Consulta núm. V289/19, 17 d’octubre de 2019
Resum: No estaran subjectes les entitats patrimonials.
Data: 17/10/2019
Font: web e-tributs
Enllaç: Consulta núm. V289/19, 17 d’octubre de 2019
Es pregunta sobre el tractament en l’IANP de les entitats patrimonials i la interpretació del concepte «treball efectiu a la societat»
a) Si estan subjectes a l’impost les entitats patrimonials regulades a l’article 5.2 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’impost sobre societats (en endavant, LIS).
El contingut del preàmbul, doncs, ens aporta una definició del subjecte passiu radicada en la realització d’una activitat econòmica en sentit ampli, i és aquest sentit el que cal atribuir a l’expressió “objecte mercantil” de l’article 6.
Per tant, i des d’una tasca interpretativa integradora del concepte, des de l’anàlisi de l’esperit i finalitat de la norma (article 3.1 del Codi civil), resulta que totes les consideracions anteriors menen cap un concepte de subjecte passiu vinculat a que l’entitat realitzi una activitat econòmica, de manera que és en aquest sentit que entenem que cal interpretar el concepte “objecte mercantil”.
Aquesta interpretació exclou, per tant, les entitats patrimonials regulades en l’article 5.2 de la Llei de l’impost sobre societats, com a subjectes passius del tribut, tota vegada que, per definició aquestes entitats no realitzen una activitat econòmica.
b) En segon lloc, es pregunta com cal determinar la concurrència dels requisits per a qualificar una societat com a entitat patrimonial.
Per donar resposta a la qüestió plantejada, cal aplicar la norma de meritació, ja que, d’acord amb l’article 21.1 de la Llei general tributària:
“[…] La fecha del devengo determina las circunstancias relevantes para la configuración de la obligación tributaria, salvo que la ley de cada tributo disponga otra cosa. […]”
Doncs bé, d’acord amb l’article 9 de la LIANP, aquest es merita l’1 de gener de cada any, per la qual cosa cal referir tots els elements del tribut a aquesta data.
Atès que la data de meritació a inicis de l’exercici no permet determinar la patrimonialitat o no d’una entitat en aquell mateix exercici, només pot atribuir-se aquesta condició per referència al darrer exercici tancat immediatament anterior a la data de meritació.
c) En darrer terme, la consultant planteja la qüestió relativa a com cal interpretar el concepte treball efectiu en la societat a què es fa referència en l’article 4.1.b) de la LIANP:
Una vegada més, hem de seguir l’íter interpretatiu en matèria tributària que estableix l’article 12.2 de la Llei general tributària transcrit a l’inici, i d’acord amb el qual hem d’adreçar-nos, en primer lloc, a la definició dels conceptes dins de la normativa tributària. En aquest sentit, la indefinició de la pròpia LIANP del concepte “treball efectiu en la societat”, es pot resoldre mitjançant el concepte de treball que deriva de la normativa tributària, singularment, en la LIRPF, sense necessitat, per tant, d’acudir a d’altres branques del dret (com podria ser la laboral-social). Així, la integració dins la pròpia normativa tributària aporta un sentit de coherència del sistema fiscal que resulta determinant.
Efectivament, tal com assenyala la consultant, l’article 17.1 de la LIRPF, aporta aquesta definició que ens permet integrar el buit de la Llei de l’IANP, en establir:
“1. Se considerarán rendimientos íntegros del trabajo todas las contraprestaciones o utilidades, cualquiera que sea su denominación o naturaleza, dinerarias o en especie, que deriven, directa o indirectamente, del trabajo personal o de la relación laboral o estatutaria y no tengan el carácter de rendimientos de actividades económicas.”
D’acord amb l’exposat, cal concloure que el tret rellevant, als efectes de la tributació en l’IANP, és la percepció de rendiments qualificats de rendiment del treball en la societat, no tenint incidència en aquest requisit la tipologia de contracte que vincula al perceptor d’aquests rendiments amb la societat i sens perjudici de quin sigui el seu règim d’afiliació a la Seguretat Social.
En tot cas, la norma exigeix que es treballi de manera efectiva en la societat.