Qüestió: deducció en la quota autonòmica de l’IRPF per obligació de presentació de la declaració com a conseqüència de tenir més d’un pagador

Data de publicació: 20/05/2021

Font: web de e-tributs

Enllaç:  Consulta e-tributs num. 383/20, de 01/02/2021

En relació amb la deducció en la quota íntegra autonòmica de IRPF establerta en el Decret llei 36/2020, de 3 de novembre, de mesures urgents en l’àmbit de l’impost sobre les estades en establiments turístics i de l’impost sobre la renda de les persones físiques, es consulta el següent:

a) Com es calcula l’import de dita deducció per als supòsits de tributació conjunta en què un dels declarants està obligat a presentar la declaració de la renda per tenir més d’un pagador i l’altre no, o bé, que aquest darrer ho estigui per motius diferents. 

– En resposta a la qüestió plantejada, s’informa el següent:

L’article 2 del Decret llei 36/2020, de 3 de novembre, regula, la deducció per obligació de presentar la declaració de la renda per raó de tenir més d’un pagador, en els termes següents:

“2.1 Amb efectes de l’1 de gener del 2020, els contribuents que, com a conseqüència de tenir més d’un pagador de rendiments del treball, resultin obligats a presentar la declaració de l’impost, d’acord amb el que disposa l’article 96 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques i de modificació parcial de les lleis dels impostos sobre societats, sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni, es poden aplicar una deducció en la quota íntegra autonòmica per l’import que resulti de restar de la quota íntegra autonòmica la quota íntegra estatal, sempre que la diferència sigui positiva. 

2.2 Aquesta deducció no resulta aplicable als contribuents que s’hagin acollit o es puguin acollir al procediment especial de retencions regulat en l’article 89 A) del Reglament de l’impost sobre la renda de les persones físiques aprovat pel Reial decret 439/2007, de 30 de març.”

En resposta a la qüestió plantejada en la lletra a), cal assenyalar que si algun dels membres de la unitat familiar estigués obligat a presentar la declaració de la renda per percebre rendiments íntegres del treball per part de més d’un pagador i presentés declaració conjunta, en aquesta darrera declaració només s’aplicaria la deducció si, per l’opció de tributació conjunta, no existeix cap altre motiu que obligui a presentar la declaració de la renda. Per exemple, si un dels cònjuges està obligat a declarar com a conseqüència de tenir dos pagadors i l’altre obté un ajut públic no exempt de l’impost per import superior a 1.000 euros, en tributació conjunta no es complirien els requisits per aplicar la deducció.

D’altra banda, cal assenyalar que tampoc s’aplicarà dita deducció en la tributació conjunta si ambdós cònjuges estan obligats a declarar per haver tingut dos pagadors, ja que la suma dels rendiments íntegres del treball d’ambdós (superiors a 14.000€ x 2) determinarien, per sí mateixos, l’obligació de declarar en cas de presentar-se dita declaració conjunta.

La deducció tampoc serà aplicable en la tributació conjunta si algun dels cònjuges obté rendiments íntegres del treball en una quantitat inferior a 14.000€, procedents de dos pagadors, essent els del segon superiors a 1.500€, tot i que l’import total dels ingressos íntegres del treball, en aquest tipus de tributació, superin els 14.000€, atès que l’obligació de declarar no obeeix a l’existència de dos pagadors, sinó al fet d’haver optat per la tributació conjunta (per exemple: els rendiments íntegres del treball d’un dels cònjuges esdevenen 4.000€ i els de l’altre procedeixen de dos pagadors que han satisfet 8.000€ i 3.000€).

Ara bé, cal advertir que, en cas de tributació conjunta, la deducció s’aplicarà igualment per la diferència entre la quota íntegra autonòmica i estatal, malgrat que només una d’elles correspongui al contribuent que es vegi obligat a declarar per tenir més d’un pagador. 

b) Si l’import de la quota íntegra a tenir en compte correspon a la quota íntegra total o només s’ha de realitzar el càlcul de la deducció tenint en consideració “la quota íntegra general”.

Finalment, i quant a la qüestió plantejada en la lletra b), cal recordar que, com s’ha dit, l’article 2 transcrit estableix que l’import de la deducció aplicable serà la diferència que resulti de la quota íntegra autonòmica menys la quota íntegra estatal, sempre i quan aquella sigui positiva.

En aquest ordre de coses, els conceptes de “quota íntegra estatal” i “quota íntegra autonòmica”, estan regulats als articles 62 i 73, respectivament, de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques i de modificació parcial de les lleis de l’impost sobre societats, sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni, en els termes següents:

“Artículo 62. Cuota íntegra estatal.

La cuota íntegra estatal será la suma de las cantidades resultantes de aplicar los tipos de gravamen, a los que se refieren los artículos 63 y 66 de esta Ley, a las bases liquidables general y del ahorro, respectivamente.

[…]

Artículo 73. Cuota íntegra autonómica.

La cuota íntegra autonómica del Impuesto será la suma de las cuantías resultantes de aplicar los tipos de gravamen, a los que se refieren los artículos 74 y 76 de esta Ley, a la base liquidable general y del ahorro, respectivamente.”

Aquesta contestació té, d’acord amb l’article 34.1.a) de la Llei general tributària, caràcter merament informatiu.