Consultes e-tributs sobre diversos tributs – Publicades 4 consultes sobre diversos tributs

Publicado: 2 noviembre, 2020

Publicades 4 consultes sobre diversos tributs.

Fecha: 26/10/2020

Fuente: web e-tributs

Enlace: Consultes

Impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques

Consulta núm. 371/19, de 7 d’agost de 2020

Qüestió: Càlcul de la base imposable de l’impost: tinença d’un vehicle de més de 200 cavalls mitjançant un contracte de leasing. No inclusió de l’opció a compra en la valoració.

Consulta núm. 473/19, de 7 d’agost de 2020

Qüestió: Base imposable: tinença de vehicle mitjançant contracte de leasing. Comptabilització del valor residual en el valor total del contracte.

Resposta de les dues consultes: Per tant, els vehicles de motor, la tinença dels quals correspon a una societat en virtut d’un contracte d’arrendament financer (leasing, en aquest cas), en el supòsit d’estar subjectes a l’impost, s’han de valorar, pel valor determinat conforme a les normes aplicables als arrendaments en l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITPAJD).

Aplicant les regles de valoració d’aquest precepte a l’IANP, es considera que la base imposable en el cas de l’ús derivat de la realització d’una operació d’arrendament financer, està constituïda pel valor de les quantitats que s’hagin de satisfer durant tota la durada del contracte. No forma part de la base imposable el valor corresponent a l’opció de compra, atès que si bé aquest és un element definidor del contracte de leasing, no és obligatori que s’exerceixi.

Impost sobre les begudes ensucrades envasades

Consulta núm. 225/20, de 9 de setembre de 2020

Qüestió: Persona jurídica obligada a la presentació de l’autoliquidació de l’impost:  coincidència en la mateixa persona jurídica de centre logístic i supermercats.

Resposta: En el supòsit descrit en la consulta, en la mesura que qui subministra les begudes -centre logístic- i l’establiment que les posa a disposició del consumidor, siguin la mateixa persona jurídica, resultarà d’aplicació allò disposat en el segon paràgraf de l’article 74.1 transcrit, i, per tant, és dita persona jurídica la que estarà obligada a presentar les corresponents autoliquidacions del tribut, en condició de contribuent.

En conseqüència,  essent aquest el cas, i tal i com s’ha manifestat aquest centre directiu en la consulta 32/18, a què feu referència en el vostre escrit, la societat ha de subministrar als seus proveïdors, una declaració en què constin les seves dades identificatives, en la qual manifesti que també actua com a substitut del contribuent (en aquest cas, a través d’un centre logístic), d’acord amb allò establert a l’article 7.2.b) del Decret 73/2017, de 20 de juny, pel qual s’aprova el reglament de l’impost.

Consulta núm. 250/20, de 18 de setembre 2020

Qüestió: Coincidència en la mateixa persona jurídica de centre logístic i supermercats: obligació de presentació de l’autoliquidació de l’impost en concepte de contribuent.

Es consulta qui ha de presentar les autoliquidacions corresponents a l’IBEE en el supòsit en què una empresa subministra les begudes a les plataformes de l’entitat X, SL i aquesta, al seu torn als seus punts de venda.

Resposta: en el cas plantejat, sembla que el darrer distribuïdor (substitut del contribuent) i el punt de venda (contribuent) coincideix en la mateixa persona jurídica (centre logístic X, SL), que és qui està obligat a presentar l’autoliquidació de l’impost en qualitat de contribuent, d’acord amb la referència a l’article 73.3 que s’estableix a l’article 74.1 de la Llei.

 

Publicades 9 consultes de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentat

Publicado: 27 octubre, 2020

Dissolució Comunitat

Consulta núm. 48/19, de 7 d’agost de 2020

Qüestió: Dissolució de comunitat de béns a conseqüència del divorci d’un matrimoni: adjudicació de béns mitjançant sentència judicial. Excés d’adjudicació no compensat. Prescripció.

Resposta resumida: En el cas l’exposat, tenint en compte que la comunitat es refereix a la totalitat dels béns, l’excés que es verifica, en tant que manifesteu que no va ser compensat, té caràcter lucratiu i resta subjecte a tributació en concepte de donació. En aquest sentit es va manifestar aquest centre directiu en la consulta 312E/17, de 18 de gener de 2018. Així doncs, i a efecte de considerar una eventual prescripció de la donació, cal dir que la data de meritació a tenir en compte serà la de la sentència, la qual preveia la dissolució del condomini amb les adjudicacions pactades pels excònjuges

TPO

Consulta núm. 24/19, de 6 d’agost de 2020

Qüestió: Tributació d’una operació de compravenda amb pacte de reserva de domini. Es consulta si la reserva de domini, a efectes fiscals, s’ha de tractar com una condició suspensiva.

Resposta resumida: La finalitat del pacte de reserva és endarrerir temporalment la transmissió del bé a la part compradora fins que aquesta faci efectiu el pagament total del bé, moment en què es transmetrà el domini al seu favor. Aquesta és la finalitat del pacte de reserva de domini, emprat a la pràctica per garantir a la part venedora l’efectivitat de la contraprestació econòmica estipulada en els supòsits de vendes amb pagament ajornat total o fraccionat.

Per tant, el pacte de reserva de domini es qualifica, a efectes de l’impost sobre transmissions i actes jurídics documentats, com una condició resolutòria, produint-se la meritació del referit impost a la data de formalització del contracte.

TPO

Consulta núm. 57/19, de 8 d’octubre de 2020

Qüestió: Consolidació del domini per part d’una societat mercantil per mort de l’usufructuari; la nua propietat havia estat aportada en una operació d’ampliació de capital per l’usufructuari.

Resposta resumida: Per tant, en la mesura que el desmembrament del domini es va efectuar a títol onerós, en la seva consolidació es produirà la tributació en concepte de TPO de l’ITPAJD. En aquest mateix sentit es va pronunciar aquest centre directiu respecte un cas similar al present, concretament en la consulta número 7E/12, de 18 de gener del 2012.

Consulta núm. 74/19, de 8 d’octubre de 2020

Qüestió: Tributació de la concessió administrativa de l’ús privatiu de domini públic (terrassa d’establiment de restauració).

Resposta resumida: La constitució d’una concessió administrativa i altres actes equiparats, com és l’autorització de terrasses de bars i restaurants en la via pública, estan subjectes a la modalitat de transmissions patrimonials oneroses (TPO) de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITPAJD).

 

Consulta núm. 229/20, de 10 de setembre de 2020

Qüestió: Adquisició d’un habitatge de protecció oficial: tipus impositiu 7%; els adquirents són propietaris del que constitueix ara el seu habitatge habitual. Els consultants són propietaris d’un habitatge que tenen previst transmetre en les properes setmanes i, volen adquirir un habitatge de protecció oficial (en endavant, HPO), que esdevindrà el seu habitatge habitual i permanent.  Probablement, s’efectuarà abans la compra de l’HPO, que la venda de l’anterior habitatge. En relació amb els fets exposats, es consulta si en tant que en l’adquisició del nou habitatge (HPO) encara seran propietaris de l’actual, si és aplicable el tipus impositiu del 7 % per a l’adquisició d’habitatges de protecció oficial.

Resposta resumida: L’únic requisit que estableix la norma tributària per a l’aplicació del tipus del 7 % és que l’habitatge sigui amb protecció oficial. En aquest punt, caldrà doncs, que l’habitatge compleixi tots els requisits que exigeix la normativa de regulació dels habitatges amb protecció oficial. Així, el Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla per al dret a l’habitatge, estableix a l’article 44 les característiques que han de complir els habitatges amb protecció oficial.

Operacions Societàries

Consulta núm. 26/19, de 6 d’agost de 2020

Qüestió: Adquisició mortis causa de participacions d’una societat mercantil. Reducció de capital per a efectuar el pagament dels llegats ordenats pel causant consistent en l’atribució d’immobles que formen part de l’actiu de la societat.

Resposta resumida: Per tant, en el cas exposat a la consulta, en tant que manifesteu que són els hereus qui ostenten la condició de socis, l’adjudicació dels béns produïda haurà de tributar per la modalitat d’operacions societàries (OS) de l’ITPAJD, essent aquests els subjectes passius de l’impost, és a dir, els obligats al seu pagament.

Tipus reduït 5%

Consulta núm. 121/20, de 10 de setembre de 2020

Qüestió: Aplicació del tipus reduït en TPO en adquisició d’habitatge habitual per família nombrosa.

Resposta resumida: D’acord amb el precepte anterior, els requisits per gaudir d’aquest tipus reduït del 5 % són els següents:

  1. a)  El subjecte passiu ha de ser membre d’una família nombrosa (de categoria general o especial); la condició de família nombrosa s’ha d’acomplir en el moment de l’adquisició de l’habitatge habitual.
  2. b)  La suma de les bases imposables totals, menys els mínims personals i familiars del membres de la família nombrosa en la darrera declaració d’IRPF, no han d’excedir de 30.000 euros. Aquesta quantitat s’incrementa en 12.000 euros per cada fill que excedeixi del nombre de fills que la legislació vigent exigeixi com a mínim perquè la família tingui la condició legal de nombrosa.

Per tant, de reunir tots els requisits examinats serà aplicable el tipus reduït analitzat.

Consulta núm. 252/20, de 13 d’octubre de 2020

Qüestió: Adquisició part indivisa d’habitatge habitual per jove menor de 32 anys: aplicació del tipus reduït del 5%. En l’escrit de consulta es diu que una persona, menor de 32 anys, té la intenció d’adquirir la propietat del 85 % d’un immoble que constituirà el seu habitatge habitual. L’altre 15 % l’adquirirà la mare.

Resposta resumida: Per tant, en el cas exposat a la consulta, l’adquirent menor de 32 anys, amb el benentès que reuneixi els altres requisits (sobre els quals aquest centre directiu no es pot pronunciar per manca d’informació), podrà aplicar-se el tipus reduït del 5 % sobre el 85 % de l’habitatge, mentre que sobre el 15 % restant, pertanyent a la mare, s’aplicarà el tipus general del 10-11 %, segons correspongui.

 

S’han publicat noves consultes de ISD (donacions i successions) i de Patrimoni En aquest butlletí Resum consultes Impost sobre el Patrimoni

Publicado: 21 octubre, 2020

Data: 16/10/2020

Font: web e-tributs

Enllaç: accedir

 

Impost sobre el Patrimoni

Consulta núm. 144/19, de 2 de març de 2020

Qüestió: Exempció de les participacions: exercici de funcions de direcció i percepció de remuneracions en una altra entitat diferent de la societat respecte de la que es planteja l’aplicació del benefici fiscal.

En la consulta s’exposa el següent:

  1. a) Els consultants, casats en règim econòmic de separació de béns, són titulars de participacions de dues societats (societat A i societat B), les quals, es diu, desenvolupen  activitats econòmiques, si bé, no s’especifica quines.
  2. b) La Sra. Maria és titular del 30,03 % de les participacions de la societat B, de la que és administradora, percebent ingressos per exercici de funcions d’administració i direcció que, es diu, representen més del 50 % dels seus rendiments.
  3. c) El seu marit, el Sr. José, és titular de l’1,34 % de les participacions de la societat B i del 99 % de les participacions de la societat A (en aquesta darrera exerceix funcions d’administrador).

La societat A és titular del 39,02 % de les participacions de l’empresa B.

La societat B és titular de l’1 % de les participacions de l’empresa A.

CONTESTACIÓ:  En el cas exposat en la consulta, no es compleix el requisit atès que, segons es desprèn, ni el Sr. José ni la Sra. Maria desenvolupen funcions de direcció en l’entitat A, i el fet que la Sra. Maria les desenvolupi en l’entitat B no es fa extensiu a l’entitat A.

Per al cas que ambdós consultants fossin administradors solidaris de l’entitat A, s’entendrà complert el requisit analitzat sempre que això comporti l’exercici de funcions de direcció i la percepció de les corresponents remuneracions per aquest concepte.

Finalment, i pel que fa a la consulta de la Direcció General de Tributs de Ministeri d’Hisenda núm. V0775-17, de 27 de març, que s’esmenta en l’escrit de consulta, en tant que fa referència a un supòsit d’estructura hòlding i de qui satisfà les retribucions per les funcions de direcció, entenem que no resulta aplicable al cas plantejat.

 

Consulta núm. 103/20, de 12 de juny de 2020

Qüestió: Valoració d’un bé immoble als efectes de l’impost sobre el patrimoni. En el 2006 una persona va adquirir per herència una finca valorada en 79.800 euros. Posteriorment, el 2017, es va efectuar una operació de divisió horitzontal sobre la finca de la qual va resultar un habitatge valorat pel consultant en 109.000 euros. Arran d’aquesta operació l’Agència Tributària de Catalunya va iniciar un procediment de comprovació de valors, del qual va resultar una liquidació provisional de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITPAJD), amb un valor comprovat de 140.000 euros. D’altra banda, es fa avinent que el valor cadastral del pis és de 82.000€. En relació amb els fets exposats, es consulta quin és el valor que s’ha de donar ara a aquest immoble als efectes de l’impost sobre el patrimoni (IP).

CONTESTACIÓ: L’article 10 de la Llei 19/1991, de 6 de juny, de l’impost sobre el patrimoni, estableix, quant a la valoració dels béns immobles, el següent:

“Artículo 10. Bienes Inmuebles.

Los bienes de naturaleza urbana o rústica se computarán de acuerdo a las siguientes reglas:

Uno. Por el mayor valor de los tres siguientes: El valor catastral, el comprobado por la Administración a efectos de otros tributos o el precio, contraprestación o valor de la adquisición.»

D’acord amb aquest article, s’ha de prendre en consideració el valor més alt que resulti d’aplicar els tres criteris continguts a la norma, per tant, si segons manifesteu, el valor comprovat per l’Administració tributària és el més elevat, aquest serà el que s’haurà de tenir en compte als efectes de l’impost sobre el patrimoni.

En aquest sentit es va manifestar aquest centre directiu respecte un cas similar al present, concretament en la consulta 87E/12, de 31 de maig de 2012.

El Tribunal Supremo considera ajustado a derecho el impuesto valenciano sobre actividades sobre el Medio Ambiente

Publicado:

Fecha: 20/10/2020

Fuente: web del Poder Judicial

Enlace: SENTENCIA TODAVÍA NO PUBLICADA

 

La Sala indica que “no quiebra los principios de generalidad, igualdad y capacidad económica consagrados en el artículo 31 de la Constitución Española”

La Sección Segunda de la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Supremo ha dictado una sentencia en la que considera que el Impuesto sobre Actividades que Inciden en el Medio Ambiente (IAIMA) de la Comunidad Valenciana no es contrario a la Constitución española ni vulnera el derecho de la Unión Europea.

La Sala indica que este tributo, creado por el artículo 154 de la Ley autonómica 10/2012, de 21 de diciembre, de Medidas Fiscales, de Gestión Administrativa y de Organización de la Generalitat Valenciana, “respeta los límites que establecen los apartados 2 y 3 del artículo 6 LOFCA; no afecta a las competencias atribuidas al Estado en la Constitución; no infringe los principios constitucionales que rigen la imposición; y no vulnera el artículo 3 de la Directiva 2009/72/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 13 de julio de 2009, sobre normas comunes para el mercado interior de la electricidad”.

Asimismo, señala que se trata de una figura impositiva que “no quiebra los principios de generalidad, igualdad y capacidad económica consagrados en el artículo 31 de la Constitución Española”.

La Sala desestima el recurso de casación interpuesto por Iberdrola Renovables Energías, S. A. contra la sentencia del Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad de Valencia que confirmó la resolución del Conseller de Hacienda y Modelo Económico de la Generalitat, de 23 de mayo de 2016, en relación con la liquidación del IAIMA, en su modalidad de producción energética, correspondiente al ejercicio 2013, por un importe de 65.325 euros.

 

 

 

S’han publicat noves consultes de ISD (donacions i successions) i de Patrimoni En aquest butlletí Resum consultes ISD – Successions

Publicado: 20 octubre, 2020

La consulta més important es la primera sobre la pròrroga com a conseqüència de l’estat d’alarma

Data: 16/10/2020

Font: web e-tributs

Enllaç: accedir

 

Impost sobre successions i donacions – Successions

PRÒRROGA COM A CONSEQÜÈNCIA DE L’ESTAT D’ALARMA

Consulta núm. 157/20, de 29 de juny de 2020

Qüestió: Adquisició per causa de mort: termini de sol·licitud de pròrroga per a la presentació i ingrés de l’autoliquidació:  suspensió dels terminis de presentació com a conseqüència de la declaració de l’estat d’alarma.

La qüestió plantejada pel consultant se centra en determinar com es computa el termini de 5 mesos per a sol·licitar la pròrroga per a la presentació i ingrés de l’impost sobre successions i donacions -prevista en la normativa reguladora de l’impost- tenint en compte la suspensió dels terminis aprovada durant l’estat d’alarma.

CONTESTACIÓ:

  1. L’article 68 del Reial decret 1629/1991, de 8 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de l’impost sobre successions i donacions, disposa:

“1. La oficina competente para la recepción de los documentos o declaraciones podrá otorgar prórroga para la presentación de los documentos o declaraciones relativos a adquisiciones por causa de muerte por un plazo igual al señalado para su presentación.

  1. La solicitud de prórroga se presentará por los herederos, albaceas o administradores del caudal relicto dentro de los cinco primeros meses del plazo de presentación (…)”

Per la seva part, l’article 14 del Decret llei 7/2020, de 17 de març, en la redacció donada pel Decret llei 23/2020, de 9 de juny, estableix:

“Article 14. Suspensió dels terminis de presentació i ingrés de tributs

En l’àmbit d’aplicació dels tributs propis de la Generalitat de Catalunya i dels tributs cedits, s’estableix la suspensió de la presentació d’autoliquidacions i pagament dels esmentats tributs per al període comprès entre el 14 de març i el 30 de juny del 2020, ambdós inclosos.”

La mesura prevista en el decret llei dona resposta a la situació derivada de la declaració de l’estat d’alarma i a les dificultats que podia tenir el contribuent per a realitzar els tràmits i complir amb les seves obligacions tributàries. Tenint en compte l’objectiu de la mesura, cal entendre que també va quedar suspès el termini per a sol·licitar la pròrroga prevista en l’article 68 del Reglament de l’impost. Per tant, la suspensió del termini de presentació cal referir-la tant a la presentació i ingrés de les autoliquidacions com a la presentació de la sol·licitud de pròrroga.

Així, per exemple, per a una defunció produïda el 14 de gener del 2020, el cinquè mes per a sol·licitar la pròrroga comprenia del 14 de maig al 14 de juny; tenint en compte que a 14 de març, es produeix la suspensió, en aquest moment havien transcorregut 2 mesos des de la mort; tenint en compte que el còmput es reprèn a partir de l’1 de juliol, el cinquè mes per a sol·licitar la pròrroga comprèn de l’1 al 30 de setembre del 2020.

 

  1. Quant a la durada de la pròrroga s’efectuen les consideracions següents: 

L’apartat 6.b1) del punt 2.2 de l’article 14 del Decret llei 7/2020 (en la redacció donada pel Decret llei 23/2020) disposa -en l’àmbit de tributació de les successions- :

“b.1 En el supòsit de fets imposables meritats abans del 14 de març del 2020, i per als quals no hagués finalitzat, en aquesta data, el termini de presentació i ingrés en període voluntari, el termini comprèn el temps que, en el moment de la suspensió, restava per exhaurir del termini que estableix la normativa de l’impost en aquesta data, més dos mesos més. El termini s’inicia l’1 de juliol del 2020.”

El Decret llei afegeix dos mesos més al termini de presentació ordinari de sis mesos establert en l’article 10 del Decret 414/2011, de 13 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament català de l’ISD. La mesura, de caràcter excepcional, s’adopta, una vegada més, tenint en compte la situació derivada de la declaració de l’estat d’alarma, anteriorment exposada. Ara bé, el decret llei no modifica en cap cas el termini de presentació ordinari (de sis mesos), al qual hem d’entendre que es refereix l’article 68 del Reglament estatal abans transcrit.

En conseqüència, la pròrroga  -respecte la qual l’article 68 estableix que ha de ser “por un plazo igual al señalado para su presentación“és de sis mesos (a comptar a partir de l’acabament del vuitè mes).

 

Consulta núm. 109/20, de 21 de juliol de 2020

Qüestió: Aplicació de la reducció del 95 % per l’adquisició de l’habitatge habitual del causant. Concurrència de successoris a títol universal. En relació amb els fets exposats, es consulta si l’hereva que s’adjudica la totalitat de l’habitatge habitual de la causant, valorat aproximadament en més de 800.000 euros, es pot aplicar la reducció per l’adjudicació habitatge habitual de la causant per la totalitat de l’adjudicació  (500.000 €)  o, si per contra, s’ha de respectar el títol i, per tant, aplicar un terç de la reducció.

RESUM CONTESTACIÓ: l’adjudicatària efectiva del bé té dret a aplicar-se la reducció per l’habitatge habitual de la causant, però només sobre l’import de l’adquisició individual que li correspon d’acord amb el títol successori (i no sobre l’excés).

Consulta núm. 129/20, de 21 de juliol de 2020

Qüestió: Aplicació de la reducció del 95 % per l’adquisició de l’habitatge habitual del causant. Concurrència de successors a títol universal. En una acceptació d’herència, en què el causant nomena hereus als seus dos fills a parts iguals, un dels hereus  s’adjudica la totalitat de l’habitatge habitual del causant, produint-se un excés d’adjudicació. En relació amb els fets exposats, es consulta si l’hereu que s’ha adjudicat el 100 % de l’habitatge, es pot aplicar la totalitat de la reducció per la seva adjudicació o únicament el 50 %, d’ acord amb el títol successori.

RESUM CONTESTACIÓ:  l’adjudicatari efectiu del bé immoble té dret a aplicar-se la reducció per l’habitatge habitual del causant, però només sobre l’import de l’adquisició individual que li correspon d’acord amb el títol successori (i no sobre l’excés).

Consulta núm. 137/19, d’11 de maig de 2020

Qüestió: Acceptació i adjudicació d’herència. Excessos d’adjudicació i compensació en metàl·lic. Tres germanes han esdevingut hereves de tres béns immobles i d’una quantitat de diners dipositada en uns comptes. Es diu que dues de les hereves s’adjudiquen per meitats, els tres béns immobles i l’altra, els diners dels comptes, tot rebent aquesta última, a més, una compensació en metàl·lic per l’excés d’adjudicació que es produeixi. En relació amb els fets exposats, es consulta si l’excés d’adjudicació referit resta subjecte a tributació en l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.

RESUM CONTESTACIÓ: Així, l’excés d’adjudicació que es verifiqui en el supòsit en què dues de les hereves adquireixin béns superant d’aquesta manera les seves quotes ideals, però amb la simultània contraprestació en metàl·lic a l’altra hereva pel valor equivalent a la quota d’aquesta, i sempre que el bé immoble sigui indivisible i l’excés inevitable per no poder efectuar-se cap altra distribució, queda inclòs a la previsió de l’article 1062.1 del Codi civil abans transcrit, i, per tant, l’operació no estaria subjecta a la modalitat de transmissions patrimonials oneroses de l’impost.

Pel contrari, si l’excés pot evitar-se mitjançant una altra distribució de les adjudicacions de béns o si la compensació no ho és en metàl·lic, sí que es considera que és una transmissió patrimonial onerosa, subjecta i no exempta. Si no hi ha compensació per la diferència en les adjudicacions, estaria subjecta a l’impost sobre successions i donacions, pel concepte de donació.

 

Consulta núm. 9/20, de 20 d’abril de 2020

Qüestió: Grup de parentiu en relacions paterno-filials: llegat d’un immoble a la néta del cònjuge. El Sr. A formava un matrimoni amb la Sra. B, la qual tenia dos fills (C i D) fruit d’un matrimoni anterior. Ara, el Sr. A ha mort, tot instituint legatària d’un bé immoble a la filla de C, la Sra. E (és a dir, a la néta de l’esposa). En relació amb els fets exposats, es consulta en quin grup de parentiu (Grup II o III) s’encabeix la legatària respecte el Sr. A.

RESUM CONTESTACIÓ: En conseqüència, si la néta de la cònjuge supervivent esdevé legatària del Sr. A, aquesta restarà inclosa en el Grup III de parentiu (adquisicions per col·laterals de segon i tercer grau i per ascendents i descendents per afinitat). En aquest sentit s’ha manifestat aquest centre directiu en diverses ocasions, i més concretament en la consulta núm. 257E/10, de 9 de juliol del 2010.

Cal recordar que aquest criteri serà aplicable sempre i quan el cònjuge supervivent, en aquest cas, la Sra. B, es mantingui vídua amb posterioritat a la mort del seu cònjuge, el Sr. A, en tant que, sinó desapareixerà el vincle.

Consulta núm. 25/20, de 16 d’abril de 2020

Qüestió: Tributació d’una substitució fideïcomissària. Els dos cònjuges d’un matrimoni amb tres fills vol fer testament instituint-se recíprocament hereus fiduciaris un de l’altre, amb substitució fideïcomissària a favor dels fills, de manera que cadascun dels tres fills/fideïcomissaris s’adjudicaria un immoble.

RESUM CONTESTACIÓ: Per tant, d’acord amb la normativa exposada, l’hereu fiduciari, en tant que no té atribuïdes facultats de disposició, haurà de tributar en concepte d’usufructuari i els fideïcomissaris (els tres fills comuns) pel ple domini, en el moment en què adquireixin els béns, essent aquesta data a la que s’han de referir tots els elements determinants del tribut.

 

Consulta núm. 42/20, de 23 de març de 2020

Qüestió: Relació de parentiu entre filla d’acollida i persona acollidora. Una senyora vol atorgar testament mitjançant el qual transmetrà béns de la seva propietat a la seva “filla d’acollida” (actualment menor d’edat). Es diu que mai s’ha efectuat l’adopció per part de la consultant. En relació amb els fets exposats, es consulta, als efectes de l’impost sobre successions i donacions (ISD), quina és la relació de parentiu entre la mare i filla d’acollida.

RESUM CONTESTACIÓ: D’acord amb tot l’exposat, es conclou que la relació de parentiu de la “filla d’acollida” estaria compresa en el Grup IV de parentiu, en tant que l’acolliment no produeix els efectes de filiació per adopció que inclou a l’adoptat en la figura de descendent. Per tant, no es podrà aplicar els beneficis fiscals previstos pels fills.

Consulta núm. 133/20, de 31 de juliol de 2020

Qüestió: Deutes deduïbles en l’autoliquidació de l’impost. El causant deixa en herència als seus dos fills menors dos vehicles, cadascun d’ells amb un deute:

–             Vehicle 1 de valor 20.000€ i un deute de 15.813,27€,

–             Vehicle 2 de valor 12.000€ i un deute de 8.220,27€

En relació amb els fets exposats, es consulta si els deutes indicats per a cada un dels vehicles són deduïbles en l’autoliquidació de l’impost sobre successions.

RESUM CONTESTACIÓ: Per tant, pel que fa a les despeses a què feu referència en el vostre escrit caldrà verificar si són deutes pendents del causant que es poden encabir en el que preveu l’article 13 de la Llei per tal de ser deduïbles en l’impost sobre successions i donacions. Cal afegir que, no tenen la consideració de càrregues que disminueixen el valor del bé (art.12), ni es tracta de les despeses que preveu l’article 14 de la Llei.

 

S’han publicat noves consultes de ISD (donacions i successions) i de Patrimoni En aquest butlletí Resum consultes ISD – donacions

Publicado: 19 octubre, 2020

Data: 16/10/2020

Font: web e-tributs

Enllaç: accedir

 

Impost sobre successions i donacions – Donacions

Consulta núm. 275/19, de 23 de març de 2020

Qüestió: Constitució de préstecs a cadascun dels fills i posterior condonació del deute. Reducció del 95 % per donació de diners per l’adquisició del primer habitatge habitual.

RESUM CONTESTACIÓ: la referida reducció del 95% no resulta aplicable a l’operació de condonació del deute efectuada per la mare.

Consulta núm. 75/20, de 17 de juny de 2020

Qüestió: Donació de la meitat indivisa d’un immoble de mare a fill, el qual constituirà  l’habitatge habitual del donatari (qui ja era titular de l’altre meitat per donació anterior): anàlisi de l’aplicació de la reducció del 95 % de la base imposable.

Una mare vol donar al seu fill la meitat indivisa d’un pis de què és titular. Es fa constar que l’altra meitat indivisa ja és propietat del fill, que la va adquirir per donació del seu pare fa menys d’un any.

RESUM CONTESTACIÓ: no resultarà aplicable la reducció analitzada, en la mesura que no s’adquireix la totalitat de l’habitatge en el mateix moment (en unitat d’acte o en escriptures diferents de la mateixa data), encara que, segons manifesteu en l’escrit de consulta, aquest constitueix l’habitatge habitual del donatari.

Consulta núm. 105/20, de 31 de juliol de 2020

Qüestió: Reducció del 95 % de la base imposable en la donació de l’habitatge habitual: finca única en què existeixen dos habitatges independents.

Una senyora vol donar a la seva filla de 36 anys una finca, que està composta de dos habitatges independents, tot i que segons el Registre de la Propietat i el Cadastre es tracta d’una única entitat registral.

En relació amb els fets exposats, es consulta si és possible gaudir de l’aplicació de la reducció del 95 % per la donació de l’habitatge habitual pel que fa només a un dels habitatges, i sense l’aplicació de la reducció respecte de l’altre habitatge.

RESUM CONTESTACIÓ: Per tant, en el supòsit plantejat en la consulta, resulta aplicable la reducció en la donació efectuada per la mare a favor de la filla de 36 anys en la mesura que adquireix la totalitat de l’immoble que hagi de constituir el seu habitatge habitual. Per contra, en la donació de l’altre habitatge que no constituirà el seu habitatge habitual la donatària no es podrà aplicar la reducció del 95 % abans analitzada. A tal efecte, caldrà identificar en l’escriptura de donació cada un dels immobles, i el valor atribuït a cada un d’ells.

 

Consulta núm. V240/19, de 12 de juny de 2020

Qüestió: Reducció del 95 % en la transmissió mortis causa i entre vius de participacions de societat domiciliada a Portugal per part de donant-causant resident a Catalunya.

RESUM CONTESTACIÓ: quant al gaudiment de la reducció del 95 % en l’adquisició mortis causa de les participacions, d’allò exposat en la consulta sembla que es complirien els requisits exigits en l’article 10 i següents de la Llei 19/2010, sense que sigui impediment  el fet que la persona que realitza les funcions de direcció sigui no resident i que les participacions objecte de la transmissió siguin també d’una entitat no resident.

La mateixa conclusió esdevé aplicable, quant al gaudi de l’aplicació de la reducció del 95 % per l’adquisició entre vius de participacions en entitats, en cas d’acomplir-se els requisits disposats a l’article 41 i següents de la mateixa Llei. En aquest mateix sentit s’ha pronunciat aquest centre directiu en la consulta 79/18, d’11 de gener del 2019.

Tot això sens perjudici de les facultat de comprovació dels òrgans gestor i inspector.

 

Consulta núm. 30/20, de 23 de març de 2020

Qüestió: Reducció del 95 % en donació de participacions; donant en règim de jubilació activa que desenvoluparà tasques de comercial en l’entitat. d’una substitució fideïcomissària.

Una persona vol donar al seu fill unes participacions socials de què és titular. Es diu que el donant deixarà d’exercir les funcions de direcció i de percebre la corresponent remuneració, tot i que seguirà treballant per l’empresa com a comercial en règim de jubilació activa.

En relació amb els fets exposats, es consulta si el donatari podria gaudir de la reducció del 95 % del valor de les participacions en la donació referida.

RESUM CONTESTACIÓ:  S’observa, per tant, que el donant ha d’haver exercit, en el moment d’efectuar-se la donació, funcions de direcció i haver percebut una remuneració que li hagi suposat, almenys, el 50 % de la totalitat dels rendiments d’activitats econòmiques i del treball personal.

D’altra banda, la lletra e) de l’article 42 estableix que per a poder gaudir d’aquest benefici fiscal, el donant no pot realitzar, una vegada efectuada la transmissió de les participacions, funcions de direcció en l’entitat, és dir, la norma prohibeix que el donant realitzi funcions de control, de gestió i d’organització de la societat.

La contractació posterior del donant per a l’exercici de tasques de comercial a canvi de percebre una retribució (compatible amb la modalitat de jubilació activa) no suposaria un impediment per al gaudi de la reducció del 95% de la base imposable per a la transmissió entre vius de participacions en entitats al fill, sempre que no desenvolupi cap tasca consistent en la pressa de decisions en la societat.

Així doncs, en cas d’acomplir-se tots i cadascun dels requisits previstos a la normativa de l’impost (articles 41 i 42 de la Llei 19/2010), es podrà gaudir de l’aplicació de la reducció del 95 % per donació de participacions en entitats.

 

Primera autoliquidació del nou impost propi sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient

Publicado: 23 septiembre, 2020

L’impost va entrar en vigor l’1 de maig de 2020 i la primera autoliquidació de l’impost serà de  l’1 al 20 d’octubre de 2020.

Primera autoliquidació del nou impost propi sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient

Fecha: 21/09/2020

Fuente: web e-tributs

Enlace: Nota de premsa

 

L’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient és un tribut propi de la Generalitat de Catalunya que grava la incidència, l’alteració o el risc de deteriorament que ocasiona la realització de les activitats gravades per l’impost, mitjançant les instal·lacions i altres elements patrimonials afectes a aquestes, amb la finalitat de contribuir a compensar la societat del cost que suporta i frenar el deteriorament de l’entorn natural.

S’afecten parcialment els ingressos derivats de l’impost en els termes següents:

  1. a) El 20% dels ingressos relacionats amb les activitats de transport d’energia elèctrica efectuada pels elements fixos del subministrament d’energia elèctrica han de finançar mesures i programes de caràcter mediambiental, de transició energètica i de desenvolupament i millorament de les zones afectades per l’impacte ambiental de la producció d’energia elèctrica.
  2. b) El 20% dels ingressos relacionats amb l’activitat de transport de telefonia efectuada pels elements fixos, i també l’activitat d’allotjament i gestió d’elements radiants per al transport de les comunicacions electròniques efectuades pels elements fixos que configuren les diferents xarxes han de finançar programes de desplegament de xarxes de comunicacions electròniques en zones rurals i programes sectorials d’impuls de les tecnologies de la informació i la comunicació en aquestes zones.

e-Tributs – Publicades 8 consultes sobre diversos tributs

Publicado: 11 septiembre, 2020

Impost sobre actius no productius de les persones jurídiques

Consulta núm. 60/20, de 20 d’abril de 2020

Article 14. Subministrament d’informació per les galeries d’art, antiquaris i joieries

Les persones físiques o jurídiques dedicades a la venda d’objectes d’art, antiguitats i joies han de trametre a l’Agència Tributària de Catalunya, amb caràcter general i en la forma i els terminis que determini l’ordre del conseller del departament competent en matèria d’hisenda, informació sobre les adquisicions d’aquest tipus de béns per part de persones jurídiques i entitats que, sense tenir personalitat jurídica, constitueixin una unitat econòmica o patrimoni separat susceptible d’imposició definides com a obligats tributaris per la normativa tributària general.

Qüestió: Concepte de “joia” als efectes de la presentació de la declaració informativa anual, model 543.

(…) en cas d’acomplir-se allò previst a l’article 14 de LIANP, l’empresa que es dediqui a la compravenda de joies (inclosa, en aquest concepte, aquesta tipologia de rellotges joia) de segona mà, haurà de presentar la declaració informativa, model 543, en cas que la posterior transmissió s’efectuï a favor d’una persona jurídica o a una entitat, que sense tenir personalitat jurídica, constitueixi una unitat econòmica o patrimoni separat susceptible d’imposició definides com a obligats tributaris per la normativa tributària general.

 

Article 4. Concepte d’actius no productius

1. S’entén que els actius a què fa referència l’article 3.1 no són productius, als efectes d’aquest impost, en qualsevol dels supòsits següents:

a) Si se cedeixen de manera gratuïta als propietaris, socis i partícips del subjecte passiu o a persones vinculades a aquests, directament o per mitjà d’entitats participades per qualsevol d’ells, i que els destinen totalment o parcialment a l’ús propi o a l’aprofitament privat, tret que utilitzar-los constitueixi rendiment en espècie, d’acord amb el que disposa la normativa de l’impost sobre la renda de les persones físiques. En el cas que el bé sigui utilitzat parcialment per a finalitats particulars, es considera actiu no productiu només la part o proporció que es destina a aquestes finalitats.

b) Si se’n cedeix l’ús, mitjançant preu, als propietaris, socis i partícips del subjecte passiu o a persones físiques vinculades a aquests, o a entitats participades per qualsevol d’ells, per a ésser destinats totalment o parcialment a usos o aprofitaments privats, llevat que els propietaris, socis, partícips o persones vinculades satisfacin per a la cessió del bé el preu de mercat, treballin de manera efectiva a la societat i percebin per això una retribució d’import superior al preu de cessió. Es consideren actius productius els que són arrendats a preu de mercat als propietaris, socis i partícips o a persones vinculades a aquests, o a entitats participades per qualsevol d’ells, i són destinats a l’exercici d’una activitat econòmica.

(…)

3. Els actius a què fa referència l’apartat 1 no es consideren improductius en els supòsits següents:

a) Si es destinen a la utilització o al gaudi dels treballadors no propietaris, no socis o no partícips de la societat o entitat que constitueix rendiment en espècie d’aquests.

b) Si es destinen als serveis econòmics i socioculturals del personal al servei de l’activitat.

4. S’entén per persones o entitats vinculades les que ho són als efectes de l’impost sobre societats.

 

Consulta núm. 127/20, de 31 de juliol de 2020 

Qüestió: Cessió onerosa d’un bé immoble a persona vinculada: consideració d’actiu productiu a la data de meritació de l’impost.

(…) Una societat tenia cedit onerosament un bé immoble a un dels seus socis, el qual, segons es diu, no treballava de forma efectiva en l’entitat i no percebia una retribució superior al preu de cessió. Consegüentment, l’entitat va tributar en l’impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques (IANP) per als exercicis 2017, 2018 i 2019.

Ara bé, a partir del mes de novembre del 2019, la societat manifesta que es compleixen els requisits disposats a la normativa de l’impost per tal de considerar l’immoble com un actiu productiu: se’n cedeix l’ús a preu de mercat, el cessionari treballa de manera efectiva en l’entitat i alhora percep una retribució superior al preu de cessió del bé.

(…) Per tant, si en data 1 de gener del 2020 el bé immoble rep la consideració d’actiu productiu per acomplir-se la regla d’excepcionalitat establerta a l’article 4.1.b), la tinença de l’immoble per part de la societat no restarà subjecta a tributació en l’IANP. 

 

Consulta núm. 160/20, de 31 de juliol de 2020

Qüestió: Consideració d’actiu no productiu: vehicle afecte a l’activitat econòmica de l’entitat en un 50%, i cessió del 50% restant al soci com a rendiment en espècie.

(…)  si la cessió del 50% de l’ús del vehicle al soci tributa de manera efectiva com a rendiment en espècie, la tinença del bé referit per part de l’entitat quedarà exclosa de tributació en l’IANP. En cas contrari, d’estar subjecte a l’impost només es tributaria per la part que no es destina a l’activitat econòmica de l’empresa. La qual cosa haurà de ser valorada pels òrgans gestor i inspector de l’Administració tributària.

Impost sobre begudes ensucrades envasades

Consulta núm. 77/20, d’11 de maig de 2020

Qüestió: Principi de territorialitat de l’impost. Consumidor final situat fora de Catalunya.

Una empresa,  amb domicili a l’Estat espanyol, ven begudes ensucrades envasades a una empresa situada a Catalunya. Es fa constar que l’entrega dels productes es produeix a les Illes Balears com també el seu consum final.

(…) no es produeix el fet imposable de l’impost, atès que el mateix es realitza fora del territori de Catalunya, i perquè, en qualsevol cas, el consumidor final no es troba tampoc en el territori d’aplicació de l’impost. Aquest darrer aspecte és essencial per a l’exigència de l’impost en la mesura que el que persegueix el tribut amb la repercussió obligatòria és que sigui el consumidor final que suporti la càrrega tributària per aconseguir canvis en els hàbits de consum d’aquest tipus de beguda.

 

Consulta núm. 85/20, de 12 de juny 2020

Qüestió: Subjecció a tributació d’una xocolata desfeta.

Resolució 2/2017 d’interpretació de l’article 72.4 de la Llei 5/2017, del 28 de març, relatiu al fet imposable de l’impost sobre begudes ensucrades envasades.

3. Pel que fa al segon incís de l’apartat 4 de l’article 72, es diu que resten exclosos de l’impost “els iogurts bevibles, les llets fermentades bevibles, els productes per a ús mèdic i les begudes alcohòliques”, sense fer cap puntualització referida a què continguin o no edulcorants calòrics afegits, per la qual cosa, aquestes begudes no queden subjectes a l’impost, en cap cas.

  1. a) En el cas de les begudes contemplades en l’apartat 4 de l’article 72 de la Llei (les llets o alternatives a les llets) s’ha d’aplicar el tipus de gravamen de l’article 76 considerant només el contingut de sucre afegit.
  2. b) En la resta de casos de begudes ensucrades envasades s’ha d’aplicar el tipus de gravamen de l’article 76 considerant el contingut total del sucre de la beguda.

Per tant, serà necessari saber, als efectes d’aplicar-ne una o una altra de les conclusions anteriors, si el sucre que conté la present xocolata desfeta és afegit o no. En aquest mateix sentit es va pronunciar aquesta Direcció General respecte a un cas similar a l’actual (subjecció a tributació d’un suc de tomàquet), concretament en la consulta número 354/18, de 16 de gener de 2019

 

Consulta núm. 120/20, de 12 de juny de 2020

Qüestió: Subjecció a tributació d’un xocolata a la tassa.

  1. a) En el cas de les begudes previstes a l’apartat 4 de l’article 72 de la Llei (les llets o alternatives a les llets) s’ha d’aplicar el tipus de gravamen de l’article 76 considerant només el contingut de sucre afegit.
  2. b) En la resta de casos de begudes ensucrades envasades s’ha d’aplicar el tipus de gravamen de l’article 76 considerant el contingut total del sucre de la beguda.

Per tant, si el sucre que conté el present xocolata a la tassa és afegit, serà d’aplicació la conclusió exposada en la lletra a).

En aquest mateix sentit es va manifestar aquesta Direcció General en relació amb un cas similar a l’actual (subjecció a tributació d’un suc de tomàquet), concretament en la consulta número 354/18, de 16 de gener de 2019 .

 

Impost sobre instal·lacions que incideixen en el medi ambient

Consulta núm. V161/20, de 13 de juliol de 2020

Qüestió: Anàlisi de la subjecció a lIIMA: empresa que suspèn la seva activitat de producció d’energia elèctrica en data 4 de març del 2020.

En el cas concret objecte de consulta, l’interessat exposa que la unitat 2 del cicle combinat no està realitzant l’activitat  de producció d’energia elèctrica des del 4 de març del 2020, i, “previsiblement no podrà funcionar al llarg de l’any 2020”.

D’acord amb la normativa transcrita, i amb la lògica d’un pagament a compte de la liquidació final de l’exercici, el pagament fraccionat s’efectua sobre la base de la producció bruta d’energia elèctrica dels 3 anys naturals anteriors.

Quan en un cas com el plantejat en la consulta, es preveu que no es produirà el fet imposable (producció d’energia elèctrica durant el present exercici, comprès entre l’1 juliol i el 31 de desembre de 2020) manca de sentit exigir un pagament que posteriorment hauria de ser objecte de devolució.

Això no obsta perquè, si abans de finalitzar l’any, es reprèn l’activitat, sí que es produirà llavors el fet imposable amb l’obligació de presentació i ingrés de l’impost mitjançant autoliquidació el mes de gener de 2020 i, anteriorment i en el seu cas, del corresponent pagament fraccionat.

 

Tributació sobre el joc – taxes

Consulta núm. V46/20, de 20 de juliol de 2020

Qüestió: Taxa sobre rifes, tómboles i combinacions aleatòries: determinació base imposable.

(…) amb caràcter general, la base imposable està constituïda per l’import total de les butlletes, bitllets o els altres mitjans de participació oferts. I, com a excepció, en els supòsits en què no hi hagi un suport físic per l’import dels ingressos obtinguts.

 

El Govern aprova un nou Decret llei de mesures extraordinàries en matèria social i de caràcter fiscal i administratiu

Publicado: 17 junio, 2020

mesures respecte cànon de l’aigua i entitats sector públic

Data: 16/06/2020

Font: web de la Generalitat

Enllaç: Accedir a Nota complerta

 

Mesures fiscals i administratives

CANON DEL AUGUA

El Decret també inclou una mesura en l’àmbit del cànon de l’aigua que complementa d’altres ja implementades durant els darrers mesos per pal·liar els efectes de la Covid-19, amb l’objectiu de donar resposta a la situació de crisi econòmica en la qual es troben moltes famílies que poden trobar dificultats a l’hora de fer front al pagament d’aquest tribut. En aquest sentit, la norma aprovada avui flexibilitza el règim de justificació de rebuts de factures de consum d’aigua impagades per part de les entitats subministradores.

 

ENTIDADES SECTOR PÚBLICO

Aquest Decret llei, que s’estructura en dos títols, dividits en dos capítols cadascun d’ells, vint-i-dos articles, cinc disposicions addicionals, dues disposicions transitòries i dues disposicions finals, entrarà en vigor el mateix dia de la seva publicació en el DOGC.Finalment, el text aprovat avui ajusta els terminis de formulació i aprovació dels comptes anuals de l’exercici 2019 de les entitats del sector públic de la Generalitat de Catalunya perquè la presentació del Compte General de la Generalitat d’aquest any es pugui fer dins el 2020 i no salti d’exercici comptable. Així, les entitats tindran fins a l’1 de setembre per presentar els comptes i fins a l’1 de novembre per aprovar-los. Posteriorment, la Intervenció General haurà de presentar el Compte General davant la Sindicatura de Comptes l’1 de desembre, com a màxim. I, per últim, la flexibilització de les condicions fixades a les bases reguladores de les subvencions s’amplia fins al 30 de setembre del 2020.

 

Si continuas utilizando este sitio aceptas el uso de cookies. más información

Los ajustes de cookies de esta web están configurados para "permitir cookies" y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.

Cerrar