Publicades 4 consultes de l’impost sobre actius no productius de les persones jurídiques

Fecha: 11/03/2022

Fuente: web de l’ATC

Enlaces:  Consultes

Impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques

Consulta núm. 415/19, de 23 de novembre de 2021

Qüestió: concepte de “beneficis no distribuïts”: càlcul (còmput de les pèrdues)

Es consulta si s’inclouen les pèrdues generades per la societat en el càlcul dels beneficis no distribuïts, d’acord amb la regla prevista a l’article 4.2 de la Llei 6/2017, del 9 de maig, de l’impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques (LIANP).

L’apartat 2 de l’article 4 de la LIANP, disposa:

“2. Als efectes del que disposa la lletra c, no es consideren béns no productius els que tenen un preu d’adquisició que no supera l’import dels beneficis no distribuïts obtinguts per l’entitat, sempre que provinguin del desenvolupament d’activitats econòmiques, amb el límit de l’import dels beneficis obtinguts tant en el mateix any com en els últims deu anys anteriors. S’hi assimilen els dividends que procedeixen de valors que atorguen, almenys, el 5 % dels drets de vot i es posseeixen amb la finalitat de dirigir i gestionar la participació, sempre que, a aquest efecte, es disposi de la corresponent organització de mitjans materials i personals, i l’entitat participada no tingui com a activitat principal la gestió d’un patrimoni mobiliari o immobiliari, d’acord amb la definició de la Llei 19/1991, del 6 de juny, de l’impost sobre el patrimoni. Els ingressos obtinguts per l’entitat participada han de procedir, almenys en el 90 %,del desenvolupament d’activitats econòmiques.”

Així doncs, els beneficis no distribuïts es defineixen com la part del resultat distribuïble (després d’impostos) que no es reparteix en forma de dividends, sinó que continua a l’empresa (i que generalment s’aplica a la constitució de reserves). Per tant, per al seu càlcul no s’inclouen les pèrdues obtingudes per la societat.

Consulta núm. 430/19, de 23 de novembre 2021

Qüestió: interpretació aplicació del requisit de “preu d’adquisició que no supera l’import dels beneficis no distribuïts”

Es consulta com s’ha d’interpretar l’article 4.2 de la Llei 6/2017, del 9 de maig, de l’impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques (LIANP, en endavant), als efectes de l’aplicació del còmput dels beneficis no distribuïts obtinguts per l’entitat quan la societat és titular de diferents immobles amb la qualificació d’actius no productius.

L’article 4.2 de la LIANP, disposa:

“2. Als efectes del que disposa la lletra c, no es consideren béns no productius els que tenen un preu d’adquisició que no supera l’import dels beneficis no distribuïts obtinguts per l’entitat, sempre que provinguin del desenvolupament d’activitats econòmiques, amb el límit de l’import dels beneficis obtinguts tant en el mateix any com en els últims deu anys anteriors. S’hi assimilen els dividends que procedeixen de valors que atorguen, almenys, el 5 % dels drets de vot i es posseeixen amb la finalitat de dirigir i gestionar la participació, sempre que, a aquest efecte, es disposi de la corresponent organització de mitjans materials i personals, i l’entitat participada no tingui com a activitat principal la gestió d’un patrimoni mobiliari o immobiliari, d’acord amb la definició de la Llei 19/1991, del 6 de juny, de l’impost sobre el patrimoni. Els ingressos obtinguts per l’entitat participada han de procedir, almenys en el 90 %,del desenvolupament d’activitats econòmiques.”

S’observa, per tant, que l’excepció prevista  a l’article 4.2 és aplicable bé per bé i no en el seu conjunt, és a dir, és el preu d’adquisició de cadascun dels elements el que no pot superar l’import dels beneficis no distribuïts.

Establerta la precisió anterior, i d’acord amb les dades facilitades en el vostre escrit de consulta, cal assenyalar que, atès que els preus d’adquisició del pàrquing 1 (25.000 euros) i del pàrquing 2 (35.000 euros) són inferiors, cadascun, als beneficis no distribuïts obtinguts per l’entitat (100.000 euros), podrien encabir-se en el supòsit de l’article 4.2 transcrit, sempre que els beneficis provinguin del desenvolupament de l’activitat econòmica de la societat i es compleixi el límit de l’import dels mateixos obtinguts en el mateix any com en els darrers deu anys (segons es diu, 100.000 euros).

En aquest sentit, i atès que el preu d’adquisició del local comercial és de 120.000 euros, aquest no es podrà encabir en el supòsit de l’article transcrit perquè el seu preu és superior als beneficis no distribuïts obtinguts per l’entitat (100.000 euros). Consegüentment, l’entitat haurà de tributar en l’IANP per la tinença d’aquest local comercial que rep, segons es fa constar, la qualificació d’actiu no productiu.

Consulta núm. 455/19, de 15 de novembre de 2021

Qüestió: subjecte passiu de l’impost: col·legis professionals

Es consulta si són subjectes passius de l’impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques (IANP) els col·legis professionals que no desenvolupen una activitat econòmica amb objecte mercantil.

En resposta a la qüestió plantejada, s’informa el següent:

1. L’article 6 de la Llei 6/2017, del 9 de maig, de l’impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques (en endavant, LIANP), determina el subjecte passiu de l’impost de la manera següent:

“Són subjectes passius de l’impost sobre els actius no productius, a títol de contribuents, les persones jurídiques i les entitats que, sense tenir personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica o patrimoni separat susceptible d’imposició, definides com a obligats tributaris per la normativa tributària general. En tots els casos el subjecte passiu ha de tenir objecte mercantil.” 

S’observa, per tant, que és requisit de subjecció que la persona jurídica o entitat tingui “objecte mercantil”. D’acord amb el criteri de la consulta vinculant núm. V289/19, de 17 d’octubre de 2019, cal interpretar l’expressió “objecte mercantil” recollida a l’article 6 en el sentit ampli de la “realització d’una activitat econòmica”.

En aquest punt, cal estar a la naturalesa jurídica i a les finalitats dels col·legis professionals, els trets característics dels quals que es troben regulats als articles 35 i 36 de la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals, de la manera següent:

“Article 35 Naturalesa jurídica 

Els col·legis professionals són corporacions de dret públic, dotades de personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat d’obrar per al compliment de llurs finalitats, que es configuren com a instàncies de gestió dels interessos públics vinculats a l’exercici d’una professió determinada i com a vehicle de participació dels col·legiats en l’administració d’aquests interessos, sens perjudici que puguin exercir activitats i prestar serveis als col·legiats en règim de dret privat. 

Article 36 Finalitats 

1. Els col·legis professionals tenen com a finalitat essencial vetllar perquè l’actuació de llurs col·legiats respongui als interessos i a les necessitats de la societat en relació amb l’exercici professional de què es tracti, i especialment garantir el compliment de la bona pràctica i de les obligacions deontològiques de la professió. També tenen com a finalitat l’ordenació, la representació i la defensa de la professió i dels interessos professionals de les persones col·legiades.
2. En llur condició de corporacions de dret públic els col·legis professionals estan subjectes al règim de responsabilitat patrimonial de les administracions públiques pel que fa a l’exercici de les funcions públiques que els atribueix la llei.”
3. Així doncs, i d’acord amb la normativa transcrita, es conclou que si, segons dieu, el col·legi professional no exerceix cap activitat econòmica, aquest no esdevindrà subjecte passiu de l’IANP per no tenir objecte mercantil, tal com exigeix l’article 6 de la LIANP.

En aquest punt, també cal tenir en compte que els col·legis professionals no tenen socis, propietaris o partícips en el sentit de poder efectuar la cessió descrita a les lletres a) i b) de l’article 4.1 de la LIANP.

I finalment cal advertir, pel que fa a la lletra c) del mateix article 4.1, que si el col·legi professional realitza alguna activitat en règim de dret privat, d’acord amb el disposat a l’article 35 anteriorment transcrit, i té béns no afectes a la mateixa, esdevindrà subjecte passiu de l’IANP; per la qual cosa hauria de tributar en l’impost.

Consulta núm. 180/20, de 23 de novembre de 2021

Qüestió: cessió onerosa de bé immoble a persona vinculada: còmput de l’import del lloguer en comparació amb la retribució anual del soci

Cessió onerosa de bé immoble a persona vinculada: còmput de l’import del lloguer en comparació amb la retribució anual del soci.

Una societat té cedit, onerosament i durant tres mesos l’any, un bé immoble a un dels seus socis, qui, segons es diu, és titular del 50 % de les participacions de l’entitat i percep una retribució anual superior al preu de cessió, ja que aquesta només és, com s’ha exposat, per tres mesos.

En l’escrit de consulta no es fa constar si el soci treballa de manera efectiva en la societat ni si l’import del lloguer és a preu de mercat.

S’observa, per tant, que un dels requisits perquè no es produeixi la subjecció a l’impost és que la retribució percebuda pel soci, a qui s’ha llogat l’immoble, sigui superior a l’import de la cessió del bé. Ara bé, per tal d’observar si es compleix aquest requisit en el cas plantejat caldrà comprovar si les retribucions anuals permeten assumir la despesa del lloguer per part del soci.

No obstant això, cal advertir que la cessió de l’immoble (durant tres mesos l’any) s’ha de realitzar a preu de mercat i caldrà saber si el soci, a qui se cedeix l’ús del bé, treballa de manera efectiva en l’entitat a canvi de rebre la retribució que ha d’ésser, com s’ha dit, superior al preu de cessió.