PrimeraLectura

Publicat al DOGC l’Avantprojecte de llei de modificació de la Llei 16/2017, de l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica, que se sotmet a informació pública

Publicado: 26 agosto, 2019

Resum: Els articles 40 al 50 de la Llei 16/2017, que regulen l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles, van ser objecte de recurs d’inconstitucionalitat per part del president del Govern de l’Estat davant del Tribunal Constitucional, el qual, mitjançant Sentència de 20 de juny de 2019, ha validat el tribut. Ara es publica un avantprojecte de llei de modificació de la llei 16/2017 de l’impost sobre emissions.

Normativa: Llei 16/2017, de l`1 d’agost, de canvi climàtic, art. 40 a 50

Data: 06/08/2019

Font: DOGC

Enllaç: accedir a Nota

Enllaç: accedir a Avantprojecte

Enllaç: accedir a la Llei 16/2017, de l’1 d’agost, de canvi climàtic (art. 40 a 50)

Avui s’ha publicat en el DOGC (DOGC NÚM. 7933, DE 06.08.2019) l’Edicte pel qual se sotmet a informació pública l’Avantprojecte de llei de modificació de la Llei 16/2017, de l’1 d’agost, pel que fa a l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica. El termini per a presentar observacions, suggeriments o al·legacions finalitza el 6 de setembre.

Podeu trobar la documentació que conforma l’expedient a la pàgina del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda.

Impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica

L’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica és un tribut propi de la Generalitat de Catalunya, l’objecte del qual és gravar les emissions de diòxid de carboni que produeixen aquests vehicles i que incideixen en l’increment de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

Aquest tribut té caràcter finalista i ha de nodrir a parts iguals el Fons climàtic i el Fons de patrimoni natural.

Actualment s’està tramitant l’Avantprojecte de llei de modificació de la Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic (DOGC núm. 7426, de 03.08.2017), en relació amb l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica. És per això que no s’ha obert el procediment de liquidació de l’impost.

Sentència del Tribunal Constitucional sobre la Llei del canvi climàtic, que admet la constitucionalitat de l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica

En data 25.07.2019 s’ha publicat la Sentència 87/2019, de 20 de juny de 2019, del Ple del Tribunal Constitucional (TC) sobre el recurs d’inconstitucionalitat 5334-2017 interposat pel president del Govern en relació amb diversos preceptes de la Llei del Parlament de Catalunya 16/2017, d’1 d’agost, del canvi climàtic, i en què, pel que fa als articles 40 a 50 de la dita Llei 16/2017, que regulen l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica, es desestima el recurs d’inconstitucionalitat esmentat.

Cal tenir en compte que l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica va ser objecte d’impugnació en considerar l’Estat que vulnerava la prohibició de doble imposició que estableix l’article 6 de la LOFCA, en coincidir aquest impost amb l’impost especial de determinats mitjans de transport i l’impost de vehicles de tracció mecànica.

El TC recorda que, per apreciar si es vulnera la prohibició de doble imposició establerta a l’article 6 de la LOFCA, cal comparar els elements essencials del tribut o dels tributs que es confronten.

A partir d’aquesta anàlisi, la Sentència conclou que, respecte de l‘impost sobre determinats mitjans de transport, les diferències amb l’impost previst a la Llei catalana són substancials en relació amb els mitjans afectats, la definició del fet imposable, i els altres elements que configuren els tributs. També arriba a aquesta mateixa conclusió quan compara l’impost català amb l’impost local de vehicles de tracció mecànica, atès que es diferencien en la manera de calcular la quota tributària, fet que revela la finalitat recaptatòria de l’impost local i, per contra, la finalitat extrafiscal o mediambiental de l’impost autonòmic.

Aquestes diferències determinen el TC a declarar que l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica no vulnera la prohibició de doble imposició de la LOFCA, i, en conseqüència, la Sentència admet la constitucionalitat de l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica, regulat en els articles 40 a 50 de la Llei 16/2017, d’1 d’agost, del canvi climàtic.

Validat el DECRET LLEI 12/2019, de 9 de juliol, de mesures urgents en matèria tributària i de lluita contra el frau fiscal

Publicado: 26 julio, 2019

El Ple valida el Decret llei de mesures urgents en matèria tributària i de lluita contra el frau fiscal

Dijous, 25 de juliol de 2019. Palau del Parlament

El Ple ha validat aquest matí el Decret llei de mesures urgents en matèria tributària i de lluita contra el frau fiscal, amb 86 vots a favor (JxCat, ERC, PSC-Units i CatECP), 40 en contra (Cs i PPC) i 4 abstencions (CUP). A la sessió del matí la cambra també ha aprovat, totalment o parcialment, les primeres mocions de l’ordre del dia.

Abans, en la represa de la sessió, el president, Roger Torrent, ha lamentat la confirmació de dos assassinats més per violència de gènere a Catalunya, un ahir a Terrassa i un altre a la mateixa ciutat d’una dona que havia desaparegut l’estiu passat.

El vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, ha presentat el decret llei, que s’emmarca en el context actual de pròrroga pressupostària i introdueix modificacions en els àmbits dels tributs propis i cedits i mesures de lluita contra el frau fiscal.

El text modifica l’impost sobre els habitatges buits i inclou, com a subjectes passius que l’han de pagar, els fons de titulació tenidors de grans paquets d’habitatges buits procedents d’execucions hipotecàries; eleva l’impost d’actes jurídics documentats per a hipoteques al 2%; situa l’impost aplicable a les emissions de diòxid de nitrogen produïdes per l’aviació comercial al 3,5%; estableix una tarifa social del cànon de l’aigua, aplicable, entre d’altres, als pensionistes i a les persones que reben l’ajut de la renda garantida, i una bonificació del 40% en el cànon de residus generats a Flix, i, a l’últim, situa el tipus tributari aplicable a les apostes en el 15% i estableix que les empreses que duen a terme activitats relacionades amb el joc han de constituir fiances, que es podran utilitzar per pagar l’impost sobre el joc en cas d’impagament.

En nom dels grups i els subgrups parlamentaris han intervingut en el debat José María Cano (Cs), Teresa Pallarès (JxCat), Lluís Salvadó (ERC), Alícia Romero (PSC-Units), David Cid (CatECP), Maria Sirvent (CUP) i Santi Rodríguez (PPC).

Mocions

A continuació, la cambra ha debatut i aprovat, totalment o parcialment, les mocions sobre les instal·lacions i els accessos als ports (JxCat) i sobre la prohibició de les operacions de rescat a la Mediterrània (ERC), de contingut idèntic, sobre la prevenció i la gestió d’incendis, sobre les accions del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació amb relació a la gestió del territori (PSC-Units) i sobre la Catalunya rural (CatECP).

La sessió continuarà a la tarda amb les mocions que resten i, a l’últim, amb el debat i la votació de les propostes de resolució presentades pels grups i els subgrups al debat general sobre les propostes per a la Catalunya real.

DECRET LLEI 12/2019, de 9 de juliol, de mesures urgents en matèria tributària i de lluita contra el frau fiscal.

El decret llei conté vuit articles, una disposició transitòria i tres disposicions finals.

Cànon sobre la deposició controlada dels residus industrials en el municipi de Flix:

En relació amb els tributs propis, s’introdueix, a l’article 1, una bonificació en la quota del cànon sobre la deposició controlada dels residus industrials en el municipi de Flix com a mesura per afavorir la recuperació d’aquest territori i en compliment de l’acord que va considerar d’interès general els projectes de transformació sectorial i de reindustrialització de la zona aprovats pel departament competent en matèria d’indústria.

Cànon de l’aigua

En compliment d’aquest mateix acord, en l’article 2, s’introdueix un coeficient reductor del tipus de gravamen general del cànon de l’aigua per als subjectes passius que creïn nova activitat industrial o permetin el manteniment o reconversió de la ja existent, actualment, en el municipi de Flix.

En aquest mateix precepte, també és objecte de benefici fiscal l’anomenada tarifa social del cànon de l’aigua, en què s’estableix una exempció del tribut per als consums domèstics que se situen en el primer tram de facturació, s’amplia la base de potencials beneficiaris que es troben en situació de pobresa energètica o de vulnerabilitat acreditada pels serveis socials, alhora que s’inclou aquest supòsit com a nova possibilitat de justificació d’aquests imports com a incobrables per part de les entitats subministradores. En termes d’urgència, la mesura es justifica per l’existència de situacions de pobresa energètica o de vulnerabilitat econòmica que no només persisteixen, sinó que s’han anat incrementant en els darrers temps i que afecten actualment unes 40.000 llars, situació que demanda una solució urgent.

Impost sobre els habitatges buits

D’altra banda, la modificació recollida en l’article 3 afecta l’impost sobre els habitatges buits i vol donar solució immediata a situacions que la pràctica liquidatòria ha demostrat que comporten una pèrdua de recaptació no volguda en el moment de creació del tribut, el qual, cal assenyalar, ha estat validat recentment per la Sentència núm. 4/2019 del Tribunal Constitucional, de 17 de gener. Així, s’inclouen com a subjectes passius els fons de titulització, grans tenidors d’habitatges buits.

Impost sobre l’emissió d’òxids de nitrogen a l’atmosfera produïda per l’aviació comercial i en l’impost que grava les apostes

Per altra banda, les mesures introduïdes en l’impost sobre l’emissió d’òxids de nitrogen a l’atmosfera produïda per l’aviació comercial (article 4) i en l’impost que grava les apostes (article 6), en què s’eleven els tipus impositius respectius, tenen per objectiu incrementar la recaptació. En la situació actual de manca de pressupost aprovat, es considera del tot urgent i necessari efectuar les modificacions esmentades per tal d’obtenir uns majors ingressos que permetin fer front a les despeses.

Actes Jurídics Documentats

Amb la mateixa finalitat, s’eleva el tipus de gravamen de la quota gradual d’actes jurídics documentats, que grava l’atorgament d’escriptures públiques de préstec o crèdit hipotecari, en què el subjecte passiu és el prestador o prestadora (article 5).

Joc

Finalment, la urgència i la necessitat d’incloure les mesures relacionades en l’àmbit de la regulació del joc es justifica en la voluntat de fer front a la situació actual que genera un volum de deutes impagats cada vegada més elevat i evitar potencials comportaments de frau fiscal. En aquest sentit, l’article 7 preveu que el subministrament de cartons de bingo resti condicionat a la inexistència de deutes tributaris en concepte de l’impost que grava la celebració del joc; s’estableix com a infracció molt greu la realització d’activitats de joc autoritzades o l’explotació d’elements de joc autoritzats sense haver satisfet la taxa fiscal sobre el joc; i l’article 8 regula que les fiances que han de dipositar els organitzadors dels jocs responguin, no només de les sancions administratives i del pagament de premis, sinó també dels deutes per la tributació sobre el joc. La disposició transitòria única atorga un termini de sis mesos als operadors per a l’adaptació de les fiances dipositades.

Ley 3/2019, de 22 de julio, del Presupuesto de la Comunidad Autónoma de Andalucía para el año 2019

Publicado: 24 julio, 2019

En el ámbito tributario se adoptan medidas dentro de las competencias normativas de la Comunidad Autónoma sobre tributos cedidos y propios, conforme a lo establecido en el artículo 180 del Estatuto de Autonomía para Andalucía; en la Ley 18/2010, de 16 de julio, del régimen de cesión de tributos del Estado a la Comunidad Autónoma de Andalucía y de fijación del alcance y condiciones de dicha cesión, en las condiciones previstas en la Ley 22/2009, de 18 de diciembre, por la que se regula el sistema de financiación de las Comunidades Autónomas de régimen común y Ciudades con Estatuto de Autonomía y se modifican determinadas normas tributarias; así como con lo dispuesto en el artículo octavo de la Ley 11/2010, de 3 de diciembre, de medidas fiscales para la reducción del déficit público y para la sostenibilidad.

En cuanto al Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas, como medida de impulso a la natalidad, se modifica la deducción autonómica para los contribuyentes beneficiarios de las ayudas familiares de modo que el presupuesto de hecho que habilita para la aplicación de esta deducción pasa de ser la percepción de prestaciones públicas por maternidad recibidas de la Comunidad Autónoma de Andalucía al nacimiento o adopción de hijos.

En el ámbito del Impuesto sobre Hidrocarburos, se deja sin efectos la regulación autonómica como consecuencia de la integración del tipo autonómico en el tipo estatal especial, aprobada en virtud de la Ley 6/2018, de 3 de julio, de Presupuestos Generales del Estado para el año 2018.

Respecto a las tasas, se mejora la bonificación de la Comunidad Autónoma de Andalucía por la utilización de medios electrónicos para su presentación y pago con el objeto de fomentar la Administración Electrónica, interconectada y transparente, de modo que se simplifiquen los procedimientos.

Finalmente, se modifican diversos artículos de la Ley 9/2010, de 30 de julio, de Aguas de Andalucía, relacionados con el canon de mejora de infraestructuras hidráulicas de depuración, regulado en el Título VIII de la citada Ley, con objeto de ampliar el destino de los ingresos afectados, permitiendo afrontar con la recaudación del canon no solo infraestructuras de saneamiento y depuración, sino otro tipo de inversiones en infraestructuras hidráulicas de interés de la Comunidad circunscritas al ciclo integral del agua de uso urbano, como las necesarias en épocas de lucha contra la sequía, así como mejoras en la garantía y calidad del suministro o recuperación ambiental de masas de agua asociadas al abastecimiento.

….

Enlace Ley 3/2019 en el BOJA

Novedades Registro Mercantil Barcelona – Registro de Prestadores de servicios a Sociedades y Fideicomisos

Publicado: 15 julio, 2019

[ver nota completa www,registromercantilbcn.es]

1.- SUJETOS OBLIGADOS

a) Personas jurídicas inscribibles en el Registro Mercantil

Deben presentar en el Registro Mercantil una manifestación de estar sometidas, como sujetos obligados, a las normas de la ley 10/2010 y de quiénes son sus titulares reales

b) Personas jurídicas no inscribibles en el Registro Mercantil (como cooperativas, asociaciones, fundaciones, sociedades civiles no profesionales…) que presten servicios por cuenta de terceros a sociedades.

Deben inscribirse obligatoriamente en el Registro Mercantil, bien al comienzo de sus actividades o bien, las ya existentes, antes del 4 de septiembre del 2019, aunque su inscripción debe limitarse a:

su constitución
cualquier modificación en el contrato social
cambio de administradores.

Asimismo, están obligados a depositar en el Registro Mercantil:

cuentas anuales
el documento contable complementario y
la declaración de titular real.

c) Empresarios personas físicas, cuya inscripción es generalmente voluntaria, será obligatoria cuando presten servicios señalados en el art. 2.1 o) Ley 10/2010

Tienen obligación de:

– inscribirse en el Registro Mercantil

– presentar la manifestación de estar sujeta al régimen del RDL

– depositar cuentas y

– depositar junto a las cuentas el documento contable complementario.

Art. 2.1 o): Las personas que con carácter profesional y con arreglo a la normativa específica que en cada caso sea aplicable presten los siguientes servicios por cuenta de terceros:

– constituir sociedades u otras personas jurídicas;

– ejercer funciones de dirección o de secretarios no consejeros de consejo de administración o de asesoría externa de una sociedad, socio de una asociación o funciones similares en relación con otras personas jurídicas o disponer que otra persona ejerza dichas funciones;

– facilitar un domicilio social o una dirección comercial, postal, administrativa y otros servicios afines a una sociedad, una asociación o cualquier otro instrumento o persona jurídicos;

– ejercer funciones de fiduciario en un fideicomiso (trust) o instrumento jurídico similar o disponer que otra persona ejerza dichas funciones;

– – o ejercer funciones de accionista por cuenta de otra persona, exceptuando las sociedades que coticen en un mercado regulado de la Unión Europea y que estén sujetas a requisitos de información acordes con el Derecho de la Unión o a normas internacionales equivalentes que garanticen la adecuada transparencia de la información sobre la propiedad, o disponer que otra persona ejerza dichas funciones.

d) Profesionales personas físicas que presten los señalados en el art. 2.1 o) Ley 10/2010

Su inscripción se realizará de forma telemática en base a un formulario aprobado por Orden Ministerial del M. de Justicia, que aún no ha sido publicada, por lo que, de momento, no pueden inscribirse.

Una vez aprobado el formulario e inscritos, estarán obligados a depositar el documento señalado en el nº 7 de la DA única de la Ley 10/2010.

El depósito deberá efectuarse telemáticamente dentro de los tres primeros meses de cada año.

2.- OBLIGACIONES

A) Solicitar al Registro Mercantil el alta en el Registro de Prestadores de servicios

Se hará a través de los formularios habilitados al efecto, en el que se hará constar la prestación por cuenta de terceros de todos o algunos de los servicios detallados en el art. 2.1º) Ley 10/2010.

Estas actividades pueden ser:

1- Constituir sociedades o personas jurídicas.

Se incluiría aquí la transmisión de acciones o participaciones de sociedades pre-constituidas que no hubieran tenido una actividad económica real.

2- Ejercer funciones de dirección o de secretarios no consejeros, o disponer que los ejerza otra persona.

Esta función abarcaría a los Gerentes y Directores Generales entre otros.

3- Asesoría externa

En este apartado caben todos los que hagan referencia a la prestación de servicios de gestión y asesoramiento a empresas.

4- Facilitar a una sociedad u otra persona jurídica, un domicilio social, o una dirección comercial postal o administrativa u otros servicios afines.

5- Ejercer funciones de accionista por cuenta de otra persona o disponer que otra persona las ejerza por tu cuenta.

Es el caso de la persona física o jurídica que ejercite derechos societarios o corporativos en interés de otra conforme a instrucciones del mandante o fiduciante.

En todo caso, la solicitud debe estar suscrita por el titular o titulares de la potestad certificante, o por el empresario persona física, con las firmas legitimadas o con firma digital reconocida, en el que pondrán de manifiesto su sujeción a las obligaciones de la Ley 10/2010 y del RD 11/2018.

En el escrito debe hacerse expresa referencia a la titularidad real de la sociedad.

El escrito supondrá la extensión de una Nota Marginal al margen de su inscripción en el Registro Mercantil, sujeta a arancel

B) Depositar un Documento Contable Complementario junto con las Cuentas Anuales.

Lo empresarios personas físicas y las personas jurídicas que sean prestadoras de servicios a sociedades, deben presentar, junto a las cuentas anuales, un documento contable complementario con los siguientes datos:

– Tipos de servicios prestados de entre los comprendidos en el artículo 2.1.o)

– Ámbito territorial donde opera, indicando municipio o municipios y provincias.

– Prestación de este tipo de servicios a no residentes en el ejercicio de que se trate.

– Volumen facturado por dichos servicios en el ejercicio y en el precedente, si la actividad de prestadores de servicio a sociedades no fuera única y exclusiva. Si no pudiera cuantificarse se indicará así expresamente.

– Número de operaciones realizadas distinguiendo la clase o naturaleza de la misma. Si no se hubiera realizado operación alguna se indicará así expresamente.

Las personas jurídicas además deberán presentar una manifestación de quienes sean sus titulares reales en el sentido determinado por el artículo 4.2 b) y c) de la ley 10/2010.

Estas manifestaciones se harán constar por nota marginal y deberán ser actualizadas en caso de cambio en esa titularidad real.

…

3.- FORMULARIOS

– Formulario Prestador de servicios persona jurídica.

– Formulario Prestador de servicios persona física.

El TSJ de Cataluña anula el decreto autonómico sobre el impuesto en bebidas azucaradas envasadas

Publicado:

La Sala considera que la administración ha prescindido de trámites esenciales de consulta, audiencia e información públicas

La sección segunda de la sala del contencioso administrativo del TSJ de Cataluña ha estimado el recurso interpuesto por varias asociaciones de distribución, cadenas de supermercados, comercios y restauración contra el reglamento aprobado por la Generalitat sobre el impuesto sobre las bebidas azucaradas envasadas, y anula el citado decreto.

La Sala considera que la administración ha prescindido de trámites esenciales de consulta, audiencia e información públicas para la aprobación del Decreto, por lo que declara este decreto autonómico impugnado nulo de pleno derecho.

Archivos asociados

TSJCat Contencioso 28 junio 2019

Nota:

Según el consejero de Economía, Pere Aragonès (ERC), lo que la justicia ha anulado es el reglamento del impuesto, y no el tributo en sí mismo, que figuraba en la ley de los Presupuestos de la Generalitat de 2017. Por esta razón, Aragonès aseguró que la Generalitat seguirá cobrando este gravamen, que es de entre ocho y doce céntimos por litro y con el que recaudó 41,8 millones de euros en 2018.

El impuesto no está anulado. Lo que ha anulado la sentencia es el reglamento. La ley del impuesto sigue vigente y el impuesto se tendrá que pagar», ha insistido el vicepresidente de la Generalitat y responsable de las finanzas públicas catalanas.

Nota de la Agència Tributària de Catalunya

Sentència del TSJC en relació amb el Decret 73/2017, de 20 de juny, pel qual s’aprova el Reglament de l’impost sobre les begudes ensucrades envasades.

12/07/2019

La Secció 2a de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en la Sentència 588, emesa el 28.06.2019, ha estimat el recurs interposat per associacions de distribució, cadenes de supermercats, comerços i restauració contra el Decret 73/2017, de 20 de juny, pel qual s’aprova el Reglament de l’impost sobre les begudes ensucrades envasades (IBEE) perquè considera que l’Administració ha obviat qüestions formals de tramitació, per la qual cosa declara aquest decret nul de ple dret. No obstant, això, la Sentència no qüestiona la legalitat de l’impost, el qual continua vigent.

Pel que fa al període de liquidació del segon trimestre del 2019 de l’IBEE, i atès que la Sentència del TSJC no és ferma, el substitut del contribuent, o, si escau, el contribuent, continuen estant obligats a presentar l’autoliquidació de l’impost i a efectuar-ne l’ingrés corresponent entre els dies 1 i 20 de juliol del 2019.

DECRET LLEI 12/2019, de 9 de juliol, de mesures urgents en matèria tributària i de lluita contra el frau fiscal

Publicado: 11 julio, 2019

El decret llei conté vuit articles, una disposició transitòria i tres disposicions finals.

Cànon sobre la deposició controlada dels residus industrials en el municipi de Flix:

Cànon de l’aigua

Impost sobre els habitatges buits

Impost sobre l’emissió d’òxids de nitrogen a l’atmosfera produïda per l’aviació comercial i en l’impost que grava les apostes

Actes Jurídics Documentats

Joc

El Govern aprova el Decret llei de mesures urgents en matèria tributària i de lluita contra el frau fiscal

Publicado: 10 julio, 2019

El Govern aprova el Decret llei de mesures urgents en matèria tributària i de lluita contra el frau fiscal

Inclou mesures com la creació de beneficis fiscals en el cànon de l’aigua per a famílies en situació de pobresa energètica i vulnerabilitat
L’Executiu també ha donat llum verda al Pacte Nacional pels drets de les persones amb discapacitats Pla estratègic de polítiques d’igualtat de gènere 2019-2022
Portaveu Budó: “La petició de la Fiscalia d’inhabilitar el president Torra és un sense sentit”

El Govern ha donat llum verda al Decret llei de mesures tributàries urgents i de lluita contra el frau fiscal. Aquesta iniciativa s’emmarca en el context de pròrroga pressupostària i la necessitat d’adoptar mesures correctores del frau, en línia amb el que preveu el “Pla de prevenció i reducció del frau fiscal i de foment de les bones pràctiques tributàries 2019-2022”. El nou text legislatiu introdueix tota una sèrie de modificacions en alguns dels tributs propis i cedits, que suposaran un increment estimat en la recaptació de 88,2 milions d’euros anuals.

“Dins del context de pròrroga pressupostària en què ens trobem, és necessari aprovar tota una sèrie de modificacions de tributs propis i cedits, que en molts casos beneficiaran moltes famílies i empreses”, ha destacat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó durant la roda de premsa posterior a la reunió setmanal de l’Executiu.

Aquests canvis giren a l’entorn de tres grans eixos: beneficis fiscals per a famílies en situació de pobresa energètica i vulnerabilitat, i per a la reindustrialització del territori; modificacions tributàries que comportaran un increment d’ingressos per fer front al context de pròrroga pressupostària; i mesures de lluita contra el frau fiscal, principalment en matèria de joc. Amb aquestes modificacions es preveu recaptar uns 90 milions d’euros anuals.

Beneficis fiscals

El Decret llei aprovat avui pel Govern preveu bonificacions fiscals en dues figures tributàries; el cànon de l’aigua i el cànon sobre la deposició controlada dels residus industrials. En el primer cas, s’aplica una exempció en l’anomenada “tarifa social” aplicable als usos domèstics de l’aigua amb l’objectiu d’ajudar les famílies que es troben en situació de pobresa energètica o de vulnerabilitat. Així, per a aquests col·lectius s’estableix una tarifa social de 0 euros per metre cúbic en el primer tram del cànon, i en el cas que superessin aquest consum, s’aplicaria un coeficient del 0,5 a partir del segon tram. S’estima que aquesta mesura pugui beneficiar prop de 40.000 famílies catalanes.

“Són famílies que, per la seva situació econòmica, no poden pagar el consum d’aigua. Ara amb aquesta mesura, aquests rebuts tampoc generaran cànon de l’aigua en el primer tram, i es veurà reduït en tots els altres”, ha destacat Budó.

També s’introdueix un coeficient reductor del 0,10 sobre el tipus de gravamen general aplicable al consum industrial de l’aigua per a aquelles empreses que mantinguin l’activitat industrial o creïn nous llocs de treball en municipis afectats per tancaments d’indústries. D’aquesta manera, els subjectes passius que se’n puguin beneficiar veuran bonificada la seva quota tributària en un 90%. D’acord amb el text del Decret, aquesta mesura s’aplicarà, de moment, al municipi de Flix, perquè actualment és l’únic que disposa d’un projecte de reindustrialització de la zona. La voluntat del Govern és fer extensiva aquesta bonificació a altres municipis per als quals s’aprovin plans de reindustrialització.

El Decret també preveu una altra mesura que afecta al municipi de Flix. La voluntat del Govern de la Generalitat és “afavorir la reindustrialització d’aquest territori”, i amb aquest objectiu s’introdueix una bonificació del 40% en la quota del cànon sobre la deposició controlada de residus industrials que paguen les empreses ubicades en aquesta zona.

Aquesta bonificació s’emmarca dins de la consideració d’interès general que reben els projectes de transformació sectorial i de reindustrialització de la zona, tal i com va acordar el Consell de ministres de l’1 de desembre del 2017.

Obtenció d’ingressos

S’inclouen com a subjectes passius de l’Impost sobre els habitatges buits els fons de titulització, com a titulars de grans paquets d’habitatges buits que han adquirit procedents d’execucions hipotecàries i que amb la regulació actual no estaven subjectes al pagament per no tenir personalitat jurídica. El canvi corregeix aquesta deficiència original de la llei i evita pèrdues de recaptació no volgudes en el moment de creació del tribut.

“L’objectiu principal d’aquest impost no és recaptatori, sinó que és mobilitzar el parc d’habitatges buits en mans dels grans tenidors i propietaris. La seva aplicació ha estat molt important i efectiva en aquest sentit, malgrat els recursos al Tribunal Constitucional que el Govern de l’Estat va presentar des del moment de la seva aprovació”, ha detallat la portaveu del Govern.

El Decret també preveu l’increment dels tipus impositius de tres impostos. L’Impost sobre l’emissió d’òxids de nitrogen a l’atmosfera produïda per l’aviació comercial, que passa de 2,5 a 3,5 euros per quilogram d’òxid de nitrogen emès.

L’any 2014 el Govern de la Generalitat va ser “absolutament capdavanter amb la creació d’aquest impost”, seguint les recomanacions de la Unió Europea sobre l’adopció de mesures de fiscalitat mediambiental. Es tracta d’un impost que va ser “una innovació en l’ordenament jurídic estatal”, i es va crear seguint els precedents de França, Alemanya i el Regne Unit, segons ha explicat Budó.

L’Impost que grava les apostes, que situa en un tipus únic del 15% el tipus que actualment és del 10%, en el cas de les esportives, i del 13% per a les generals. Aquesta modificació només afecta les apostes presencials, que són les úniques sobre les quals les comunitats autònomes tenen capacitat normativa. El joc en línia és competència de l’Estat.

Finalment, quant a l’Impost sobre Actes Jurídics Documentats el Decret llei eleva el tipus impositiu que grava l’atorgament d’escriptures públiques de préstec o crèdit hipotecari de l’1,5% al 2%. El 10 de novembre del 2018, va entrar en vigor el Reial decret llei 17/2018, que establia que el subjecte passiu d’aquest impost són les entitats financeres que concedeixen els préstecs i a favor de les quals es constitueixen les hipoteques. L’impacte d’aquest increment és de 81,9 milions d’euros anuals.

Aquest impost va ser motiu d’una sentència “polèmica” i una intervenció posterior del Tribunal Suprem “més que curiosa, per definir-ho de manera suau”, ha apuntat Budó. Posteriorment, el Reial decret-llei 17/2018 va establir que el subjecte passiu d’aquest impost passaven a ser les entitats financeres que concedeixen els préstecs o hipoteques, i són aquestes les que han de fer el pagament i tenen prohibit de repercutir-lo en els clients.

Lluita contra el frau fiscal

En el marc del Pla de prevenció i reducció del frau fiscal i de foment de les bones pràctiques tributàries 2019-2022, el decret aprovat avui preveu tres noves mesures en l’àmbit de la tributació i regulació de l’activitat del joc:

L’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat (EAJA) no podrà subministrar cartrons de bingo nous als establiments de joc que tinguin pendent el pagament de l’impost sobre el joc.
Es considerarà infracció “molt greu” la realització d’activitats de joc, sense haver satisfet l’impost sobre el joc, que grava la celebració de l’esmentada activitat.
L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) podrà utilitzar les fiances que ara ja dipositen els operadors del joc per atendre el pagament de premis i sancions, també per executar els deutes derivats de la tributació.

El Decret llei conté vuit articles, una disposició transitòria i tres disposicions finals i entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al DOGC.

Nulidad de la tasa del Ayuntamiento de Barcelona sobre las viviendas vacías

Publicado: 2 julio, 2019

El Tribunal Supremo confirma la nulidad de la tasa del ayuntamiento de Barcelona sobre el control de viviendas vacías

La Sala entiende que no es competente para aprobar disposiciones de carácter general en esta materia

La Sala Tercera del Tribunal Supremo ha confirmado la nulidad de la tasa del ayuntamiento de Barcelona sobre actuaciones de inspección y control de viviendas declaradas vacías o permanentemente desocupadas por entender que no es competente para aprobar disposiciones de carácter general en esta materia y, en particular, que la actividad gravada por dicha tasa no es competencia municipal.

La Sala desestima el recurso de casación interpuesto por el ayuntamiento de Barcelona contra la sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña que declaró la nulidad de pleno derecho del apartado 9 del artículo -hecho imponible- y de los epígrafes 1.11.1 y 1.11.2 del Anexo de tarifas de la Ordenanza Fiscal 3.1 del ayuntamiento demandado, reguladora de la tasa municipal por servicios generales. La sentencia recurrida, cuyo fallo ha confirmado el Tribunal Supremo, dio la razón a la Sociedad de Gestión de Activos Procedentes de la Reestructuración Bancaria, S.A. (SAREB) en su recurso contra la modificación de dicha tasa municipal que fue aprobada el 30 de septiembre de 2016.

El tribunal rechaza, en contra de lo que sostiene el ayuntamiento de Barcelona, que se haya infringido el artículo 20 del Texto Refundido de la ley Reguladora de las Haciendas Locales (TRLRHL) y el artículo 52 de la Ley 1/2006 reguladora del Régimen Especial del municipio de Barcelona (LREMB).

Tras analizar la naturaleza jurídica de las tasas locales, afirma que éstas han de cumplir con el principio de legalidad tributaria. Así, indica que en materia de tributos locales su regulación reglamentaria se efectúa a través de las ordenanzas fiscales, y esta es una potestad reglamentaria que, debido al doble juego que resulta de la autonomía municipal constitucionalmente reconocida y el carácter democrático de las corporaciones locales, tiene una especial amplitud, “pero no hasta el punto de dejar sin efecto la observancia de lo establecido en la Ley sobre los elementos esenciales de cada tributo”.

El tribunal considera que la actuación del ayuntamiento de Barcelona que pretende gravarse con la tasa cuestionada “no resulta encuadrable en ninguno de los servicios o actividades que se incluyen en el elenco de su apartado 4 y tampoco es de apreciar esa sustancial semejanza jurídica a que antes se ha hecho referencia; y, en segundo lugar, porque ha de respetarse la decisión interpretativa y aplicativa de la sentencia recurrida sobre que la Ley 18/2007 de Catalunya no otorga competencias al ayuntamiento de Barcelona para realizar la actividad gravada con las tasas aquí polémicas”.

La Sala, en una sentencia con ponencia del magistrado Nicolás Maurandi, indica que la sentencia recurrida utiliza como argumento principal de su pronunciamiento que esa repetida Ley de Catalunya 18/2007 no otorga las competencias municipales que invoca el artículo 2.9 de la Ordenanza Fiscal controvertida; y dicha sentencia de instancia no hace consideraciones sobre la posibilidad o no de que la Generalitat, con base en sus competencias exclusivas en materia de vivienda reconocidas en el Estatuto de Autonomía de Catalunya, otorgue a los entes locales de Catalunya atribuciones en esa materia.

El Ple deroga el decret llei per regular els preus dels lloguers d’habitatges

Publicado: 27 junio, 2019

La cambra sí que valida el que permetrà a centres educatius privats i municipals integrar-se a la xarxa de la Generalitat

El Ple votant el decret llei sobre els preus dels lloguers d’habitatges

Parlament de Catalunya. 2019

El Ple ha derogat aquest migdia el decret llei per regular els preus dels lloguers d’habitatges, que ha obtingut tan sols els 64 vots a favor dels grups que donen suport al govern (JxCat i ERC) i 69 en contra de la resta (Cs, PSC-Units, CatECP, PPC i CUP). En canvi, la cambra sí que ha donat via lliure per unanimitat (133 vots a favor) al decret llei que permetrà als centres educatius municipals i privats que ho demanin integrar-se a la xarxa pública de la Generalitat.

La consellera de justícia, Ester Capella, que ha presentat el Decret llei 9/2019, del 21 de maig, de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge i de modificació del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya en l’àmbit de la penyora, ha demanat als grups en reiterades ocasions durant el debat que en permetessin la tramitació parlamentària com a projecte de llei. El text, però, no ha superat el debat de validació, en què és necessària la majoria simple de vots a favor, i ha quedat derogat. Aquesta és la primera vegada que el Ple deroga un decret llei promulgat pel Govern.

El decret volia aplicar mesures de contenció en els preus dels lloguers d’habitatges a les àrees amb un «mercat d’habitatge tens». El text establia que en aquestes àrees els preus per arrendament no poguessin superar el 10% l’índex de referència de preus del lloguer. La mesura no havia d’afectar inicialment els habitatges ja llogats, els nous o els rehabilitats, als quals es preveia aplicar diverses moratòries abans que fossin afectats per la contenció de preus.

En el debat hi han intervingut Manuel Rodríguez (Cs), Eusebi Campdepadrós (JxCat), Jordi Orobitg (ERC), Rosa Maria Ibarra (PSC-Units), Susanna Segovia (CatECP), Maria Sirvent (CUP) i Esperanza García (PPC).

Transcripció en brut de la sessió plenària (enllaç actiu fins que la correcció no es publica al diari de sessions)

Impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques: preguntes i respostes

Publicado: 25 junio, 2019

Impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques: preguntes i respostes

L’impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques (IANP) és un tribut propi de la Generalitat, de naturalesa personal, periòdic i progressiu, creat per la Llei 6/2017, de 9 de maig, del Parlament de Catalunya¹. La seva aplicació efectiva va quedar suspesa amb la interposició per part del Govern de l’Estat del recurs d’inconstitucionalitat contra alguns dels preceptes de la Llei, suspensió que es va aixecar per Interlocutòria del Tribunal Constitucional de 28 de novembre de 2017. La Sentència, de 28 de febrer de 2019², desestima el recurs i declara la constitucionalitat de l’impost.

Recentment, i mitjançant el Decret llei 8/2019, de 14 de maig³ (convalidat pel Parlament en la sessió plenària del 29 de maig), es modifica parcialment la Llei de l’impost pel que fa a alguns aspectes tècnics i s’estableix el termini de presentació i ingrés de l’autoliquidació.

¹ Publicada al DOGC núm. 7368, de 12/05/2017.

² Publicada al BOE núm. 73, de 26/03/2019.

³Publicat al DOGC núm. 7876, de 16/05/2019.

1. Quines són les finalitats de l’IANP?

2. Qui està obligat a presentar l’autoliquidació ? (art. 6)

3. Quin és el fet imposable de l’impost ? (art. 3)

4. Com es determina la base imposable de l’IANP? (art. 7)

5. Com es calcula la quota tributària? (art. 8)

6. Quines són les obligacions formals del subjecte passiu ? (art. 10)

7. Quan es merita l’impost? (art. 9 i 10)

8. Hi ha altres obligacions formals ? (art. 14)