Edicte de Nul·litat del Reglament de l’impost sobre begudes ensucrades envasades

CATALUNYA. Nul·litat del Reglament de l’impost sobre begudes ensucrades envasades.  EDICTE de 13 de desembre de 2021, pel qual es fa pública la Sentència de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dictada en el recurs contenciós administratiu núm. 515/2017.

La Secció Segona de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en data 28 de juny de 2019, ha dictat sentència en el recurs contenciós administratiu (recurs ordinari) número 515/2017, interposat per Asociación Nacional de Grandes Empresas de Distribución («ANGED»), Asociación de Cadenas Españolas de Supermercados («ACES»), Asociación Española de Distribuidores de autoservicios y Supermercados («ASEDAS»), Federación Española de Industrias de la Alimentación y Bebidas («FIAB»), Asociación Española de Codificación Comercial («AECOC») i Asociación Empresarial de Marcas de Restauración y Asociación Promarca («PROMARCA»), contra el Decret 73/2017, de 20 de juny, pel qual s’aprova el Reglament de l’impost sobre begudes ensucrades envasades.

La part dispositiva de la Sentència esmentada, traduïda literalment, estableix:

“1. Estimar el recurs contenciós administratiu, interposat per Asociación Nacional de Grandes Empresas de Distribución («ANGED»), Asociación de Cadenas Españolas de Supermercados («ACES»), Asociación Española de Distribuidores de autoservicios y Supermercados («ASEDAS»), Federación Española de Industrias de la Alimentación y Bebidas («FIAB»), Asociación Española de Codificación Comercial («AECOC») i Asociación Empresarial de Marcas de Restauración y Asociación Promarca («PROMARCA»), contra el Decret 73/2017 de 20 de juny pel qual s’aprova el Reglament de l’impost sobre begudes ensucrades envasades, declarant la nul·litat del mateix.

2. Imposar a la part demandada les costes del present procediment.”

Atès el que disposen els articles 72.2, 104.1 i 107.2 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, resolc donar publicitat a la part dispositiva de la Sentència esmentada per a coneixement general.

Barcelona, 13 de desembre de 2021

La Sentència número 588, de 28 de juny de 2019, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, va anul·lar el Decret 73/2017 esmentat en considerar que s’havia produït un defecte formal en la tramitació. Sense perjudici que s’impugni la Sentència davant del Tribunal Suprem, el pronunciament judicial no afecta la vigència de l’impost, per la qual cosa, ateses les regles contingudes en la Llei 5/2017, de 28 de març (art. 77), el tribut es continua meritant, i això comporta que els contribuents i substituts hagin de continuar aplicant l’impost.

El Decret llei 13/2019 reprodueix —en part— el contingut del Reglament anul·lat, de manera que conté els mateixos articles 3 i següents i la disposició transitòria. D’una banda, es mantenen els articles 3 i 4 (ara 1 i 2) que se centren a complementar els conceptes de beguda envasada i de distribuïdor. D’una altra, l’actual article 3 reprodueix l’article 5 del Reglament anul·lat, que incorporava regles que concretaven el procés de càlcul de la quota a l’efecte de l’autoliquidació de l’impost (així, d’una banda, preveu que, en cas que l’obligat tributari sigui el substitut del contribuent, aquest ha de determinar la base imposable per diferència entre la quantitat neta de beguda venuda minorada per la quantitat de beguda retornada pel contribuent; i d’una altra, quant al tipus de gravamen de determinades begudes, especifica que només s’ha de considerar el contingut de sucres afegits o, en el cas de preparats solubles i xarops, el que resulta un cop reconstituïda la beguda per al seu consum). Els articles 4, 5 i 6 del Decret llei recullen, al seu torn, el contingut dels articles 6, 7 i 8 del Reglament, referits al període de liquidació, termini i forma de presentació i ingrés de l’autoliquidació; obligacions formals dels obligats tributaris i l’òrgan competent per a la gestió, recaptació i inspecció del tribut, respectivament.

Així, el Decret llei manté, a l’article 4, que el període de liquidació de l’IBEE coincideix amb el trimestre natural i que la presentació i l’ingrés de l’autoliquidació corresponent a cada període de liquidació s’ha d’efectuar entre els dies 1 i 20 del mes següent a la finalització del període de liquidació.

Per tant, entre els dies 1 i 20 d’octubre del 2019, s’ha de dur a terme la presentació de l’autoliquidació corresponent al tercer trimestre del 2019, per via telemàtica, a la seu electrònica de l’Agència Tributària de Catalunya.

Es manté, així mateix, l’obligació formal per als obligats tributaris de presentar a l’Agència Tributària de Catalunya una declaració informativa anual en els termes que estableix el Decret llei 13/2019 aprovat.