Resolució 5/2017, de 17 de novembre de 2017, d’interpretació de l’article 7.2.c) de la Llei 5/2017, del 28 de març, relatiu al fet imposable de l’impost sobre grans establiments comercials.
Conclusió
Per tot el que ha quedat exposat, partint de la classificació dels establiments comercials que deriva de la normativa sectorial (Decret llei 1/2009) i fent una interpretació teleològica – interpretació que atén a la finalitat i esperit de la norma conforme al dictat de l’art. 3.1 Cc-, només pot interpretar-se l’art. 7.2.c)[1] de la Llei 5/2017 en el sentit que no comprèn els establiments comercials individuals de més de 1.300 m2 situats fora de la TUC dedicats a la venda a l’engròs, que, per tant, no queden subjectes a l’impost.
La interpretació anterior, alhora que s’acomoda a la finalitat de l’impost, resulta integradora i congruent amb la resta de supòsits de subjecció, superant la contradicció que assenyalàvem anteriorment respecte dels grans establiments comercials territorials individuals dedicats també a la venda a l’engròs de superfície de més de 2.500 m2 .
[1] “1. Constitueix el fet imposable de l’impost l’impacte mediambiental derivat de la utilització de grans superfícies amb finalitats comercials. 2. Als efectes del que disposa l’apartat 1, s’entén per utilització de grans superfícies amb finalitats comercials la que duen a terme els establiments següents:
- c) Grans establiments comercials que disposen d’una superfície de venda igual o superior a 1.300 metres quadrats que estiguin situats fora de la trama urbana consolidada o, en el cas que aquesta no estigui definida, estiguin situats fora del nucli històric i dels seus eixamples.”
Artículos Relacionados
- Determinació de béns afectes a l’activitat econòmica als efectes de l’article 314 de la Llei de mercat de valors
- Publicades al ATC 8 consultes de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats
- Publicades 4 consultes de l’impost sobre actius no productius de les persones jurídiques