El Govern aprova el Decret llei de mesures urgents en matèria tributària i de lluita contra el frau fiscal

El Govern aprova el Decret llei de mesures urgents en matèria tributària i de lluita contra el frau fiscal

• Inclou mesures com la creació de beneficis fiscals en el cànon de l’aigua per a famílies en situació de pobresa energètica i vulnerabilitat
• L’Executiu també ha donat llum verda al Pacte Nacional pels drets de les persones amb discapacitats Pla estratègic de polítiques d’igualtat de gènere 2019-2022
• Portaveu Budó: “La petició de la Fiscalia d’inhabilitar el president Torra és un sense sentit”

El Govern ha donat llum verda al Decret llei de mesures tributàries urgents i de lluita contra el frau fiscal. Aquesta iniciativa s’emmarca en el context de pròrroga pressupostària i la necessitat d’adoptar mesures correctores del frau, en línia amb el que preveu el “Pla de prevenció i reducció del frau fiscal i de foment de les bones pràctiques tributàries 2019-2022”. El nou text legislatiu introdueix tota una sèrie de modificacions en alguns dels tributs propis i cedits, que suposaran un increment estimat en la recaptació de 88,2 milions d’euros anuals.

“Dins del context de pròrroga pressupostària en què ens trobem, és necessari aprovar tota una sèrie de modificacions de tributs propis i cedits, que en molts casos beneficiaran moltes famílies i empreses”, ha destacat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó durant la roda de premsa posterior a la reunió setmanal de l’Executiu.

Aquests canvis giren a l’entorn de tres grans eixos: beneficis fiscals per a famílies en situació de pobresa energètica i vulnerabilitat, i per a la reindustrialització del territori; modificacions tributàries que comportaran un increment d’ingressos per fer front al context de pròrroga pressupostària; i mesures de lluita contra el frau fiscal, principalment en matèria de joc. Amb aquestes modificacions es preveu recaptar uns 90 milions d’euros anuals.

Beneficis fiscals

El Decret llei aprovat avui pel Govern preveu bonificacions fiscals en dues figures tributàries; el cànon de l’aigua i el cànon sobre la deposició controlada dels residus industrials. En el primer cas, s’aplica una exempció en l’anomenada “tarifa social” aplicable als usos domèstics de l’aigua amb l’objectiu d’ajudar les famílies que es troben en situació de pobresa energètica o de vulnerabilitat. Així, per a aquests col·lectius s’estableix una tarifa social de 0 euros per metre cúbic en el primer tram del cànon, i en el cas que superessin aquest consum, s’aplicaria un coeficient del 0,5 a partir del segon tram. S’estima que aquesta mesura pugui beneficiar prop de 40.000 famílies catalanes.

“Són famílies que, per la seva situació econòmica, no poden pagar el consum d’aigua. Ara amb aquesta mesura, aquests rebuts tampoc generaran cànon de l’aigua en el primer tram, i es veurà reduït en tots els altres”, ha destacat Budó.

També s’introdueix un coeficient reductor del 0,10 sobre el tipus de gravamen general aplicable al consum industrial de l’aigua per a aquelles empreses que mantinguin l’activitat industrial o creïn nous llocs de treball en municipis afectats per tancaments d’indústries. D’aquesta manera, els subjectes passius que se’n puguin beneficiar veuran bonificada la seva quota tributària en un 90%.  D’acord amb el text del Decret, aquesta mesura s’aplicarà, de moment, al municipi de Flix, perquè actualment és l’únic que disposa d’un projecte de reindustrialització de la zona. La voluntat del Govern és fer extensiva aquesta bonificació a altres municipis per als quals s’aprovin plans de reindustrialització.

El Decret també preveu una altra mesura que afecta al municipi de Flix. La voluntat del Govern de la Generalitat és “afavorir la reindustrialització d’aquest territori”, i amb aquest objectiu s’introdueix una bonificació del 40% en la quota del cànon sobre la deposició controlada de residus industrials que paguen les empreses ubicades en aquesta zona.

Aquesta bonificació s’emmarca dins de la consideració d’interès general que reben els projectes de transformació sectorial i de reindustrialització de la zona, tal i com va acordar el Consell de ministres de l’1 de desembre del 2017.

Obtenció d’ingressos

S’inclouen com a subjectes passius de l’Impost sobre els habitatges buits els fons de titulització, com a titulars de grans paquets d’habitatges buits que han adquirit procedents d’execucions hipotecàries i que amb la regulació actual no estaven subjectes al pagament per no tenir personalitat jurídica. El canvi corregeix aquesta deficiència original de la llei i evita pèrdues de recaptació no volgudes en el moment de creació del tribut.

“L’objectiu principal d’aquest impost no és recaptatori, sinó que és mobilitzar el parc d’habitatges buits en mans dels grans tenidors i propietaris. La seva aplicació ha estat molt important i efectiva en aquest sentit, malgrat els recursos al Tribunal Constitucional que el Govern de l’Estat va presentar des del moment de la seva aprovació”, ha detallat la portaveu del Govern.

El Decret també preveu l’increment dels tipus impositius de tres impostos. L’Impost sobre l’emissió d’òxids de nitrogen a l’atmosfera produïda per l’aviació comercial, que passa de 2,5 a 3,5 euros per quilogram d’òxid de nitrogen emès.

L’any 2014 el Govern de la Generalitat va ser “absolutament capdavanter amb la creació d’aquest impost”, seguint les recomanacions de la Unió Europea sobre l’adopció de mesures de fiscalitat mediambiental. Es tracta d’un impost que va ser “una innovació en l’ordenament jurídic estatal”, i es va crear seguint els precedents de França, Alemanya i el Regne Unit, segons ha explicat Budó.

L’Impost que grava les apostes, que situa en un tipus únic del 15% el tipus que actualment és del 10%, en el cas de les esportives, i del 13% per a les generals. Aquesta modificació només afecta les apostes presencials, que són les úniques sobre les quals les comunitats autònomes tenen capacitat normativa. El joc en línia és competència de l’Estat.

Finalment, quant a l’Impost sobre Actes Jurídics Documentats el Decret llei eleva el tipus impositiu que grava l’atorgament d’escriptures públiques de préstec o crèdit hipotecari de l’1,5% al 2%. El 10 de novembre del 2018, va entrar en vigor el Reial decret llei 17/2018, que establia que el subjecte passiu d’aquest impost són les entitats financeres que concedeixen els préstecs i a favor de les quals es constitueixen les hipoteques. L’impacte d’aquest increment és de 81,9 milions d’euros anuals.

Aquest impost va ser motiu d’una sentència “polèmica” i una intervenció posterior del Tribunal Suprem “més que curiosa, per definir-ho de manera suau”, ha apuntat Budó. Posteriorment, el Reial decret-llei 17/2018 va establir que el subjecte passiu d’aquest impost passaven a ser les entitats financeres que concedeixen els préstecs o hipoteques, i són aquestes les que han de fer el pagament i tenen prohibit de repercutir-lo en els clients.

Lluita contra el frau fiscal

En el marc del Pla de prevenció i reducció del frau fiscal i de foment de les bones pràctiques tributàries 2019-2022, el decret aprovat avui preveu tres noves mesures en l’àmbit de la tributació i regulació de l’activitat del joc:

• L’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat (EAJA) no podrà subministrar cartrons de bingo nous als establiments de joc que tinguin pendent el pagament de l’impost sobre el joc.
• Es considerarà infracció “molt greu” la realització d’activitats de joc, sense haver satisfet l’impost sobre el joc, que grava la celebració de l’esmentada activitat.
• L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) podrà utilitzar les fiances que ara ja dipositen els operadors del joc per atendre el pagament de premis i sancions, també per executar els deutes derivats de la tributació.

El Decret llei conté vuit articles, una disposició transitòria i tres disposicions finals i entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al DOGC.