aigua, en què s’estableix una exempció del tribut per als consums domèstics que se situen en el primer tram de facturació, s’amplia la base de potencials beneficiaris que es troben en situació de pobresa energètica o de vulnerabilitat acreditada pels serveis socials, alhora que s’inclou aquest supòsit com a nova possibilitat de justificació d’aquests imports com a incobrables per part de les entitats subministradores. En termes d’urgència, la mesura es justifica per l’existència de situacions de pobresa energètica o de vulnerabilitat econòmica que no només persisteixen, sinó que s’han anat incrementant en els darrers temps i que afecten actualment unes 40.000 llars, situació que demanda una solució urgent.
Impost sobre els habitatges buits
D’altra banda, la modificació recollida en l’article 3 afecta l’impost sobre els habitatges buits i vol donar solució immediata a situacions que la pràctica liquidatòria ha demostrat que comporten una pèrdua de recaptació no volguda en el moment de creació del tribut, el qual, cal assenyalar, ha estat validat recentment per la Sentència núm. 4/2019 del Tribunal Constitucional, de 17 de gener. Així, s’inclouen com a subjectes passius els fons de titulització, grans tenidors d’habitatges buits.
Impost sobre l’emissió d’òxids de nitrogen a l’atmosfera produïda per l’aviació comercial i en l’impost que grava les apostes
Per altra banda, les mesures introduïdes en l’impost sobre l’emissió d’òxids de nitrogen a l’atmosfera produïda per l’aviació comercial (article 4) i en l’impost que grava les apostes (article 6), en què s’eleven els tipus impositius respectius, tenen per objectiu incrementar la recaptació. En la situació actual de manca de pressupost aprovat, es considera del tot urgent i necessari efectuar les modificacions esmentades per tal d’obtenir uns majors ingressos que permetin fer front a les despeses.
Actes Jurídics Documentats
Amb la mateixa finalitat, s’eleva el tipus de gravamen de la quota gradual d’actes jurídics documentats, que grava l’atorgament d’escriptures públiques de préstec o crèdit hipotecari, en què el subjecte passiu és el prestador o prestadora (article 5).
Joc
Finalment, la urgència i la necessitat d’incloure les mesures relacionades en l’àmbit de la regulació del joc es justifica en la voluntat de fer front a la situació actual que genera un volum de deutes impagats cada vegada més elevat i evitar potencials comportaments de frau fiscal. En aquest sentit, l’article 7 preveu que el subministrament de cartons de bingo resti condicionat a la inexistència de deutes tributaris en concepte de l’impost que grava la celebració del joc; s’estableix com a infracció molt greu la realització d’activitats de joc autoritzades o l’explotació d’elements de joc autoritzats sense haver satisfet la taxa fiscal sobre el joc; i l’article 8 regula que les fiances que han de dipositar els organitzadors dels jocs responguin, no només de les sancions administratives i del pagament de premis, sinó també dels deutes per la tributació sobre el joc. La disposició transitòria única atorga un termini de sis mesos als operadors per a l’adaptació de les fiances dipositades.