DECRET LLEI 17/2019, de 23 de desembre, de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge

Publicado: 30 diciembre, 2019

Accés GenCat

El Govern ha aprovat el Decret llei de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge. Concretament, la norma persegueix un triple objectiu:

  • combatre les situacions d’emergència residencial,
  • augmentar el nombre d’habitatges protegits en règim de lloguer
  • i contribuir a la moderació dels preus dels lloguers en habitatges privats.

Lluita contra les situacions d’emergència i els desnonaments

  • Lloguer social obligatori, amb una durada de fins a 7 anys, per a aquelles famílies que acreditin una situació de vulnerabilitat i se’ls acabi el contracte de lloguer.
  • Ampliació del contracte de lloguer social obligatori, que passa de 3 anys a 5 o 7 anys, depenent de si l’habitatge és propietat d’una persona física o jurídica.
  • Allotjaments per a les situacions d’emergència per resoldre necessitats temporals d’habitació.
  • S’implementen eines per considerar com a desocupats els edificis amb obres inacabades i poder-los mobilitzar per generar més habitatge assequible.
  • Tanteig i retracte per a ajuntaments, entitats socials i Generalitat.

Més oferta de lloguer

  • A l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la reserva mínima d’habitatge protegit serà del 40% del sostre en sòl urbanitzable delimitat i del 40% en sòl urbà no consolidat.
  • Per incrementar el parc d’habitatges privats de lloguer lliure o protegit, el Decret llei preveu estímuls a la iniciativa privada.
  • S’inclou la possibilitat que els plans urbanístics destinin terrenys per a la construcció d’habitatges plurifamiliars específicament de lloguer.

Nou model d’habitatge protegit

  • Nous condicionants perquè la qualificació dels habitatges amb protecció oficial sigui permanent.
  • Es determinarà un preu de venda base dels habitatges amb protecció oficial únic per a tot el territori, que podrà tenir variacions en funció del municipi, costos i característiques de l’habitatge.
  • El Registre de sol·licitants s’haurà d’actualitzar cada any. A diferència d’ara, que es fa cada 3 anys.

Contenció de preus en el mercat lliure

Llogar el pis per sota de l’Índex de Referència de Preus de Lloguer permetrà que els propietaris puguin accedir a ajuts públics de foment del lloguer. El Decret llei dona efectes legals a aquest índex i la seva consignació serà obligatòria en tots els anuncis de publicitat i en els contractes de lloguer dels habitatges.

 

El Tribunal Supremo desestima los recursos de Bwin contra las liquidaciones del IVA por importe de 970.000 euros

Publicado: 23 diciembre, 2019

Correspondientes a los periodos de entre 2008 y 2012

El TS fija como criterio que se encuentran sujetos a IVA los servicios de publicidad, consultoría, marketing y asesoramiento prestados por una empresa establecida en el territorio de aplicación del impuesto, cuando siendo la destinataria de los servicios otra empresa que no está establecida en dicho territorio (sino en Gibraltar) y que se dedica a la prestación de servicios de juego on-line a través de plataformas digitales, esta última empresa utilice o explote en el territorio de aplicación del impuesto los servicios prestados por la primera

Fecha: 20/12/2019

Fuente: web de la AEAT

Enlace: acceder

 

La Sala Tercera, de lo Contencioso-Administrativo, del Tribunal Supremo, ha dictado dos sentencias en las que fija como criterio interpretativo que “se encuentran sujetos al IVA los servicios de publicidad, consultoría, marketing y asesoramiento prestados por una empresa establecida en el territorio de aplicación del impuesto, cuando siendo la destinataria de los servicios otra empresa que no está establecida en dicho territorio (sino en Gibraltar) y que se dedica a la prestación de servicios de juego on-line a través de plataformas digitales, esta última empresa utilice o explote en el territorio de aplicación del impuesto los servicios prestados por la primera”.

En sus resoluciones, el Supremo desestima sendos recursos presentados por la sociedad Bwin Interactive Marketing España, S.L. contra sentencias del Tribunal Superior de Justicia de Madrid que confirmaron liquidaciones relativas al IVA a dicha empresa, correspondientes a periodos de entre 2008 y 2012, por importe total de 976.000 euros.

 

El Parlamento de Canarias aprueba la Ley de Presupuestos Generales de la Comunidad Autónoma 2020

Publicado:

Presupuestos 2020 – entrada en vigor el 1 de enero 2020

Fecha: 20/12/2019

Fuente: web del Parlamento de Canarias

Enlace: acceder

La necesidad de tener más capacidad de gasto para abordar los compromisos del Acuerdo para un gobierno de progreso y de cambio para Canarias 2019-2023 es lo que inspiran las modificaciones tributarias que incluyen estos presupuestos.

IGIC:

Se revierten reducciones impositivas realizadas en la anterior legislatura que han disminuido gravemente los ingresos de la CAC.

  • En concreto se vuelve el tipo general del IGIC al 7% (hasta ahora el 6,5);
  • se recupera el tipo del 7% para los consumos de telecomunicaciones (telefonía, plataformas de televisión, etc.) y
  • se recupera del 0% al tipo reducido del 3% para el consumo eléctrico, excepto para el consumo en viviendas.
  • También se eleva del 13,5 al 15% el tipo incrementado para los consumos de lujo.

ISD:

Se sustituye la vigente bonificación con carácter general del 99,9% de la cuota tributaria del impuesto de sucesiones y donaciones por bonificaciones progresivas en las cuotas tributarias en función del importe de la herencia, quedando exentas las herencias recibidas por cada sujeto pasivo que tenga un importe inferior a 300.000 euros.

LABORES DEL TABACO:

Se incrementa el tipo aplicable en el impuesto de las labores del tabaco a los cigarrillos rubios y las picaduras de liar rubia y negra. También se incrementa las tasas sobre el juego a las máquinas recreativas.

IRPF:

A partir del 1 de enero de 2020 se crean dos tramos nuevos en la tarifa autonómica del impuesto sobre la renta de las personas físicas (IRPF) para contribuyentes con altas rentas. Así se crea un tramo entre 90.000 y 120.000 euros donde el tipo marginal se eleva del 24 al 25%. Y para rentas superiores a 120.000 euros donde el tipo marginal se establece en el 26%.

Por último, también respecto al IRPF se establece una limitación de renta para tener derecho a la deducción por gastos médicos, siendo esta deducción la única que no tenía esta limitación por la capacidad económica del contribuyente.

 

El Parlament de les Illes Balears aprova la llei de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma 2020

Publicado:

Pressuposts 2020 – entrada en vigor el 1 de gener 2020

Fecha: 17/12/2019

Fuente: web de la AEAT

Enlace: acceder

 

En matèria tributària, i per mitjà de les disposicions finals de modificació corresponents, es delimiten, modifiquen i reordenen algunes taxes, segons els casos, fonamentalment per tal d’adaptar-les a les lleis substantives vigents en els diferents sectors d’activitat administrativa i a l’estructura organitzativa actual de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

En l’àmbit dels imposts propis i dels cedits, es fan determinats ajusts tècnics en el cànon de sanejament d’aigües, es manté el benefici fiscal contingut en les darreres lleis de pressuposts generals respecte de la taxa fiscal sobre els jocs de sort, envit o atzar en casinos de joc, i es fixa la tributació de les màquines de joc de tipus B i C o terminals en proves que preveu la normativa sectorial vigent.

Així mateix, i en la mateixa línia que la majoria de comunitats autònomes, s’incrementa el tipus de gravamen general de la quota variable de l’impost aplicable als actes jurídics documentats, que passa de l’1,2 % a l’1,5 %, amb excepció de les adquisicions immobiliàries sotmeses a aquest impost en les quals l’immoble adquirit tengui un valor real igual o inferior a 200.000 euros i hagi de constituir el primer habitatge de l’adquirent, amb el caràcter d’habitatge habitual. Finalment, en l’impost sobre la renda de les persones físiques s’incrementa el percentatge de deducció —que passa del 15 % al 25 %—, i també la quantia màxima —que passa de 600 euros a 1.200 euros—, de l’import de les donacions dineràries o el valor de les altres modalitats de mecenatge previstes en la Llei 3/2015, de 23 de març, per la qual es regula el consum cultural i el mecenatge cultural, científic i de desenvolupament tecnològic, i s’estableixen mesures tributàries, per als casos de projectes o activitats culturals organitzades per l’Administració de la Comunitat Autònoma o les seves entitats instrumentals, i beneficiàries en tot cas del mecenatge, més enllà en aquests casos de la base imposable dels contribuents.

 

os préstamos hipotecarios para la compra de viviendas crecen en septiembre un 10,2% interanual mientras se estabiliza el número de compraventas

Publicado: 8 noviembre, 2019

Fecha: 07/11/2019

Fuente: web del CG del Notariado

Enlace: accedir

 

Hoy se han hecho públicos los datos del Centro de Información Estadística del Notariado referentes a septiembre. Esta información proviene de las operaciones hipotecarias, inmobiliarias y mercantiles autorizadas ante notario en dicho período.

Compraventa de vivienda: La compraventa de vivienda se situó en septiembre en 42.538 transacciones, lo que supone una estabilización del mercado (0,0%).

El precio promedio por metro cuadrado de las viviendas vendidas fue de 1.444 €, lo que supone una caída del 1,0% interanual.

Préstamos   hipotecarios: Los préstamos hipotecarios para la adquisición de una vivienda aumentaron un 10,2% interanual en septiembre, hasta los 21.055 nuevos préstamos. Su cuantía media experimentó una caída del 4,7% en términos interanuales, hasta los 136.981 €.

Constitución de sociedades: El número de sociedades constituidas en septiembre fue de 6.667, lo que representa una caída interanual del 4,9%. El capital promedio de las mismas ascendió un 6,9%, hasta los 16.915 €.

VER DATOS ÍNTEGROS

 

Noves 9 consultes de 4 de novembre sobre l’Impost sobre actius no productius de les persones jurídiques

Publicado: 7 noviembre, 2019

Data: 04/11/2019

Font: web e-tributs

Enllaç: accedir

 

Impost sobre actius no productius de les persones jurídiques

Consulta núm244/19, de 4 de novembre de 2019
Qüestió: Subjecte passiu: societat que no desenvolupa activitat econòmica.

Consulta núm. 348/19, de 4 de novembre de 2019
Qüestió: Subjecte passiu: Societats patrimonials.

Consulta núm. 352/19, de 4 de novembre de 2019

Qüestió: Subjecte passiu: Tinença d’immobles per part d’una societat que no desenvolupa cap activitat econòmica.

El contingut del preàmbul, doncs, ens aporta una definició del subjecte passiu radicada en la realització d’una activitat econòmica en sentit ampli, i és aquest sentit el que cal atribuir a l’expressió “objecte mercantil” de l’article 6.

Per tant, i des d’una tasca interpretativa integradora del concepte, des de l’anàlisi de l’esperit i finalitat de la norma (article 3.1 del Codi civil), resulta que totes les consideracions anteriors menen cap un concepte de subjecte passiu vinculat a que l’entitat realitzi una activitat econòmica, de manera que és en aquest sentit que entenem que cal interpretar el concepte “objecte mercantil”.

Aquesta interpretació exclou, per tant, les entitats patrimonials regulades en l’article 5.2 de la Llei de l’impost sobre societats, com a subjectes passius del tribut, tota vegada que, per definició aquestes entitats no realitzen una activitat econòmica.[…]”

Per tant, si la societat té la consideració d’entitat patrimonial regulada a l’article 5.2 de la Llei de l’impost sobre societats, resta exclosa del concepte de subjecte passiu del tribut, tota vegada que, per definició aquest tipus d’entitats no realitzen una activitat econòmica.

En tot cas, correspon als òrgans gestor i inspector comprovar i verificar si ens trobem o no davant una entitat patrimonial.

Consulta núm299/19, de 4 de novembre de 2019
Qüestió: Subjecte passiu: societat patrimonial.

Una societat patrimonial es dedica al lloguer d’habitatges i locals, però es fa constar que no té activitat econòmica, ja que no acompleix els requisits disposats a la normativa de l’impost sobre societats, als efectes de considerar l’arrendament d’aquests béns immobles com a activitat econòmica.

En relació amb els fets exposats, es consulta si a la data de meritació de l’impost, aquesta societat té algun pis o local sense llogar, aquests tindran la consideració d’actius no productius.

 

….en cas que la societat no tingués afectes a la seva activitat econòmica d’arrendament d’immobles el lloguer els habitatges, locals comercials, pàrquings, etc., aquests es podrien encabir en la qualificació d’actius no productius regulada a l’article 4.1.c) de la LIANP.

No obstant, de no ser considerada una entitat patrimonial, i trobar-nos davant d’una societat que realitza una activitat econòmica, el fet de no tenir llogats els immobles a la data de meritació de l’IANP no els converteix automàticament en béns no afectes. En tot cas, correspon als òrgans gestor i inspector comprovar i verificar si ens trobem o no davant una entitat patrimonial.

Consulta núm. 317/19, de 4 de novembre de 2019
Qüestió: Concepte de preu de mercat en relació amb la tributació per la tinença d’actius no productius.

El concepte de preu de mercat no ve determinat a les normes tributàries, però, es pot equiparar al valor de mercat. En aquest sentit, es pot definir el valor de mercat com aquell preu que estaria disposat a pagar un arrendatari independent en condicions normals de mercat. La qual cosa correspondrà verificar als òrgans gestor i inspector de l’Administració tributària.

Consulta núm. 319/19, de 4 de novembre de 2019
Qüestió: Subjecte passiu: societat patrimonial.

Una societat patrimonial és titular d’un terreny on es vol edificar, el qual està, segons es diu, afecte a l’activitat.

Per tant, si la societat té la consideració d’entitat patrimonial regulada a l’article 5.2 de la Llei de l’impost sobre societats, resta exclosa del concepte de subjecte passiu del tribut, tota vegada que, per definició aquest tipus d’entitats no realitzen una activitat econòmica.

Consulta núm. 345/19, de 4 de novembre de 2019
Qüestió: Qualificació de diferents locals com a actius no productius.

Es consulta si s’han de considerar actius no productius diferents locals, que en el període 2017-2019 han estat en venda o lloguer, però no s’han venut ni s’han llogat.

Esta consulta només diu: caldrà verificar si els locals tenen o no la consideració de no productius, d’acord amb l’apartat 2 de l’article 4 transcrit, la qual cosa haurà d’ésser valorada pels òrgans gestor i inspector de l’Administració tributària

Consulta núm. 346/19, de 4 de novembre de 2019
Qüestió: Subjecte passiu: Entitat que no acompleix el requisit de persona contractada per considerar que desenvolupa una activitat econòmica de lloguer d’immobles.

És requisit de subjecció que la persona jurídica o entitat tingui “objecte mercantil”. D’acord amb el criteri de la consulta vinculant núm. V289/19, de 17 d’octubre de 2019[1], s’atribueix a l’expressió “objecte mercantil” de l’article 6, la realització d’una activitat econòmica.

Per tant, s’exclouen les entitats patrimonials regulades en l’article 5.2 de la Llei de l’impost sobre societats, com a subjectes passius del tribut, tota vegada que, per definició aquestes entitats no realitzen una activitat econòmica. En tot cas, correspon als òrgans gestor i inspector comprovar i verificar si ens trobem o no davant una entitat patrimonial.

Consulta núm. 349/19, de 4 de novembre de 2019
Qüestió: Valoració dels béns immobles als efectes de l’impost. Actualització del valor cadastral d’acord amb la Llei de pressupostos.

Es consulta com s’han de valorar els béns immobles, que tenen la consideració d’actius no productius, als efectes de l’impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques (IANP).

Així doncs, i als efectes de valorar els béns immobles, caldrà estar a l’actualització del valor cadastral en la Llei de pressupostos corresponent, si aquesta s’ha produït. S’observa, per tant, que als efectes de l’impost, no es té en consideració el preu d’adquisició dels immobles.

 

El Govern modifica l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica

Publicado: 31 octubre, 2019

Entre les novetats que incorpora el projecte de llei aprovat avui pel Govern destaquen per exemple, un canvi en la data de meritació de l’impost, que passa de l’1 de gener, com s’establia a la Llei 16/2017 de l’1 d’agost, a 31 de desembre. També es fixa el període de pagament entre l’1 i el 20 de novembre de l’any següent de la meritació

Data: 29/10/2019

Fuente: web del Govern

Enlace: acceder a Resolución del TEAC de 24/09/2019

 

  • Aquest tribut var ser aprovat pel Parlament el 2017 amb la Llei del canvi climàtic, com una mesura per lluitar contra la situació d’emergència climàtica que viu el planeta 
  • El text del projecte de llei aprovat avui, introdueix algunes novetats com que l’impost el començaran a liquidar el 2020 cotxes i furgonetes, i al 2021 s’hi afegiran les motocicletes 
  • L’impost té caràcter finalista i la seva recaptació es destinarà íntegrament a nodrir el Fons climàtic i el Fons de patrimoni natural

El Govern ha aprovat el projecte de llei de modificació de la Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic, que introdueix algunes modificacions en l’impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica. Aquest tribut, que va ser aprovat pel Parlament l’agost del 2017, té com a objecte gravar les emissions de CO2 de cotxes, furgonetes i motocicles per l’efecte hivernacle que produeixen en l’atmosfera i la seva repercussió en l’escalfament global del planeta.

L’impost s’emmarca en l’agenda 2030 aprovada pel Govern català i està en línia amb les recomanacions del FMI, l’OCDE o la Comissió Europea, que coincideixen a apostar per la fiscalitat verda com una eina imprescindible davant la crisi ambiental i d’emergència climàtica. Altres països europeus com Finlàndia, Suïssa, Bèlgica, França, Suècia, Alemanya o Irlanda també disposen de figures tributàries que tenen en compte les emissions de CO2 dels vehicles.

Amb caràcter finalista, el cent per cent de la recaptació d’aquest tribut es destinarà a nodrir a parts iguals el Fons climàtic i el Fons del patrimoni natural i la biodiversitat.

El Fons climàtic servirà per dur a terme actuacions davant l’emergència climàtica en l’àmbit de l’adaptació i la mitigació, com ara l’impuls i bonificació en l’adquisició de vehicles nets, la millora del transport públic i la mobilitat sostenible, el foment de les energies renovables, i els habitatges energèticament eficients. Les actuacions concretes s’acordaran en el marc de la Comissió Interdepartamental de Canvi Climàtic que es reuneix periòdicament.

Els imports que corresponen al Fons pel medi natural i biodiversitat serviran per dotar de finançament les accions recollides a l’Estratègia catalana pel patrimoni natural i biodiversitat i per a donar resposta al dèficit de finançament de les polítiques de gestió del medi natural a Catalunya. Entre les accions a finançar hi ha la gestió activa i adaptativa del Sistema d’espais naturals protegits de Catalunya i més concretament dels Parcs Naturals i el Parc Nacional; millorar la conservació de les espècies autòctones, els ecosistemes i la geodiversitat, millorar la connectivitat ecològica i la infraestructura verda, promoure la recerca i el coneixement o enfortir la gestió preventiva i evitar la pèrdua neta de biodiversitat.

El període de pagament es fixa entre l’1 i el 20 de novembre

Entre les novetats que incorpora el projecte de llei aprovat avui pel Govern destaquen per exemple, un canvi en la data de meritació de l’impost, que passa de l’1 de gener, com s’establia a la Llei 16/2017 de l’1 d’agost, a 31 de desembre. També es fixa el període de pagament entre l’1 i el 20 de novembre de l’any següent de la meritació. El nou text legislatiu també preveu una bonificació en quota del 2% per a la domiciliació del pagament. Aquest tipus de benefici fiscal ja existeix en altres tributs periòdics, com l’impost de circulació. Això suposa per al contribuent una reducció de càrregues administratives i per a l’Administració una rebaixa en les despeses de gestió.

Un altre dels aspectes rellevants que inclou el text és la fórmula per calcular les emissions de CO2 d’aquells vehicles que, per la seva antiguitat, no disposen de dades oficials. Aquest càlcul es farà a partir d’una fórmula dissenyada pel Barcelona Supercomputing Center i té en compte tota una sèrie de variables tècniques com ara: el combustible, la cilindrada, la potència del motor, el pes, o l’antiguitat del vehicle, entre d’altres.

Tarifes aplicables:

Finalment, s’unifiquen en un mateix text legislatiu les tarifes aplicables per a l’any 2019 –que abonaran turismes i vehicles lleugers i les del 2020, quan també tributaran les motocicletes.

Tarifes aplicables per a l’any 2019:

  1. Vehicles de la categoria M1 (cotxes)
Emissions oficials de CO2Tipus marginal (€/g CO2/Km)
Fins a 120g/km0,00
Més de 120g/km i fins a 140 g/km0,55
Més de 140g/km i fins a 160g/km0,65
Més de 160g/km i fins a 200g/km0,80
Més de 200g/km1,1
  1. Vehicles categoria N1 (furgonetes)
Emissions oficials de CO2Tipus marginal (€/g CO2/Km)
Fins a 160g/km0,00
Més de 160g/km0,30

Tarifes aplicables per a l’any 2020:

  1. a) Vehicles de la categoria M1 (cotxes) i categories L3e, L4e, L5e, L6e i L7e (motos)
 Emissions oficials de CO2Tipus marginal (€/g CO2/Km)
Fins a 95g/km0,00
Més de 95 g/km i fins a 120 g/km0,70
Més de 120g/km i fins a 140 g/km0,85
Més de 140g/km i fins a 160g/km1,00
Més de 160g/km i fins a 200g/km1,20
Més de 200g/km1,40

 

Emissions oficials de CO2Tipus marginal (€/g CO2/Km)
Fins a 140g/km0,00
Més de 140g/km0,70

 

Una recaptació potencial estimada de 150 milions d’euros anuals 

D’acord amb la memòria econòmica que acompanya el projecte de Llei, la previsió de recaptació potencial estimada és de 150 milions d’euros anuals. Aquesta quantitat es correspon, segons càlculs de la Secretaria d’Hisenda, amb un exercici durant el qual el tribut estigui plenament implementat, és a dir, quan el liquidin els turismes, els comercials lleugers i les motocicletes. Segons dades de la Dirección General de Tráfico (DGT), l’impost afectarà  a un total de 4,1  milions de vehicles: 3,6 milions de turismes i furgonetes i 500.000 motos.

El projecte de llei aprovat avui pel Govern conté un article únic amb dotze apartats, una disposició final, una de derogatòria i una de final, i es presentarà a Parlament per a la seva corresponent tramitació i aprovació, amb l’objectiu que entri en vigor abans del 31 de desembre d’enguany.

Tribut metropolità (TM): Recurs per finançar els serveis prestats en el territori metropolità

Publicado: 25 octubre, 2019

Data: 24/10/2019

Font: web del Tribut metropolità

Enllaç: http://tributmetropolita.amb.cat/

 

Què és el tribut metropolità (TM)?

El tribut metropolità (TM) constitueix un recurs amb el qual ha estat dotada l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) en la Llei 31/2010 del Parlament de Catalunya per tal de finançar els serveis prestats en el territori metropolità.

Aquest impost està previst actualment en l’article 153 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals com a recurs de les àrees metropolitanes en la forma d’un recàrrec sobre l’impost de béns immobles (IBI), recàrrec que és objecte de desplegament a l’Ordenança fiscal reguladora del tribut metropolità.

Qui l’ha de pagar? A qui es dirigeix?

L’han de pagar obligatòriament tots aquells contribuents dels 36 municipis metropolitans que siguin titulars d’un dels següents drets sobre un bé immoble en l’ordre que s’estableix:

  • D’una concessió administrativa sobre els propis immobles o els serveis públics a què estiguin afectes
  • D’un dret real de superfície
  • D’un dret real d’usdefruit
  • Del dret de propietat
  • Habitatges amb valor cadastral superior als 45.389,47 €. Aquest import és de 72.033,78 € en aquells municipis que van fer la revisió cadastral durant l’any 2012.

 

Cal tenir en compte que el titular a 1 de gener està obligat a pagar la totalitat de l’impost, encara que posteriorment es produeixi la transmissió del bé. És a dir, el nou propietari ha de pagar l’impost a partir de l’any següent a la data d’adquisició. Si hi ha deutes pendents d’aquest impost, es poden exigir al nou propietari.

Per què els municipis de la 2a corona hauran de pagar-ho a partir d’ara?

La creació de la tarifa plana metropolitana, que afegeix els 18 municipis de la 2a corona, implica que tots els ciutadans de la metròpolis tinguin el mateix dret a la mobilitat i, per tant, que també tinguin les mateixes obligacions. Una d’aquestes obligacions rau en la contribució econòmica per finançar els serveis públics.

Municipis 2ª corona: Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Begues, Castellbisbal, Cerdanyola del Vallès, Cervelló, Corbera de Llobregat, Molins de Rei, Pallejà, la Palma de Cervelló, el Papiol, Ripollet, Sant Andreu de la Barca, Sant Climent de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de Llobregat.

Com es calcula?

La base imposable de l’impost és el valor cadastral (suma del valor del sòl i de la construcció) del bé immoble que es grava. Aquest valor és fixat pel Ministeri d’Hisenda a partir de les dades que consten en el cadastre immobiliari; és diferent del que figura en l’escriptura o el que ha pagat el comprador.

Bonificació Famílies nombroses

Sobre la quota integra exclusivament s’aplicarà la bonificació del 50% en el cas d’immobles d’ús residencial amb clau d’ús V, que constitueixin la residencia habitual d’una família nombrosa, sempre que el subjecte passiu ostenti la condició de titular de dita família nombrosa, i que la suma dels ingressos anuals de tots els integrants de la mateixa no superin els 30.000,00 euros.

La bonificació sobre la quota líquida de l’impost corresponent al domicili habitual, per a titulars de família nombrosa, s’aplica en funció del valor cadastral de l’immoble i el tipus de família nombrosa, d’acord amb la taula següent:

Tram de valor cadastralTipus de família nombrosa
 Amb un o més membres discapacitatsSupòsit general
Fins a 72.600,00 €90%60%
De 72.600,01 € a 121.000,00 €50%50%
De 121.000,01 € a 242.000,00 €30%20%
De 242.000,01 € a 363.000,00 €15%10%
De 363.000,01 € a 484.000,00 €15%5%

Als sols efectes d’aplicar aquesta bonificació, s’equipararan a les famílies nombroses amb un o més membres discapacitats la família nombrosa amb tres o més fills, siguin o no comuns, en la qual un dels ascendents que la integren tingui reconegut un grau de discapacitat entre el 33% i el 65%.

A aquests efectes, s’entendrà com a domicili habitual aquell en el qual figuri empadronat el subjecte passiu l’1 de gener.

Com puc obtenir aquest document per fer el pagament durant el període de cobrament establert?

  • Recepció física al domicili
  • Descàrrega electrònica des del web de l’AMB: Anar al tràmit 
  • Sol·licitud d’un duplicat del document mitjançant el correu electrònic informaciotributaria@amb.cat, en cas de no haver-lo rebut físicament o no haver-lo pogut descarregar del web

 

El ejecutivo Canario, en su proyecto de Presupuestos 2020, modificará la actual bonificación en el ISD

Publicado:

El Ejecutivo aprobó hoy el proyecto de Ley de Presupuestos Generales de la Comunidad Autónoma, que crecen un 8,7% con respecto a 2019

Resumen: el Proyecto de Presupuestos de Canarias 2020 modifica el Impuesto de Sucesiones y Donaciones. Se eliminará la actual bonificación general y se sustituirá por bonificaciones progresivas en función del importe de la herencia.

Fecha: 24/10/2019

Fuente: web del Gobierno de Canarias

Enlace: [No disponemos todavía del Texto del Anteproyecto] Nota del Acuerdo de Gobierno

 

En cuanto a los tributos:

En este sentido, el proyecto de Presupuestos prevé el incremento del tipo de general del IGIC en medio punto, de modo que se situará en el 7%. Además, el tipo aplicado a las telecomunicaciones pasará del 3 al 7%, mientras que el de entregas de energía eléctrica pasará del 0 a 3%, salvo para consumo de los hogares, que mantendrá el tipo 0. Del mismo modo, el tipo para Bienes de lujo pasará del 13,5% al 15%.

Por lo que respecta al IRFP, el proyecto prevé la creación de dos nuevos tramos en la tarifa autonómica: para rentas de entre 90.000 y 120.000 euros se aplicará un tipo marginal que pasa del 24% al 25%, y para rentas de más de 120.000 euros, el tipo pasará del 24% al 26%.

Otra modificación normativa afecta al Impuesto de Sucesiones y Donaciones, de modo que se eliminará la actual bonificación general y se sustituirá por bonificaciones progresivas en función del importe de la herencia.  De esta manera, quedan exentos los herederos que reciba menos de 300.000 euros, mientras que aquellos que reciban entre 300.000 y 350.000 euros, tendrán una bonificación del 90 por ciento de la cuota tributaria. Por cada incremento de 100.000 euros en la herencia, se aplicará un 10 por ciento menos de bonificación. Cuando la herencia supere los 1,1 millones de euros desaparece cualquier bonificación.

Del mismo modo, aumentará el impuesto a las labores del tabaco y las tasas de las máquinas recreativas.

 

Si continuas utilizando este sitio aceptas el uso de cookies. más información

Los ajustes de cookies de esta web están configurados para "permitir cookies" y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.

Cerrar