CATALUNYA. Tribunal Constitucional.
QÜESTIÓ D’INCONSTITUCIONALITAT núm. 5439-2021, plantejada pel Jutjat de Primera Instància núm. 11 de Barcelona, en relació amb l’article 2.1, lletres a) i b), del Decret llei 34/2020, de 20 d’octubre, del Govern de la Generalitat de Catalunya, de mesures urgents de suport a l’activitat econòmica desenvolupada en locals de negoci arrendats (sentència).
El suplement del BOE núm. 5, de 6.1.2023, publica la Sentència 150/2022, de 29 de novembre, dictada pel Ple del Tribunal Constitucional en la qüestió d’inconstitucionalitat núm. 5439-2021, plantejada pel Jutjat de Primera Instància núm. 11 de Barcelona en relació amb l’article 2.1, lletres a) i b) del Decret llei de la Generalitat de Catalunya 34/2020, de 20 d’octubre, de mesures urgents de suport a l’activitat econòmica desenvolupada en locals de negoci arrendats.
En la sentència esmentada, el Tribunal Constitucional ha decidit:
“Estimar la present qüestió d’inconstitucionalitat plantejada pel Jutjat de Primera Instància núm. 11 de Barcelona i, en conseqüència, declarar la inconstitucionalitat i nul·litat de les lletres a) i b) de l’art 2.1 del Decret llei de la Generalitat de Catalunya 34/2020, de 20 d’octubre, amb els efectes previstos en el fonament jurídic 5 de la present resolució.[1]”
Article 2
Regles aplicables davant la manca d’acord entre les parts
- En el cas que les parts no arribin a un acord per mitjà de negociació o mediació en el termini d’un mes a comptar del requeriment previst per l’article 1, s’apliquen les regles següents:
- a) En cas de suspensió del desenvolupament de l’activitat, la renda i altres quantitats degudes per la part arrendatària s’han de reduir en un cinquanta per cent respecte de les vigents mentre duri la mesura de suspensió.
- b) En cas de restricció parcial de l’aprofitament material del l’immoble, la renda i altres quantitats degudes per la part arrendatària s’han de reduir, mentre durin les mesures de restricció, en una proporció igual a la meitat de la pèrdua d’aprofitament de l’immoble, mesurada objectivament per la reducció d’aforament o d’horaris o per altres limitacions imposades per la norma.
- c) La prestació de serveis de lliurament a domicili o de recollida de productes a l’establiment no afecta l’aplicació de les reduccions previstes per les lletres a) i b) d’aquest apartat.
- d) La part arrendatària pot exigir a la part arrendadora que imputi totalment o parcial a l’obligació de pagar les referides rendes i altres despeses degudes que hagin vençut totes les quantitats que eventualment garanteixin el compliment de les seves obligacions, excloses la fiança legal obligatòria i altres garanties dipositades en l’organisme oficial competent. La part arrendatària ha de reintegrar les garanties objecte d’imputació en el termini d’un any comptat des de la desaparició de les circumstàncies a què fa referència l’article 1 i, en tot cas, abans que finalitzi el contracte si el termini de durada és inferior.
- e) En cas que les mesures previstes per la lletra a) d’aquest apartat es perllonguin més de tres mesos en el transcurs d’un any a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta norma, la part arrendatària pot optar per desistir del contracte sense penalització a partir del moment en què s’esdevingui aquesta circumstància, mentre es mantingui i fins a tres mesos després del cessament complet de les mesures, sempre que ho notifiqui de manera fefaent a la part arrendadora amb un mes d’antelació.
- Les reduccions de renda i d’altres quantitats degudes per la part arrendatària establertes a l’apartat 1 són efectives a comptar de la data del requeriment de modificació de les condicions contractuals fet per la part arrendatària. Des que rebi el requeriment, la part arrendadora s’ha d’abstenir d’emetre factura contra la part arrendatària per l’import de la renda i altres despeses a càrrec d’aquesta fins que transcorri el termini mensual per a negociar la modificació contractual o, si és anterior, fins a la data de l’acord.
[[1]] 5. En cuanto al alcance temporal de los efectos de la declaración de inconstitucionalidad, debe precisarse que no afectará a las situaciones jurídicas consolidadas, pues el principio de seguridad jurídica consagrado en el art. 9.3 CE y la necesidad de atender al fin legítimo de procurar la estabilidad en la relaciones contractuales preexistentes, aconseja limitar los efectos de esta sentencia, manteniéndose en sus términos los contratos de arrendamiento de local de negocio celebrados con anterioridad al momento de la presente resolución y a los que resultasen de aplicación los preceptos cuya inconstitucionalidad y nulidad se declara.