PrimeraLectura

Resolució per la qual s’aproven les bases reguladores del programa d’ajuts a inversions empresarials d’alt impacte

Publicado: 11 mayo, 2022

CATALUNYA. AJUTS. RESOLUCIÓ EMT/1350/2022, de 5 de maig, per la qual s’aproven les bases reguladores del programa d’ajuts a inversions empresarials d’alt impacte.

Base 4

Actuacions i despeses subvencionables

4.1 ACCIÓ pot atorgar ajuts per a la realització de projectes d’inversió realitzats a Catalunya que es considerin d’alt impacte.

Es consideraran projectes d’alt impacte els projectes d’inversió, tant d’empreses ja establertes a Catalunya com d’empreses en procés d’establir-s’hi, d’acord amb les característiques que es descriuen a continuació:

4.1.1. Línia 1: Projectes d’inversió empresarial d’alt impacte de creació d’ocupació. Es podran subvencionar les següents accions:

Acció 1.1: Projectes de creació d’ocupació en centres de serveis en l’àmbit de les tecnologies de la informació i les comunicacions, entesos, en el marc d’aquest programa d’ajuts, com a centres de desenvolupament de software, centres d’anàlisi de dades (“Data analitics”), estudis d’animació o centres de desenvolupament de videojocs. Només seran elegibles els projectes de nous centres de serveis en l’àmbit de les tecnologies de la informació i les comunicacions i els projectes que impliquin el desenvolupament d’una nova activitat clarament diferenciada de l’activitat actual d’un centre existent. En el cas de nous centres que requereixin la creació d’una nova societat, s’acceptaran aquells centres legalment constituïts a partir del 1 de gener del 2021.

La creació mínima de llocs de treball ha de ser de 25.

Acció 1.2: Projectes de creació d’ocupació en centres de decisió d’àmbit supraregional, entesos, en aquest cas, com a centres que necessàriament hauran d’anar lligats a un centre de decisió empresarial establert a Catalunya que tingui capacitat decisòria sobre les funcions i estratègia de l’empresa o grup d’empreses a nivell supraregional.

La creació mínima de llocs de treball ha de ser de 15.

Acció 1.3: Projectes de creació d’ocupació en projectes industrials, entesos com a projectes amb activitats de producció de béns mitjançant l’assemblatge o la transformació de matèries primeres o activitats de serveis a la indústria.

La creació mínima de llocs de treball ha de ser de 15.

Acció 1.4: Projectes de creació d’ocupació en centres logístics, entesos com a centres amb activitats de distribució. També aquells centres que addicionalment puguin desenvolupar tasques de manipulació i les fases finals d’acabament de producte. Només seran elegibles els projectes de centres logístics de matèries primes o components destinats a una activitat industrial productiva localitzada a Catalunya o els projectes de centres logístics de productes acabats produïts a Catalunya per l’empresa sol·licitant de l’ajut o alguna empresa que formi part del mateix grup empresarial. Estan explícitament exclosos els centres logístics de supermercats o grans superfícies i els centres logístics dedicats al comerç electrònic.

La creació mínima de llocs de treball ha de ser de 25.

Acció 1.5: Projectes de creació d’ocupació en centres de R+D+i, entesos com a establiments o àrees d’una empresa, dedicades principalment a activitats de recerca, desenvolupament i/o innovació.

La creació mínima de llocs de treball ha de ser de 8.

Si es compleixen els requisits establerts es considera subvencionable el cost laboral dels primers 6 mesos del nou personal contractat. El cost laboral inclou el salari brut i les cotitzacions socials obligatòries a la Seguretat Social a càrrec de l’empresa. No es consideren subvencionables els conceptes inclosos a la base 4.6 d’aquest annex.

4.1.2 Línia 2: Projectes d’inversió empresarial d’alt impacte en actius fixes. Es podran subvencionar les següents accions:

Acció 2.1: Projectes d’inversió en actius fixes que incorporin una nova activitat per l’empresa a Catalunya o una ampliació de la capacitat productiva. En el cas de projectes de centres logístics només seran elegibles els projectes de centres logístics de matèries primeres o components destinats a una activitat industrial productiva localitzada a Catalunya o els projectes de centres logístics de productes acabats produïts a Catalunya per l’empresa sol·licitant de l’ajut o alguna empresa que formi part del mateix grup empresarial. Estan explícitament exclosos els centres logístics de supermercats o grans superfícies i els centres logístics dedicats al comerç electrònic.

La despesa mínima acceptada en actius fixes materials i immaterials ha de ser de 2.000.000,00 euros.

Acció 2.2: Projectes d’inversió en actius fixes en centres de R+D+i, entesos com a establiments o àrees d’una empresa, dedicades principalment a activitats de recerca, desenvolupament i/o innovació.

La despesa mínima acceptada en actius fixes materials i immaterials ha de ser de 500.000,00 euros.

Acció 2.3: Projectes estratègics per a l’economia catalana, que suposin la implantació de noves empreses a Catalunya o bé l’obertura de nous emplaçaments de les empreses ja presents.

La despesa mínima acceptada en actius fixes productius ha de ser de 5.000.000,00 d’euros i es requereix la creació neta de com a mínim 30 llocs de treball directes. No seran elegibles els projectes de centres logístics o projectes de centres de distribució. Els projectes elegibles s’han de dur a terme en algun dels municipis inclosos al mapa d’ajuts de finalitat regional (veure annex 2)

Si es compleixen els requisits definits en aquesta base 4.1.2 es consideren subvencionables les despeses següents:

a) Actius materials: maquinària, equipament i instrumental de laboratori i instal·lacions de nova adquisició directament vinculades al procés productiu i inversions que incorporin processos amb alt contingut tecnològic als equips ja existents.
b) Actius immaterials: Inversió en transferència de tecnologia mitjançant l’adquisició de drets de patents, llicències, know-how o coneixements tècnics no patentats i adquisició de software vinculat al procés productiu.

S’exclouen com a despeses subvencionables les despeses en actius immobiliaris, obra civil, instal·lacions associades a l’obra civil i despeses d’enginyeria.

(…)

Base 14

Justificació

14.1 Les beneficiàries de les subvencions han de justificar l’aplicació dels fons d’acord amb els articles 30 i 31 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions; amb l’article 98.1 del Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya i amb l’Ordre ECO/172/2015, de 3 de juny sobre les formes de justificació de subvencions.

14.2 La modalitat de justificació és la de presentació de compte justificatiu amb informe d’auditor.

14.3 La beneficiària de l’ajut està obligada a presentar la justificació del projecte com a màxim durant els tres mesos posteriors a la finalització del mateix, tret dels projectes de creació d’ocupació, en que el termini màxim de presentació de la justificació serà de tres mesos a partir del 30/6/2024.

Existeix la possibilitat de sol·licitar una ampliació d’aquest termini basant-se en el que estableix l’article 32 de la Llei 39/2015, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques.

(…)

Decreto de la Comunidad Valenciana de regulación del depósito, devolución e inspección de las fianzas por arrendamientos de fincas urbanas

Publicado: 10 mayo, 2022

COMUNITAT VALENCIANA, DEVOLUCIÓN FIANZAS ARRENDAMIENTO. DECRETO 46/2022, de 29 de abril, del Consell, por el que se regula el régimen de depósito, devolución e inspección de las fianzas por arrendamientos de fincas urbanas y por prestaciones de servicios o suministros complementarios en la Comunitat Valenciana. [2022/3675]

(…)

El presente Decreto entrará en vigor el día siguiente al de su publicación en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana

El Decreto 333/1995, de 3 de noviembre, solo ampara procedimientos presenciales de depósito y devolución de fianzas a través de las entidades colaboradoras en la recaudación de la Generalitat Valenciana. La apuesta por la exclusividad de dichos medios resulta en la actualidad insuficiente, toda vez que la normativa administrativa común impone a la administración habilitar canales informáticos de relación con las personas interesadas. La presente norma remite a una orden de la Conselleria competente en materia de hacienda para la concreción de los procedimientos de depósito y devolución de fianzas que, preferentemente, deberán realizarse por medios telemáticos.

Por último, se actualiza el régimen de funcionamiento de la Inspección de las Fianzas clarificando el régimen legal aplicable en sus procedimientos y modificando el régimen de competencias para atribuirlo al órgano que, por sus funciones propias, precisa de dichas facultades para desarrollar adecuadamente su labor.

Este Decreto se halla incluido en el Plan Normativo de la Generalitat para 2022. La modificación del actual Reglamento de Fianzas constituye la única manera de remover los obstáculos para la necesaria modernización de la gestión e inspección de las fianzas urbanas. El Decreto introduce los cambios normativos imprescindibles, garantizando en aras del principio de seguridad jurídica la coherencia con el resto del ordenamiento jurídico, generando un marco normativo estable, predecible, integrado, claro y de certidumbre, que facilita su conocimiento y comprensión y, en consecuencia, la actuación y toma de decisiones de las personas, sin introducción de cargas administrativas innecesarias, con total transparencia y pleno respeto a los principios de estabilidad presupuestaria y sostenibilidad financiera. Finalmente, en materia de transparencia, se han definido claramente los objetivos de esta norma y su justificación, y se ha posibilitado la participación activa de las personas y asociaciones representativas de intereses que pudieran verse afectados por la misma.

(…)

L’Agència signa un acord de col·laboració amb AEGAI per a l’actuació en nom de terceres persones

Publicado: 5 mayo, 2022

ACORD COL.LABORACIÓ. L’Agència signa un acord de col·laboració amb AEGAI per a l’actuació en nom de terceres persones

04/05/2022

Data: 04/05/2022

Font: web ATC

Enllaç: Nota

L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) ha signat un acord de col·laboració social, de data 2 de maig de 2022, amb l’Asociación Europea de Gestores y Administradores Inmobiliarios (AEGAI), per a la presentació i pagament d’autoliquidacions, declaracions i altres documents tributaris per mitjans telemàtics en nom de terceres persones.

L’Acord té per objectiu establir un marc general de col·laboració que articuli les relacions entre l’ATC i l’Associació, i els seus associats, en tant que professionals que, de manera habitual, presten serveis de gestió i assessorament en matèria tributària de competència de la Generalitat de Catalunya per compte dels contribuents, amb la finalitat última de facilitar als ciutadans, als quals representen, el compliment de les seves obligacions tributàries mitjançant la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació.

L’Agència considera fonamental impulsar la relació amb els intermediaris tributaris, les associacions i els col·legis professionals, a través de la signatura d’acords, entre d’altres, amb l’objectiu de fomentar les bones pràctiques fiscals i facilitar el compliment de les obligacions tributàries als contribuents i garantir-los l’exercici dels seus drets. En aquest sentit, l’àmbit de la col·laboració social és un dels àmbits essencials per esdevenir una administració que presti serveis de qualitat, oberta a la ciutadania i compromesa amb la millora contínua.

Es pot consultar la llista completa d’acords que permeten als professionals que s’hi adhereixin fer la presentació i el pagament de declaracions i autoliquidacions per via telemàtica.

https://atc.gencat.cat/ca/agencia/convenis/acords-actuacio/

Orden Foral de Guipuzkoa del procedimiento para solicitar la bonificación extraordinaria de productos energéticos

Publicado:

GIPUZKOA. PROCEDIMIENTO SOLICITUD BONIFICACIÓN. Orden Foral 244/2022, de 3 de mayo, por la que se regula el procedimiento para solicitar la bonificación extraordinaria y temporal del precio final de determinados productos energéticos.

Disposición final. Entrada en vigor.

La presente orden foral entrará en vigor el día siguiente al de su publicación en el Boletín Oficial de Gipuzkoa y surtirá efectos desde el 31 de marzo de 2022.

Orden Foral de Guipuzkoa del procedimiento para la devolución parcial del impuesto sobre hidrocarburos

Publicado:

DEVOLUCIÓN HIDROCARBUROS. Orden Foral 243/2022, de 3 de mayo, por la que se establece el procedimiento para la devolución parcial del impuesto sobre hidrocarburos por consumo de gasóleo profesional.

Disposición final única. Entrada en vigor.

La presente orden foral entrará en vigor el día siguiente al de su publicación en el Boletín Oficial de Gipuzkoa y surte efectos desde el 1 de abril de 2022.

Disposición adicional segunda. Inscripción y cese en el registro territorial a efectos del código de identificación minorista (CIM).

1. Los titulares de establecimientos situados en el territorio histórico de Gipuzkoa que realicen operaciones de venta de gasóleo cuyo adquirente pueda aplicarse el derecho de devolución reconocido en el artículo 52 bis de la Ley 38/1992, de 28 de diciembre, de Impuestos Especiales, deberán tener inscrito su establecimiento en el registro del Departamento de Hacienda y Finanzas.

A estos efectos, los solicitantes presentarán en el órgano competente una solicitud de inscripción, en la que se hará constar:

— El nombre y apellidos o razón social, domicilio fiscal y número de identificación fiscal del interesado, así como, en su caso, del representante, que deberá acompañar la documentación que acredite su representación.

— La clase de establecimientos y el lugar en que éstos se encuentran situados, con expresión de su dirección y localidad.

— Una vez efectuada la inscripción, el órgano competente entregará al interesado una tarjeta acreditativa de la inscripción en la que constará el CIM asignado.

2. Cuando se produzca el cese de actividad de los establecimientos inscritos, el titular de los mismos lo pondrá en conocimiento del Departamento de Hacienda y Finanzas, como trámite previo a dar de baja el establecimiento en el registro correspondiente. La presentación de la solicitud de baja en el Censo de Empresarios, Profesionales y Retenedores producirá los efectos propios de la solicitud de baja en el citado registro respecto de los establecimientos de que sean titulares los solicitantes de esta baja.

Orden de aprobación del formulario electrónico para solicitar la devolución de las bonificaciones extraordinarias de Álava

Publicado: 4 mayo, 2022

FORMULARIO ELECTRÓNICO. Orden Foral 248/2022, de la Primera Teniente de Diputado General y Diputada Foral de Hacienda, Finanzas y Presupuestos, de 29 de abril. Aprobación del formulario electrónico para solicitar la devolución de las bonificaciones extraordinarias y temporales del precio final de determinados productos energéticos

DISPONGO

Uno. Objeto de la Orden Foral.

El objeto de la presente Orden Foral es aprobar el formulario electrónico para solicitar la devolución de las bonificaciones extraordinarias y temporales en el precio de venta al público de determinados productos energéticos y aditivos regulada en el Capítulo VI del Título I del Real Decreto-ley 6/2022, de 29 de marzo, por el que se adoptan medidas urgentes en el marco del Plan Nacional de respuesta a las consecuencias económicas y sociales de la guerra en Ucrania, por parte los colaboradores en la gestión de dicha bonificación.

Dos. Colaboradores en la gestión de la bonificación.

A efectos de esta Orden Foral, tendrán la consideración de colaboradores en la gestión de la bonificación a que se refiere el apartado Uno anterior, quienes ostenten la titularidad de los derechos de explotación de las instalaciones de suministro de combustibles y carburantes al por menor, así como las empresas que realicen ventas directas a los consumidores finales de los productos objeto de la bonificación, cuando el suministro de dichos productos tenga lugar en el Territorio Histórico de Álava.

Tres. Solicitud de las devoluciones.

Los colaboradores en la gestión de la bonificación a que se refiere el apartado Dos anterior, presentarán mensualmente, en los primeros 15 días naturales de los meses de mayo, junio y julio de 2022, las solicitudes de devolución de las bonificaciones efectuadas en el mes anterior a que se refiere el apartado 2 del artículo 17 del Real Decreto-ley 6/2022, de 29 de marzo, por el que se adoptan medidas urgentes en el marco del Plan Nacional de respuesta a las consecuencias económicas y sociales de la guerra en Ucrania.
Las solicitudes a que se refiere el apartado 1 anterior se realizarán por los colaboradores en la gestión de la bonificación mediante la cumplimentación y envío del formulario electrónico que se aprueba por la presente Orden Foral y que a estos efectos se pondrá a su disposición en la sede electrónica de la Diputación Foral de Álava.

DISPOSICIÓN FINAL

La presente Orden Foral entrará en vigor al día siguiente al de su publicación en el BOTHA y tendrá efectos desde el 1 de mayo de 2022.

Decreto Normativo de Urgencia Fiscal 7/2022 de Álava

Publicado:

DECRETOS NORMATIVOS DE URGENCIA FISCAL. Decreto Normativo de Urgencia Fiscal 7/2022, del Consejo de Gobierno Foral de 26 de abril. Aprobar la modificación del Decreto Normativo de Urgencia Fiscal 1/2022, de 1 de febrero, que aprobó medidas tributarias en el ámbito energético y otras medidas tributarias

(…)

Recientemente, con fecha 29 de marzo de 2022, se ha aprobado el Real Decreto-ley 6/2022, de 29 de marzo, por el que se adoptan medidas urgentes en el marco del Plan Nacional de respuesta a las consecuencias económicas y sociales de la guerra en Ucrania.

En el ámbito fiscal, son varias las medidas que se adoptan. Así, en materia de fiscalidad energética, se mantiene hasta el 30 de junio de 2022 el tipo reducido del 10 por ciento del Impuesto sobre el Valor Añadido de la energía eléctrica y el tipo del 0,5 por ciento del Impuesto Especial sobre la Electricidad. Además, se prorroga la suspensión del Impuesto sobre el Valor de la Producción de Energía Eléctrica hasta el 30 de junio de 2022.

La presente disposición tiene por objeto prorrogar las medidas adoptadas en el Decreto Normativo de Urgencia Fiscal 1/2022, de 1 de febrero, incorporando así las modificaciones aludidas, en cumplimiento de lo establecido en el artículo 23 quáter, artículo 26 y artículo 33 del Concierto Económico.

Aclariment en relació amb la tributació dels ajuts a treballadors autònoms en la renda 2021

Publicado: 3 mayo, 2022

Fecha: 09/12/2021

Fuente: web del Poder Judicial

Enlaces: Nota

Els treballadors autònoms que han rebut l’any 2021 un ajut en forma de prestació econòmica única prevista en el Decret llei 7/2020, de 17 de març, o un ajut previst en el Decret llei 39/2020, de 3 de novembre, l’han de declarar en l’autoliquidació de l’impost sobre la renda de les persones físiques d’enguany, d’acord amb els criteris següents:

– En cas de ser treballador autònom d’una microempresa i d’haver rebut l’ajut per un import fix de 2.000 euros previst en el Decret llei 39/2020, de 3 de novembre, i en atenció a la convocatòria efectuada mitjançant l’Ordre TSF/32/2021, de 5 de febrer, per la qual s’obre el tràmit d’inscripció prèvia dels ajuts extraordinaris per al manteniment de l’activitat econòmica enfront de la COVID-19 per a persones treballadores autònomes individuals o persones treballadores autònomes que formin part d’una microempresa, cal declarar aquest ajut en la mateixa categoria de rendiments que els rendiments ordinaris que es perceben de la microempresa. Per tant, cal declarar l’ajut com a rendiment de l’activitat econòmica si els rendiments ordinaris provinents de l’empresa tenen aquest caràcter; i, de la mateixa manera, cal declarar-lo com a rendiment del treball si aquesta és la categoria dels rendiments que es perceben de l’empresa.

– En la resta de casos, cal declarar l’ajut com a rendiment de l’activitat econòmica, sense que escaigui l’aplicació de cap exempció.

Cuestión de la posible discriminación por ser más favorable el mismo Impuesto en otras Comunidades

Publicado: 2 mayo, 2022

Cuestión de la posible discriminación por ser más favorable el mismo Impuesto en otras Comunidades. El TSJ de Catalunya estima que no se lesiona el derecho a la igualdad de un catalán que en otra comunidad autónoma hubiera liquidado un ISD muy inferior al liquidado

Fecha: 09/12/2021

Fuente: web del Poder Judicial

Enlaces: Sentencia del TSJ de Catalunya de 09/12/2021

En el escrito inicial se pone de manifiesto que las hermanas ingresaron en concepto de Impuesto sobre sucesiones, el importe de 556.374,36 euros (278.187,18 euros cada una), siendo el tipo medio del 28,15%. La legislación vigente en otras Comunidades Autónomas (CCAA) permite liquidar el impuesto con unas cuotas infinitamente inferiores, que en la práctica viene a suponer una bonificación del 99% en el impuesto, lo que supone que en este caso se contribuye 40 veces más.

Invocan los pronunciamientos del Tribunal Constitucional (TC) acerca del principio de coordinación de la hacienda estatal con las demás haciendas, el principio de coordinación, la obligación de los poderes públicos de promover las condiciones para la igualdad del individuo y de remover los obstáculos que impidan dificulten su plenitud.

Se denuncia la inacción del legislador estatal para coordinar aspectos de la hacienda.

El TSJ de Catalunya desestima el recurso por los siguientes motivos:

El Tribunal Constitucional ha venido manteniendo que solo cuando la eventual lesión del derecho a la igualdad se funde en razones subjetivas, esto es, en una condición o cualidad del «sujeto» del tributo, estaremos en el marco de la desigualdad prevista, no solo en el art. 31.1 CE, sino también en el art. 14 CE, y protegible por ello mediante el recurso de amparo. Sin embargo, cuando la desigualdad no se funde en razones subjetivas, sino que se refiera al «objeto» del tributo, estaríamos ante una desigualdad incardinarle exclusivamente en el art. 31.1 CE (entre otras, SSTC 46/2000, de 17 de febrero, FJ 4, y 91/2007, de 7 de mayo, FJ 3).

Pues bien, en el caso examinado, a la vista de las alegaciones de las demandantes, la Sala comparte con la Administración demandada que en realidad, lo que se cuestiona es el sistema tributario, y en su caso, la potencial infracción del artículo 31 CE. Pero no se imputa a la Agència Tributària un trato desigual en la aplicación de la Ley del Impuesto.

En efecto, el sistema tributario que refleja la demanda podrá poner de relieve, si acaso, algún tipo de divergencia con la previsión del artículo 31 CE, pero no supone una discriminación anticonstitucional, a tenor del artículo 14, por parte de la Agència Tributària, ni implica que ésta haya dado un trato desfavorable a las actoras.

El quebrantamiento de la igualdad habría de referirse, en este caso, a una actuación de la Agència que revelase una situación discriminatoria, que afectase precisamente a las demandantes, en consideración a sus personas, que no hubiera sido apreciada en otro contribuyente del mismo Impuesto, que se encontrase en condiciones similares. Sin embargo, no se denuncia un trato desigual de la Agència, porque hubiese calculado la base imponible de otra forma en casos similares, o aplicado a las actoras el tipo impositivo medio del 28,15, frente a otro inferior.

El término de comparación, para que fuera válido, habría de referirse a otras resoluciones de la Agència que, en casos sustancialmente iguales, hubiese resuelto de forma distinta, pero no a la circunstancia de que en otra Comunidad Autónoma, la norma prevé una bonificación del 99%, pues tal norma no la puede, ni debe, aplicar la Agència Tributària,

A su vez, cabe poner de relieve que las omisiones que se denuncian tampoco pueden imputarse a la Agència Tributària, habida cuenta las funciones que tiene encomendadas, que no son legislativas o de coordinación del sistema tributario, sino de gestión, liquidación, inspección y recaudación de tributos. Por lo tanto, los reproches a los límites al ejercicio del poder legislativo, las obligaciones de coordinación y la necesidad de justificar razonablemente las modificaciones legislativas, o de garantizar la igualdad, mediante la fijación de unas comunes condiciones básicas, en tanto no se corresponden a la Agència, carecen asimismo de fundamento para sustentar la infracción del artículo 14 CE. No debe perderse de vista que la igualdad en la aplicación de la ley se proyecta sobre los órganos de la Administración Pública, si bien limita sus efectos a las resoluciones adoptadas dentro de un mismo ámbito de organización y dirección, y en virtud de un mismo poder de decisión (STC 47/1989, de 21 de febrero y STC 7/2009, de 12 enero).

RESOLUCIÓ 336/XIV del Parlament de Catalunya, de validació del Decret llei 4/2022, de mesures urgents en l’àmbit tributari i financer

Publicado:

El Parlament de Catalunya, d’acord amb el que estableixen l’article 64.2 de l’Estatut d’autonomia i l’article 158.1, 2 i 3 del Reglament del Parlament, valida el Decret llei 4/2022, del 5 d’abril, de mesures urgents en l’àmbit tributari i financer.

Recorda el que aprova aquest Decret Llei:

Article 1. Impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica

1. Amb efectes de l’entrada en vigor d’aquest Decret llei, la quota tributària de l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica s’obtindrà de l’aplicació de les tarifes següents:
a) Vehicles de la categoria M1 i de les categories L3e, L4e, L5e i L7e

Emissions oficials de diòxid de carboni	Tipus marginal (€/g CO2/km)
Fins a 95 g/km	0
Més de 95 g/km i fins a 120 g/km	0,70
Més de 120 g/km i fins a 140 g/km	0,85
Més de 140 g/km i fins a 160 g/km	1,00
Més de 160 g/km i fins a 200 g/km	1,20
Més de 200 g/km	1,20

Emissions oficials de diòxid de carboni	Tipus marginal (€/g CO2/km)

Fins a 120 g/km	0
Més de 120 g/km i fins a 140 g/km	0,55
Més de 140 g/km i fins a 160 g/km	0,65
Més de 160 g/km i fins a 200 g/km	0,80
Més de 200 g/km	1,10

b) Vehicles de la categoria N1

Emissions oficials de diòxid de carboni	Tipus marginal (€/g CO2/km)
Fins a 140 g/km	0
Més de 140 g/km	0,70

Emissions oficials de diòxid de carboni	Tipus marginal (€/g CO2/km)
Fins a 160 g/km	0
Més de 160 g/km	0,30

Les mateixes tarifes de l’apartat anterior s’han d’aplicar a la liquidació de l’impost corresponent a l’exercici meritat el 31 de desembre de 2021.

Article 2. Impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient

Amb efectes de l’entrada en vigor d’aquest Decret llei, es modifica l’apartat 1 de l’article 14 de la Llei 5/2020, del 29 d’abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient, que passa a tenir el text següent:

1. En el cas d’activitats de producció, emmagatzematge o transformació d’energia elèctrica, el tipus de gravamen és de:
a) 0,0050 euros per kWh, amb caràcter general.
b) 0,0010 euros per kWh, en el cas que l’activitat sigui efectuada per instal·lacions de cicle combinat.

“1. En el cas d’activitats de producció, emmagatzematge o transformació d’energia elèctrica, el tipus de gravamen és de:

a) 0,00665 euros per kWh, amb caràcter general.

b) 0,00133 euros per kWh, en el cas que l’activitat sigui efectuada per instal·lacions de cicle combinat.”

2. L’augment de recaptació que es verifiqui per la diferència entre els tipus de gravamen aprovats a l’apartat anterior i els aprovats per la Llei 5/2020, del 29 d’abril, resta afectat al finançament d’actuacions de transició energètica.

Article 3. Exempció de la taxa de la pesca fresca

Estaran exempts de la taxa de la pesca fresca (TA4) durant un període de sis mesos, des de l’entrada en vigor d’aquet Decret llei, l’armador del vaixell o embarcació pesquera i els seus substituts, en el cas que la pesca fresca accedeixi al port per via marítima.

Disposicions finals

Segona. Entrada en vigor

Aquest Decret llei entra en vigor l’endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.