Ambito: CCAA

LEY 19/2019, de 30 de diciembre, de Presupuestos Generales de la Comunidad Autónoma de CANARIAS para 2020

Publicado: 3 enero, 2020

LEY (BOC de 31/12/2019)

La necesidad de tener más capacidad de gasto para abordar los compromisos del Acuerdo para un gobierno de progreso y de cambio para Canarias 2019-2023 es lo que inspiran las modificaciones tributarias que incluyen estos presupuestos.

IGIC:

Se revierten reducciones impositivas realizadas en la anterior legislatura que han disminuido gravemente los ingresos de la CAC.

  • En concreto se vuelve el tipo general del IGIC al 7% (hasta ahora el 6,5);
  • se recupera el tipo del 7% para los consumos de telecomunicaciones (telefonía, plataformas de televisión, etc.) y
  • se recupera del 0% al tipo reducido del 3% para el consumo eléctrico, excepto para el consumo en viviendas.
  • También se eleva del 13,5 al 15% el tipo incrementado para los consumos de lujo.

ISD:

Se sustituye la vigente bonificación con carácter general del 99,9% de la cuota tributaria del impuesto de sucesiones y donaciones por bonificaciones progresivas en las cuotas tributarias en función del importe de la herencia, quedando exentas las herencias recibidas por cada sujeto pasivo que tenga un importe inferior a 300.000 euros.

LABORES DEL TABACO:

Se incrementa el tipo aplicable en el impuesto de las labores del tabaco a los cigarrillos rubios y las picaduras de liar rubia y negra. También se incrementa las tasas sobre el juego a las máquinas recreativas.

IRPF:

A partir del 1 de enero de 2020 se crean dos tramos nuevos en la tarifa autonómica del impuesto sobre la renta de las personas físicas (IRPF) para contribuyentes con altas rentas. Así se crea un tramo entre 90.000 y 120.000 euros donde el tipo marginal se eleva del 24 al 25%. Y para rentas superiores a 120.000 euros donde el tipo marginal se establece en el 26%.

Por último, también respecto al IRPF se establece una limitación de renta para tener derecho a la deducción por gastos médicos, siendo esta deducción la única que no tenía esta limitación por la capacidad económica del contribuyente.

 

Llei 19/2019, de 30 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les ILLES BALEARS per a l’any 2020

Publicado:

LEY (BOIB de 31/12/2019)

En matèria tributària, i per mitjà de les disposicions finals de modificació corresponents, es delimiten, modifiquen i reordenen algunes taxes, segons els casos, fonamentalment per tal d’adaptar-les a les lleis substantives vigents en els diferents sectors d’activitat administrativa i a l’estructura organitzativa actual de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

En l’àmbit dels imposts propis i dels cedits, es fan determinats ajusts tècnics en el cànon de sanejament d’aigües, es manté el benefici fiscal contingut en les darreres lleis de pressuposts generals respecte de la taxa fiscal sobre els jocs de sort, envit o atzar en casinos de joc, i es fixa la tributació de les màquines de joc de tipus B i C o terminals en proves que preveu la normativa sectorial vigent.

Així mateix, i en la mateixa línia que la majoria de comunitats autònomes, s’incrementa el tipus de gravamen general de la quota variable de l’impost aplicable als actes jurídics documentats, que passa de l’1,2 % a l’1,5 %, amb excepció de les adquisicions immobiliàries sotmeses a aquest impost en les quals l’immoble adquirit tengui un valor real igual o inferior a 200.000 euros i hagi de constituir el primer habitatge de l’adquirent, amb el caràcter d’habitatge habitual. Finalment, en l’impost sobre la renda de les persones físiques s’incrementa el percentatge de deducció —que passa del 15 % al 25 %—, i també la quantia màxima —que passa de 600 euros a 1.200 euros—, de l’import de les donacions dineràries o el valor de les altres modalitats de mecenatge previstes en la Llei 3/2015, de 23 de març, per la qual es regula el consum cultural i el mecenatge cultural, científic i de desenvolupament tecnològic, i s’estableixen mesures tributàries, per als casos de projectes o activitats culturals organitzades per l’Administració de la Comunitat Autònoma o les seves entitats instrumentals, i beneficiàries en tot cas del mecenatge, més enllà en aquests casos de la base imposable dels contribuents.

 

Ley del Principado de ASTURIAS 8/2019, de 30 de diciembre, de Presupuestos Generales para 2020

Publicado:

LEY (BOA de 31/12/2019)

El capítulo V, «Normas tributarias», se divide en dos secciones.

La sección 1.ª modifica el texto refundido de las disposiciones legales del Principado de Asturias en materia de tributos cedidos por el Estado, aprobado por el Decreto Legislativo 2/2014, de 22 de octubre.

En concreto, se introducen tres nuevas deducciones sobre la cuota íntegra autonómica del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas con el fin de reforzar una de las políticas estratégicas de este Gobierno: la lucha contra el reto demográfico. En este contexto, se definen nuevos beneficios fiscales para los nacimientos a partir del segundo hijo, para contribuyentes que inicien una actividad económica y por la realización de gastos de transporte y movilidad para contribuyentes que residan en áreas rurales en riesgo de despoblación.

Por otra parte, en relación con los tributos sobre el juego, teniendo en cuenta el importante desarrollo de las apuestas deportivas en la región, los niveles impositivos en relación con otras modalidades de juego presencial y los riesgos que puede suponer la extensión descontrolada de esta modalidad de juego por sus impactos, especialmente sobre la población de menor edad, se incrementa el tipo aplicable a las apuestas sobre acontecimientos deportivos, de competición o hípicas.

Ley 6/2019, de 19 de diciembre, del Presupuesto de la Comunidad Autónoma de Andalucía para el año 2020

Publicado:

LEY (BOA de 24/12/2019)

En cuanto al Impuesto sobre Sucesiones y Donaciones, a los efectos de dotar de coherencia al tratamiento fiscal de los diferentes beneficios establecidos por la normativa, se reducen hasta igualar, con efectos 1 de enero de 2020, los diferentes plazos de permanencia que exigía la normativa anterior para disfrutar de determinadas reducciones de la base imponible, dando así un trato similar, a partir del ejercicio 2020, a todos los contribuyentes que presentan igualdad de circunstancias temporales, con independencia del momento o de la normativa mediante la que se acogieron al beneficio fiscal.

En el ámbito del Impuesto sobre Transmisiones Patrimoniales y Actos Jurídicos Documentados, se reduce sustancialmente el tipo de gravamen aplicable a las transmisiones patrimoniales onerosas de inmuebles, siempre que vaya a constituir la vivienda habitual del adquirente. Con esta medida se pretende facilitar el acceso a la vivienda, la dinamización del mercado inmobiliario, tanto de obra nueva como usada, y simplificar la gestión del impuesto.

Asimismo, en este impuesto se establecen nuevos tipos impositivos reducidos, vinculados a la participación de las Sociedades de Garantía Recíproca en las operaciones sujetas a gravamen. La finalidad de los mismos es dinamizar la actividad de estas entidades, las cuales se constituyen con el objetivo de facilitar el acceso al crédito de las pequeñas y medianas empresas, a través de la prestación de avales, y mejorar sus condiciones de financiación para sus proyectos. Los beneficios fiscales, en todo caso, quedan supeditados a la rápida puesta en el mercado de los activos sobre los que se aplican.

En relación con la Tasa Fiscal sobre el Juego del Bingo, se establece con carácter indefinido el tipo reducido del bingo tradicional, vinculado al mantenimiento de la plantilla de trabajadores, que fue aprobado con carácter transitorio por su aplicación exclusiva a los ejercicios 2017-2020. El objeto es potenciar el bingo tradicional y contribuir al mantenimiento del empleo en una actividad, habida cuenta del paulatino cierre de salones de juego que se ha venido produciendo en los últimos años.

DECRET LLEI 17/2019, de 23 de desembre, de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge

Publicado: 31 diciembre, 2019

[Accedir a PDF en el DOGC]

RESUM:

El Govern ha aprovat el Decret llei de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge. Concretament, la norma persegueix un triple objectiu:

  • combatre les situacions d’emergència residencial,
  • augmentar el nombre d’habitatges protegits en règim de lloguer
  • i contribuir a la moderació dels preus dels lloguers en habitatges privats.

Lluita contra les situacions d’emergència i els desnonaments

  • Lloguer social obligatori, amb una durada de fins a 7 anys, per a aquelles famílies que acreditin una situació de vulnerabilitat i se’ls acabi el contracte de lloguer.
  • Ampliació del contracte de lloguer social obligatori, que passa de 3 anys a 5 o 7 anys, depenent de si l’habitatge és propietat d’una persona física o jurídica.
  • Allotjaments per a les situacions d’emergència per resoldre necessitats temporals d’habitació.
  • S’implementen eines per considerar com a desocupats els edificis amb obres inacabades i poder-los mobilitzar per generar més habitatge assequible.
  • Tanteig i retracte per a ajuntaments, entitats socials i Generalitat.

S’amplia el concepte de gran tenidor:

En primer lloc, a partir d’ara es determina que és gran tenidor tot aquell que tingui un mínim de 15 habitatges. Antigament, la mesura es feia en metres quadrats (a partir de 1250 m2), però la definició en base als habitatges facilita la identificació del tipus de propietari. En segon lloc, i aquesta part és la més important, ja no es parla només de persones jurídiques, sinó que s’amplia el concepte per incloure les persones físiques, els fons de capital risc i els de titulació d’actius.

Més oferta de lloguer

  • A l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la reserva mínima d’habitatge protegit serà del 40% del sostre en sòl urbanitzable delimitat i del 40% en sòl urbà no consolidat.
  • Per incrementar el parc d’habitatges privats de lloguer lliure o protegit, el Decret llei preveu estímuls a la iniciativa privada.
  • S’inclou la possibilitat que els plans urbanístics destinin terrenys per a la construcció d’habitatges plurifamiliars específicament de lloguer.

Nou model d’habitatge protegit

  • Nous condicionants perquè la qualificació dels habitatges amb protecció oficial sigui permanent.
  • Es determinarà un preu de venda base dels habitatges amb protecció oficial únic per a tot el territori, que podrà tenir variacions en funció del municipi, costos i característiques de l’habitatge.
  • El Registre de sol·licitants s’haurà d’actualitzar cada any. A diferència d’ara, que es fa cada 3 anys.

Contenció de preus en el mercat lliure

Llogar el pis per sota de l’Índex de Referència de Preus de Lloguer permetrà que els propietaris puguin accedir a ajuts públics de foment del lloguer. El Decret llei dona efectes legals a aquest índex i la seva consignació serà obligatòria en tots els anuncis de publicitat i en els contractes de lloguer dels habitatges.

Entrada en vigor

Aquest Decret Llei entra en vigor el 31/12/2019.

 

LLEI 9/2019, del 23 de desembre, de modificació de la Llei 16/2017, del canvi climàtic, pel que fa a l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica

Publicado:

[Accedir a PDF en el DOGC]

ENTRA EN VIGOR EL 31/12/2019

RESUM:

El Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei de modificació de la Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic, la qual introdueix alguns canvis en l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica. Aquest tribut, pioner a l’Estat espanyol, té com a objectiu gravar les emissions de CO2 de cotxes, furgonetes i motocicletes, per l’efecte d’hivernacle que produeixen en l’atmosfera i la seva repercussió en l’escalfament global del planeta.

L’impost, aprovat per la cambra catalana el 2017, s’emmarca en l’Agenda 2030 del Govern català i està en línia amb les recomanacions de l’FMI, l’OCDE o la Comissió Europea, que coincideixen a apostar per la fiscalitat verda com un instrument imprescindible per fer front a la crisi ambiental i d’emergència climàtica. Altres països europeus com Finlàndia, Suïssa, Bèlgica, França, Suècia, Alemanya o Irlanda també disposen de figures tributàries que tenen en compte les emissions de CO2 dels vehicles.

Un total de 4,1 milions de vehicles

D’acord amb el text validat pel Parlament, el tribut meritarà en data 31 de desembre de cada any, per la qual cosa entrarà en vigor aquest mateix exercici per als turismes i vehicles lleugers, que l’hauran de liquidar entre l’1 i el 20 de novembre del 2020; i l’any vinent, per a les motocicletes, que l’hauran d’autoliquidar en el mateix període. Segons dades de la Direcció General de Trànsit, l’impost afectarà un total de 4,1 milions de vehicles: 3,6 milions de turismes i furgonetes i 500.000 motos.

El nou text legislatiu també preveu una bonificació en quota del 2% per a la domiciliació del pagament. Aquest tipus de benefici fiscal ja existeix en altres tributs periòdics, com ara l’impost de circulació. Això suposa una reducció de càrregues administratives per al contribuent i una rebaixa en les despeses de gestió per a l’Administració.

Un tribut amb caràcter finalista, amb una previsió de recaptació de 150 M€ anuals

Amb caràcter finalista, el cent per cent de la recaptació d’aquest tribut —que s’estima en més de 150 milions anuals quan estigui plenament implementat— es destinarà a nodrir a parts iguals el Fons climàtic i el Fons del patrimoni natural i la biodiversitat.

El Fons climàtic servirà per dur a terme actuacions davant l’emergència climàtica en l’àmbit de l’adaptació i la mitigació, com ara l’impuls i la bonificació de l’adquisició de vehicles nets, la millora del transport públic i la mobilitat sostenible, o per fomentar les energies renovables i els habitatges energèticament eficients. Les actuacions concretes s’acordaran en el marc de la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic, que es reuneix periòdicament.

Els imports que corresponen al Fons del patrimoni natural i la biodiversitat serviran per dotar de finançament les accions recollides a l’Estratègia catalana del patrimoni natural i la biodiversitat i per donar resposta al dèficit de finançament de les polítiques de gestió del medi natural a Catalunya. Entre les accions que es finançaran hi ha la gestió activa i adaptativa del Sistema d’espais naturals protegits de Catalunya i, més concretament, dels parcs naturals i el Parc Nacional; la millora de la conservació de les espècies autòctones, els ecosistemes i la geodiversitat; la millora de la connectivitat ecològica i la infraestructura verda; la promoció de la recerca i el coneixement, i, també, l’enfortiment de la gestió preventiva per evitar la pèrdua neta de biodiversitat.

 

Si continuas utilizando este sitio aceptas el uso de cookies. más información

Los ajustes de cookies de esta web están configurados para "permitir cookies" y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.

Cerrar