Consultes de 23/10/2019. Impost sobre actius no productius de les persones jurídiques. Subjecte passiu

Fecha: 23/10/2019

Fuente: web de la AEAT

Consulta núm.339/19, de 23 d’octubre de 2019

Qüestió: Subjecte passiu de l’IANP. Empresa amb domicili fiscal situat fora de Catalunya.

Tenint en compte el principi de territorialitat que regeix en l’àmbit dels tributs propis de les comunitats autònomes, previst a l’article 9 de la Llei orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de finançament de les comunitats autònomes, es conclou que és subjecte passiu de l’IANP aquella persona jurídica (o entitat sense personalitat jurídica) que sigui titular de béns immobles no productius situats en el territori de Catalunya i titular de béns mobles no productius (determinats per la Llei 6/2017), sempre que tingui el seu domicili fiscal a Catalunya.

D’acord amb tot l’exposat, es conclou que si la societat no té fixat el seu domicili fiscal a Catalunya aquesta no esdevé subjecte passiu de l’IANP, tot i que els immobles improductius estiguin situats en aquesta comunitat autònoma.

Consulta núm.326/19, de 23 d’octubre de 2019

Qüestió: Subjecte passiu: Societat patrimonial té llogat un local a una societat vinculada.

L’article 6 de la LIANP, per la seva banda, determina que és subjecte passiu de l’impost a títol de contribuent:

“Són subjectes passius de l’impost sobre els actius no productius, a títol de contribuents, les persones jurídiques i les entitats que, sense tenir personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica o patrimoni separat susceptible d’imposició, definides com a obligats tributaris per la normativa tributària general. En tots els casos el subjecte passiu ha de tenir objecte mercantil.”

El precepte anterior marca com a requisit de subjecció que la persona jurídica o l’entitat tingui “objecte mercantil”, concepte que no apareix definit en la pròpia Llei. Cal, per tant, verificar quin abast cal donar-li a aquest concepte, aplicant les regles d’interpretació referits a l’inici d’aquesta resolució, significativament l’apartat 1 de l’article 3 del Codi civil.

A tal efecte, cal acudir a la regla d’interpretació finalista o teleològica que resulta justament de la lectura del preàmbul de la Llei. En aquest sentit, hem de recordar que si bé no tenen caràcter normatiu, als preàmbuls o exposicions de motius de les lleis se’ls atribueix força o font d’interpretació. Doncs bé, el preàmbul de la LIANP acull la idea d’actiu improductiu com aquell que, en determinades condicions, resta al marge de l’activitat econòmica:

“(…) El fet de gravar uns actius no productius afectes a l’activitat econòmica possibilita que les persones jurídiques subjectes a l’impost intentin utilitzar llur patrimoni d’una manera més eficient amb substitució d’actius improductius per altres de més rendibles (…) El fet de gravar uns actius no afectes a l’activitat econòmica possibilita que les persones jurídiques subjectes a l’impost intentin utilitzar llur patrimoni d’una manera més eficient amb la substitució d’actius improductius per altres de més rendibles.”

Aquest lligam a l’activitat econòmica es repeteix més endavant, com bé assenyala la consultant:

“L’article 4 estableix en quins supòsits s’entén que un actiu és no productiu. La selecció i la descripció d’aquests actius (i de llur destinació o ús) s’inspira en l’objectiu de l’impost d’incidir en les situacions irregulars, en el sentit que els béns queden al marge de qualsevol vinculació amb l’activitat o objecte empresarial del subjecte passiu […].”

També el Tribunal Constitucional, en la seva sentència de 28 de febrer de 2019, que valida l’impost, acull aquesta vinculació del subjecte passiu a una activitat econòmica quan en el fonament jurídic 4, en què analitza la finalitat extrafiscal del tribut, diu:

“… si los bienes se afectan a una actividad económica el gravamen deja de ser exigible, por haberse logrado el propósito de la medida. Además, dado que el impuesto que analizamos recae sobre el valor total de los activos no productivos de cada entidad (art. 7.1), calculándose la cuota con arreglo a una tarifa progresiva de gravamen (art. 8), la cuantía del tributo se reducirá más que proporcionalmente, hasta desaparecer completamente, a medida que los activos del sujeto pasivo se vayan destinando a una actividad económica.”

El contingut del preàmbul, doncs, ens aporta una definició del subjecte passiu radicada en la realització d’una activitat econòmica en sentit ampli, i és aquest sentit el que cal atribuir a l’expressió “objecte mercantil” de l’article 6.

Per tant, i des d’una tasca interpretativa integradora del concepte, des de l’anàlisi de l’esperit i finalitat de la norma (article 3.1 del Codi civil), resulta que totes les consideracions anteriors menen cap un concepte de subjecte passiu vinculat a que l’entitat realitzi una activitat econòmica, de manera que és en aquest sentit que entenem que cal interpretar el concepte “objecte mercantil”.

Aquesta interpretació exclou, per tant, les entitats patrimonials regulades en l’article 5.2 de la Llei de l’impost sobre societats, com a subjectes passius del tribut, tota vegada que, per definició aquestes entitats no realitzen una activitat econòmica.

[en el mateix sentit Consulta núm. 231/19, de 23 d’octubre de 2019 . Qüestió: Subjecte passiu: societat patrimonial.]