CATALUNYA: Nou tràmit de presentació de recursos de reposició

Publicado: 18 abril, 2024

RECURS DE REPOSICIÓ. Nou tràmit de presentació de recursos de reposició

 

Fecha: 17/04/2024

Fuente: web de e-tributs

Enlace: Acceder a Nota

 

L’Agència Tributària de Catalunya (ATC), amb l’objectiu de facilitar el compliment de les obligacions tributàries dels contribuents i garantir-ne els drets, ha posat a disposició de la ciutadania un nou tràmit que permet presentar recursos de reposició en contra d’actes de reclamació del pagament d’un deute pendent.

En aquesta primera fase d’implantació del tràmit, es pot utilitzar per recórrer en contra de provisions de constrenyiment i diligències d’embargament, incloent-hi les relacionades amb l’impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles. Més endavant, es preveu que es pugui fer servir per a tots els actes de l’ATC.

El nou tràmit té les característiques següents:

  • Per accedir-hi, cal identificació digital a través de l’idCAT Mòbil o d’un altre tipus de certificat.
  • El primer cop que es fa servir, cal donar obligatòriament les dades de contacte de la persona presentadora (que pot ser la mateixa interessada o una persona intermediària), de manera que l’ATC la pugui localitzar en cas d’error o altres situacions.
  • Cal identificar l’acte a recórrer a través del seu CSV.
  • Permet recórrer més d’una provisió de constrenyiment a la vegada, sempre que tinguin el mateix origen del deute (Servei Català de Trànsit, per exemple) i que es vulgui al·legar el mateix.
  • No cal redactar un escrit d’interposició per adjuntar al recurs, ja que el mateix tràmit ofereix els motius que es poden al·legar d’acord amb la normativa aplicable a cada cas, i l’opció de sol·licitar-ne la suspensió i d’aportar les garanties corresponents. Només cal adjuntar la documentació acreditativa del motiu o motius al·legats (per exemple, el justificant de pagament si s’al·lega que ja es va pagar).
  • Controla que no s’hagi presentat prèviament un altre recurs o una altra reclamació contra el mateix acte, i també que es presenti dins del termini correcte.
  • Comprova si el deute està pagat i, en aquest cas, recomana (no obliga) donar les dades bancàries per si s’acaba estimant el recurs i cal fer una devolució a la persona interessada. Per tant, escurça els tràmits i terminis posteriors.

 

 

ORDEN MAT/357/2024 de ARAGÓN del Impuesto Medioambiental sobre las Aguas Residuales

Publicado:

IMPUESTO MEDIOAMBIENTAL SOBRE LAS AGUAS RESIDUALES. ORDEN MAT/357/2024, de 7 de marzo, conjunta de los Departamentos de Hacienda y Administración Pública y de Medio Ambiente y Turismo, por la que se regula la transferencia de la información que deben proporcionar las entidades suministradoras de agua al Instituto Aragonés del Agua para la recaudación del Impuesto Medioambiental sobre las Aguas Residuales.

 

Disposición transitoria única. Régimen transitorio.

  1. La presente disposición se aplicará a la transferencia de información pendiente de realizar a la fecha de su entrada en vigor.
  2. El campo «refcatastral» mantendrá el carácter de campo no obligatorio para los ficheros que se presenten dentro del año siguiente a la entrada en vigor de la presente Orden.

Disposición derogatoria única. Derogación normativa.

Queda derogada la Orden de 3 de agosto de 2015, de los Consejeros de Hacienda y Administración Pública y de Desarrollo Rural y Sostenibilidad, por la que se regula la transferencia de la información que deben proporcionar las entidades suministradoras de agua al Instituto Aragonés del Agua para la recaudación del Impuesto sobre la Contaminación de las Aguas.

Disposición final única. Entrada en vigor.

La presente Orden entrará en vigor el día siguiente al de su publicación en el «Boletín Oficial de Aragón».

 

Información sobre los elementos configuradores del impuesto medioambiental sobre las aguas residuales (IMAR).

Orden Foral 136/2024 de GIPUZKOA por la que se aprueba el modelo 379 «Declaración informativa sobre pagos transfronterizos»

Publicado: 17 abril, 2024

DECLARACIONES INFORMATIVAS. MODELO 379. Orden Foral 136/2024, de 3 de abril, por la que se aprueba el modelo 379 «Declaración informativa sobre pagos transfronterizos» y se determinan la forma y procedimiento para su presentación.

 

La presente orden foral entrará en vigor el día siguiente al de su publicación y resultará de aplicación por primera vez a las declaraciones informativas correspondientes al primer trimestre del ejercicio 2024. No obstante, el modelo 379 correspondiente al primer trimestre de 2024 deberá presentarse, en el mismo plazo que la declaración correspondiente al segundo trimestre de 2024.

 

En el ámbito de las Comunidades Autónomas de Régimen General, el Modelo 379 se aprobó por la Orden HFP/1415/2023, de 28 de diciembre,  por la que se aprueba el modelo 379 «Declaración informativa sobre pagos transfronterizos» y se determinan la forma y procedimiento para su presentación.(BOE, 30-diciembre-2023), que entró en vigor el pasado 1 de enero.

 

Artículo 4. Plazo de presentación del modelo 379, «Declaración informativa sobre pagos transfronterizos».

El modelo 379 tendrá una periodicidad trimestral y deberá presentarse, respecto de los pagos transfronterizos realizados en cada trimestre natural, en el plazo previsto en el artículo 81 bis del Reglamento del Impuesto sobre el Valor Añadido, aprobado por Real Decreto 1624/1992, de 29 de diciembre.

 

Enlace la las FAQs publicadas en la web de la AEAT: Preguntas frecuentes sobre la declaración informativa de pagos transfronterizos (06/02/2024)

 

DECRET LLEI 4/2024 de CATALUNYA de mesures urgents per pal·liar els efectes de la sequera

Publicado:

SESQUERA. MESURES.

DECRET LLEI 4/2024, de 16 d’abril, pel qual s’adopten mesures urgents per pal·liar els efectes de la sequera en l’àmbit del districte de conca fluvial de Catalunya.

Aquest Decret llei entra en vigor el mateix dia de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

El Govern ha aprovat un nou Decret llei destinat a l’adopció de mesures urgents per afrontar la situació de sequera que incorpora tres concrecions en el Pla especial de sequera.

Per una banda, l’establiment d’un cens de refugis climàtics, en el qual els municipis podran incloure piscines públiques i privades obertes a la ciutadania. L’objectiu és garantir que la població més vulnerable disposi d’equipaments per esmorteir els períodes de temperatures extremes.

La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha aclarit el concepte de “refugi climàtic”, que els municipis podran introduir en els seus Plans d’Emergència per Sequera:

“Les piscines que actuïn com a refugi climàtic podran ser les públiques, però també podran ser aquelles de titularitat privada, majoritàriament d’establiments turístics o piscines comunitàries, que tinguin un acord amb l’Ajuntament per a ser d’ús públic obert a la ciutadania en les mateixes condicions que funcionen les piscines públiques”.

Aquestes piscines censades com a refugi climàtic podran reomplir-se en les quantitats indispensables per garantir la qualitat sanitària de l’aigua, sempre que s’apliquin mesures d’estalvi addicionals que compensin l’aigua que s’utilitzi.

La segona de les concrecions és la que té a veure amb el nou règim especial per a dessalinitzadores mòbils de titularitat privada.

Així, les limitacions contingudes en el Pla especial de sequera no s’aplicaran a les aportacions d’aigua provinents d’aquest tipus d’instal·lacions, sempre que siguin finançades totalment per fons privats i que compleixin els requisits següents:

  1. Que l’usuari o la comunitat d’usuaris disposi de la corresponent concessió d’ús privatiu del domini públic hidràulic.
  2. Que l’usuari o la comunitat d’usuaris la facin servir per al manteniment de l’activitat econòmica que exerceixen i el corresponent manteniment dels llocs de treball de l’activitat.
  3. Que l’usuari o la comunitat d’usuaris presentin un pla d’estalvi de consum d’aigua respecte del seu consum en situació de normalitat.
  4. Que l’arribada de l’aigua al punt o punts d’utilització es faci amb un emmagatzematge periòdic de mínim set dies o bé arribi amb la xarxa de distribució.
  5. Que en el cas que es constitueixi una comunitat d’usuaris, s’ofereixi l’entrada a la comunitat a explotacions agrícoles o ramaderes que tinguin dificultats en el subministrament d’aigua.

Una altra de les mesures previstes és la fixació de llindars de consum per plaça per als establiments d’allotjament turístic equivalents al consum dels ciutadans de Catalunya.

Finalment, es modifica el règim sancionador que s’aplica als municipis per superar les dotacions de consum per apropar el model a un sistema que se centri a sancionar l’excés de consum. Això fa que el període analitzat passi a ser trimestral i habilita que les sancions es puguin abonar de manera fraccionada.

(….)  es modifica el règim sancionador per incompliment del Pla especial d’actuació en situació d’alerta i eventual sequera, per tal d’apropar el model a un sistema que es centri a sancionar l’excés de consum i prengui en consideració un període trimestral com a constitutiu de la infracció, la qual cosa permet tenir en compte la tendència en l’evolució del consum en un període més dilatat i en conseqüència modular la sanció de manera que el resultat de l’expedient sigui més ajustat a les circumstàncies concurrents. Alhora, s’introdueixen criteris específics de graduació de la sanció que permetran ajustar la quantia a les accions que estigui emprenent el municipi o la persona titular del servei per revertir la situació.

També en relació amb el règim sancionador, s’introdueix una mesura destinada a facilitar l’ajornament i/o fraccionament de pagament sense interessos de les sancions imposades a ens locals per incompliment del Pla especial d’actuació en situació d’alerta i eventual sequera.

(…)

Article 2

Modificació del règim sancionador per incompliment del Pla especial d’actuació en situació d’alerta i eventual sequera.

Es modifica l’article 29 bis del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, que resta redactat de la manera següent:

“Règim sancionador per incompliment del Pla especial d’actuació en situació d’alerta i eventual sequera

29 bis. Afegit per la DF primera del DECRET LLEI 1/2023, de 28 de febrer, pel qual s’estableixen mesures extraordinàries i urgents per fer front a la situació de sequera excepcional en l’àmbit del districte de conca fluvial de Catalunya.

1 L’incompliment de les obligacions establertes en el Pla especial d’actuació en situació d’alerta i eventual sequera es sanciona de conformitat amb el que preveu la legislació bàsica en matèria d’aigües, llevat de les conductes que es tipifiquen a continuació:

a) L’incompliment dels deures de comunicació previstos en el Pla especial d’actuació en situacions d’alerta i eventual sequera, que hagin estat requerits per l’Agència Catalana de l’Aigua, és una infracció lleu i se sanciona amb un import de fins a 10.000 euros per cada període d’absència de declaració o de declaració incompleta.

b) El lliurament de volums per abastament de població que superin els valors màxims establerts en el pla especial d’actuació en situacions d’alerta i eventual sequera és una infracció lleu i es sanciona amb una multa de fins a 10.000 euros, quan els danys causats siguin de fins a 3.000 euros.b) El lliurament de volums per a abastament de població que superin els valors màxims mensuals establerts en el Pla especial d’actuació en situacions d’alerta i eventual sequera és una infracció administrativa lleu, greu o molt greu, en funció de l’estat de la sequera declarada, d’acord amb els llindars mensuals que estableix el quadre següent:

 

 Qualificació de la infracció
Situació de sequeraLleuGreuMolt greu
AlertaFins a 30.000 m3Superior a 30.000 m3 i igual o inferior a 150.000 m3Superior a 150.000 m3
ExcepcionalitatFins a 10.000 m3Superior a 10.000 m3 i igual o inferior a 50.000 m3Superior a 50.000 m3
EmergènciaFins a 5.000 m3Superior a 5.000 m3 i igual o inferior a 25.000 m3Superior a 25.000 m3

 

Als efectes de determinar la comissió de la infracció, es tenen en compte els volums lliurats durant el trimestre natural. Durant aquest període se sumen els llindars mensuals establerts en el quadre anterior en funció de l’estat de la sequera. El volum resultant opera com a llindar trimestral per determinar la qualificació de la infracció.

La infracció lleu es sanciona amb multa de fins a 10.000 euros, la infracció greu amb multa d’entre 10.000,01 i 50.000 euros, i la infracció molt greu amb multa de 50.000,01 a 150.000 euros.

  1. c) L’incompliment del deure de presentació del pla d’emergència en situació de sequera previst al Pla especial d’actuació en situació d’alerta i eventual sequera que hagi estat requerit per l’Agència Catalana de l’Aigua és una infracció lleu i se sanciona amb una multa de fins a 10.000 euros.
e) El lliurament de volums per abastament de població que superin els valors màxims establerts en el pla especial d’actuació en situacions d’alerta i eventual sequera és una infracció greu i es sanciona amb una multa d’entre 10.000,01 i 50.000 euros, quan els danys causats siguin superiors a 3.000 euros i fins a 15.000 euros. 
f) La reincidència en la comissió de dues infraccions lleus és una infracció greu i es sanciona amb una multa d’entre 10.000,01 i 50.000 euros.
g) El lliurament de volums per abastament de població que superin els valors màxims establerts en el pla especial d’actuació en situacions d’alerta i eventual sequera és una infracció molt greu i es sanciona amb una multa d’entre 50.000,01 i 150.000 euros, quan els danys causats siguin superiors a 15.000 euros.

Les sancions s’han de graduar d’acord amb la gravetat del fet constitutiu de la infracció, considerant els danys i els perjudicis produïts, el risc objectiu causat als béns o a les persones, la rellevància externa de la conducta infractora, l’existència d’intencionalitat i la reincidència. Es considera com a circumstància agreujant de la conducta la comissió de la infracció durant un estat declarat de sequera hidrològica en el municipi o la corresponent unitat d’explotació. En cap cas la imposició d’una sanció no pot ser més beneficiosa per a la persona o entitat responsable que el compliment de les obligacions infringides.”

29 bis.2 Les sancions corresponents a infraccions comeses per entitats locals s’han de graduar atenent als criteris següents, sens perjudici de l’aplicació dels criteris establerts a la legislació vigent en matèria de procediment sancionador:

a) La reducció dels volums lliurats per a l’abastament de població durant el trimestre natural.

b) L’aprovació d’una ordenança sobre l’estalvi d’aigua que inclogui un règim sancionador.

c) La sol·licitud per part de l’entitat local d’una subvenció destinada a millorar l’eficiència de la xarxa de subministrament d’aigua en baixa en un termini màxim de quatre anys abans de la comissió de la infracció, sempre que aquesta sol·licitud no hagi estat inadmesa per incompliment dels requisits establerts a les bases reguladores corresponents.

d) L’execució per part de l’entitat local d’actuacions destinades a reduir el consum municipal.

e) L’aprovació per part de l’entitat local d’un pla d’inversions i obres per a la millora i optimització de la xarxa en baixa del municipi a un horitzó màxim de vuit anys.

En el cas que concorrin els criteris establerts a les lletres a) i d), l’òrgan competent ha d’imposar la sanció en el seu grau inferior.

29 bis.3 En el cas de lliurament de volums per a abastament de població que superin els màxims establerts en el Pla especial d’actuació en situació d’alerta i eventual sequera i en el cas d’incompliment de les limitacions particulars en l’ús de l’aigua per a abastament de poblacions previstes en aquest Pla, la persona responsable de la infracció és la titular del servei d’abastament domiciliari d’aigua a poblacions i es prenen en consideració les accions que estigui emprenent el municipi o la persona titular del servei per revertir la situació. En cas que les entitats prestadores del servei o les entitats subministradores d’aigua incompleixin els deures de comunicació dels volums subministrats en un municipi establerts en el Pla especial d’actuació en situacions d’alerta i eventual sequera, l’Agència Catalana de l’Aigua pot fer una estimació objectiva dels volums lliurats a fi d’aplicar el règim sancionador previst en l’apartat 1 d’aquest article.”

29 bis.3 La imposició de les sancions en el cas de lliurament de volums per abastament de població que superin els màxims establerts en el Pla especial d’actuació en situació d’alerta i eventual sequera tipificades en aquest article, és independent de l’obligació exigible en qualsevol moment de reparar els danys i perjudicis causats per la reducció del recursos hídrics disponibles. Per al càlcul de l’import d’aquesta indemnització per danys causats, s’apliquen els següents imports per cada metre cúbic lliurat en excés, en funció de l’estat de sequera hidrològica declarat en el municipi o unitat d’explotació afectada:

a) En cas d’alerta per sequera s’aplica un import de 0,10 euros per cada metre cúbic lliurat en excés.

b) En cas d’excepcionalitat s’aplica un import de 0,30 euros per cada metre cúbic lliurat en excés.

c) En cas d’emergència s’aplica un import de 0,60 euros per cada metre cúbic lliurat en excés.

 

29 bis.4 El procediment administratiu sancionador per la comissió de les infraccions tipificades en aquest article s’ha de tramitar d’acord amb aquesta Llei i la normativa sobre procediment sancionador aplicable als àmbits de competència de la Generalitat, i s’ha d’ajustar als principis establerts per la legislació vigent de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

29 bis.5 L’exercici de la potestat sancionadora correspon al director o directora de l’Agència Catalana de l’Aigua.

29 bis.6 Les infraccions i les sancions tipificades en aquest article prescriuen en els terminis i les condicions que estableix la legislació vigent de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.”

 

ORDEN FORAL 37/2024 de NAVARRA por la que se aprueba el modelo 238

Publicado: 16 abril, 2024

MODELO 238. ORDEN FORAL 37/2024, de 21 de marzo, del consejero de Economía y Hacienda, por la que se aprueba el modelo 238 «Declaración informativa para la comunicación de información por parte de operadores de plataformas»                          

 

Disposición final única. Entrada en vigor.

Esta orden foral entrará en vigor el día siguiente al de su publicación en el Boletín Oficial de Navarra y será de aplicación por primera vez a la declaración correspondiente al ejercicio 2023, que se deberá presentar en el plazo de dos meses siguientes a la entrada en vigor de la presente orden foral.

A las Comunidades Autónomas de Régimen General, les es de aplicación la Orden HAC/72/2024, de 1 de febrero, por la que se aprueban el modelo 040 «Declaración censal de alta, modificación y baja en el registro de operadores de plataforma extranjeros no cualificados y en el registro de otros operadores de plataforma obligados a comunicar información» y el modelo 238 «Declaración informativa para la comunicación de información por parte de operadores de plataformas», y se establecen las condiciones y el procedimiento para su presentación, fue publicada en el BOE, 05-febrero-2024), y el plazo de presentación correspondiente al ejercicio 2023 finalizó el pasado 8 de abril.

 

RESOLUCIÓ EMT/1198/2024 de CATALUNYA de les bases reguladores de la línia start-up capital de coinversió

Publicado:

AJUTS. RESOLUCIÓ EMT/1198/2024, de 10 d’abril, per la qual s’aproven les bases reguladores de la línia start-up capital de coinversió.                     

 

Objecte

L’objecte d’aquestes bases és regular la concessió de la línia start-up capital de coinversió que es composa d’un ajut reemborsable en forma de préstec i un ajut no reemborsable.

Beneficiàries

Podran ser beneficiàries d’aquests ajuts les petites i mitjanes empreses emergents (start-up) que desenvolupin tecnologies considerades profundes (deep tech) que tinguin el seu centre operatiu principal a Catalunya i que hagin formalitzat una ronda de finançament, complint els requisits següents:

  1. a) Pel que fa a petites i mitjanes empreses emergents (start-up) que desenvolupin tecnologies considerades profundes (deep tech):

– Que estiguin constituïdes amb alguna de les formes jurídiques següents: societat de responsabilitat limitada, societat anònima.

– Que s’hagin constituït, comptat a partir de la data d’inscripció de l’empresa al Registre Mercantil, com a mínim 6 mesos abans de la publicació de la corresponent convocatòria al DOGC.

– Que s’hagin constituït, comptat a partir de la data d’inscripció de l’empresa al Registre Mercantil, com a màxim, 36 mesos abans de la data de presentació de la sol·licitud de l’ajut en forma de préstec.

– Que l’equip fundador de l’empresa siguin emprenedors amb una participació individual mínima del 10%, i que mantingui una participació no inferior al 51% del capital social, incloent els drets de participació imaginaris o les participacions fictícies (phantom shares) i l’exercici d’opcions o altres drets que permetin adquirir participacions socials (totalment diluït o “fully diluted”).

– Que l’equip fundador treballi amb dedicació exclusiva i a temps complet en l’empresa.

– Que no cotitzin en un mercat de valors regulat.

– Que no hagin distribuït dividends des de la seva constitució.

– Que no hagin estat fruit d’un projecte de concentració empresarial.

– Estar en situació censal d’alta a l’Agència Tributària que acrediti la realització d’activitat econòmica a data de la sol·licitud.

  1. b) Pel que fa a la ronda de finançament:

– Haver formalitzat una ronda de finançament, per part d’inversors privats o fons de capital risc, mitjançant un instrument de capital i/o préstec participatiu i/o nota convertible, desemborsada en els 6 mesos anteriors a la data de presentació de la sol·licitud de l’ajut.

– La ronda de finançament ha de ser d’un mínim de 75.000,00 euros per part d’un o més inversors privats o fons de capital risc, i la inversió mínima per part de cada un dels inversors privats o fons de capital risc ha de ser d’un mínim de 20.000,00 euros.

– Els inversors privats/fons de capital risc no han d’haver invertit amb anterioritat en l’empresa i cal demostrar la seva experiència inversora en tecnologies considerades profundes (deep tech) mitjançant l’acreditació de la realització de dues inversions de com a mínim 20.000,00 euros cadascuna en el cas d’inversors privats, i de dues inversions de com a mínim 200.000,00 euros cadascuna en el cas de fons de capital risc, en empreses que desenvolupen projectes deep tech.

Als efectes d’aquestes bases, es considerarà inversor privat aquella persona física que inverteix el seu patrimoni ja sigui directament o a través d’una societat constituïda a tal efecte, a l’empresa sol·licitant, aportant la seva experiència a l’empresa.

 

DECRETO FORAL 28/2024 de NAVARRA sobre medidas a favor del arraigo empresarial y contra la deslocalización

Publicado: 11 abril, 2024

REGLAMENTO ARRAIGO EMPRESARIAL

DECRETO FORAL 28/2024, de 20 de marzo, por el que se aprueba el reglamento que desarrolla la Ley Foral 18/2020, de 16 de diciembre, sobre medidas a favor del arraigo empresarial y contra la deslocalización.

 

El cuarto y último capítulo «Reintegro de las ayudas» se estructura en cuatro artículos. En el primero de ellos se recoge cuál es la consecuencia de que una empresa incurra en deslocalización en Navarra, que no es otra que la obligación de tener que devolver las ayudas percibidas durante los últimos ocho años. En el articulado restante se detalla la competencia y el procedimiento para exigir este reintegro de ayudas por deslocalización empresarial.

Una vez cobre firmeza la resolución de reintegro, la empresa dispondrá de un plazo de tres meses para proceder al reintegro de la ayuda. Transcurrido dicho plazo sin que se hubiera procedido al reintegro, se iniciará la vía de apremio conforme a lo previsto en el capítulo V del título IV de la Ley Foral 13/2000, de 14 de diciembre, General Tributaria.

 

ORDRE ACC/72/2024 de CATALUNYA de condicions de subvencionabilitat de la Política agrària per la sequera

Publicado:

AJUTS PAC

ORDRE ACC/72/2024, de 8 d’abril, per la qual es flexibilitzen determinats requisits, condicions de subvencionabilitat i compromisos dels ajuts associats al contracte global d’explotació de la Política agrària comuna per a l’any 2024 davant la situació catastròfica de sequera a Catalunya.

 

  • Es reconeix com a circumstància de força major la situació de sequera a tot el territori de Catalunya.
  • Es permet a les persones beneficiàries de l’ajut a la millora de la competitivitat de les explotacions agràries, que no hagin exhaurit el termini màxim d’execució i justificació de les inversions concedides, sol·licitar una pròrroga extraordinària quan acreditin que han iniciat les inversions mitjançant FotoDUN o mitjançant la presentació d’una factura relacionada amb la inversió i el corresponent justificant de pagament previ a l’entrada en vigor d’aquesta Ordre, juntament amb l’acreditació de l’afectació econòmica de la sequera en la seva explotació.

Per als ajuts a inversions (annex 2, 3 i 4), en el supòsit que la inversió objecte d’ajut es faci amb una desviació superior al 75% entre el valor de la inversió certificada i aquella per a la qual es va concedir l’ajut, o no es faci, no es podrà sol·licitar el mateix ajut en les dues convocatòries següents, excepte en casos de renúncia total o parcial, força major degudament acreditada o causes imputables a una Administració.”

 

Orden Foral 126/2024 de GIPUZKOA de Jurisdicciones no cooperativas

Publicado: 10 abril, 2024

JURISDICCIONES NO COOPERATIVAS. Orden Foral 126/2024, de 25 de marzo, por la que se determinan los países y territorios, así como los regímenes fiscales perjudiciales, que tienen la consideración de jurisdicciones no cooperativas.

 

Artículo único.  Relación de jurisdicciones no cooperativas.

Tienen la consideración de jurisdicciones no cooperativas los siguientes países y territorios, así como los siguientes regímenes fiscales perjudiciales:

1.  Anguila.

2.  Bahréin.

3.  Barbados.

4.  Bermudas.

5.  Dominica.

6.  Fiji.

7.  Gibraltar.

8.  Guam.

9.  Guernsey.

10.  Isla de Man.

11.  Islas Caimán.

12.  Islas Malvinas.

13.  Islas Marianas.

14.  Islas Salomón.

15.  Islas Vírgenes Británicas.

16.  Islas Vírgenes de Estados Unidos de América.

17.  Jersey.

18.  Palaos.

19.  Samoa, por lo que respecta al régimen fiscal perjudicial (offshore business).

20.  Samoa Americana.

21.  Trinidad y Tobago.

22.  Vanuatu.

 

Disposición transitoria única.  Aplicación transitoria de la consideración de jurisdicción no cooperativa.

En relación con los tributos cuyo período impositivo no hubiera concluido en la fecha de la entrada en vigor de esta orden foral, de acuerdo con lo establecido en la disposición transitoria sexta de la Norma Foral 2/2005, de 8 de marzo, General Tributaria del Territorio Histórico de Gipuzkoa, los países o territorios que tienen la consideración de jurisdicción no cooperativa en dicho período impositivo serán los países o territorios previstos en el Decreto Foral 22/1992, de 3 de marzo, por el que se determinan los países y territorios considerados como paraísos fiscales.

Disposición final única.  Entrada en vigor.

La presente orden foral entrará en vigor el día siguiente al de su publicación en el Boletín Oficial del Gipuzkoa y será de aplicación a los tributos sin período impositivo devengados a partir de su entrada en vigor y a los demás tributos cuyo período impositivo se inicie desde ese momento.

 

 

Orden 11/2024 de les ILLES BALEARS de ayudas para financiar proyectos innovadores

Publicado:

AYUDAS PARA FINANCIAR PROYECTOS INNOVADORES

         Orden 11/2024 del consejero de Turismo, Cultura y Deportes por la cual se establecen las bases reguladoras y se aprueba la convocatoria para la concesión de ayudas para financiar proyectos innovadores a través de la cooperación con el objetivo de buscar, implementar y digitalizar soluciones innovadoras sostenibles en establecimientos turísticos de las Illes Balears, en el marco del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia financiado por la Unión Europea Next Generation EU

 

Los porcentajes máximos sobre el coste subvencionable con respecto al Programa I de la ayuda regulada en esta Orden son:

  • 100 % para la investigación fundamental.
  • Entre el 50-70 % para la investigación industrial.
  • Entre el 25-45 % para el desarrollo experimental.
  • Entre el 50-70 % para los estudios de viabilidad.

Por otro lado, el artículo 29 del Reglamento establece que las ayudas a la innovación en materia de procesos y organización también son compatibles con el mercado interior siempre que se cumplan determinadas condiciones en aplicación de este artículo.

Por ello, los porcentajes máximos sobre el coste subvencionable y los requisitos con respecto al Programa II de la ayuda regulada en esta Orden son:

  • Las ayudas a grandes empresas únicamente serán compatibles si colaboran de manera efectiva con pymes en la actividad objeto de ayuda y si las pymes con las cuales colaboran corren con un mínimo del 30 % del total de los costes subvencionables.
  • No excederá del 15 % de los costes subvencionables si se trata de grandes empresas y del 50 % de los costes subvencionables en el caso de las pymes.

En particular, la finalidad específica es financiar proyectos innovadores a través de la cooperación con el objetivo de buscar, implementar y digitalizar soluciones innovadoras sostenibles en los establecimientos turísticos de las Illes Balears a través de:

a) Proyectos de economía circular, con el objetivo de mejorar, innovar e implementar acciones y proyectos que impulsen la reducción, la reutilización y el reciclaje de los residuos.

b) Proyectos del ciclo de la energía, con el objetivo de mejorar, innovar e implementar acciones y proyectos que impulsen el ahorro energético.

c) Proyectos que mejoren el ciclo del agua, con el objetivo de mejorar, innovar e implementar acciones y proyectos que se encaminen al ahorro y la reutilización del agua.

d) Proyectos del ciclo agroalimentario, con el objetivo de mejorar, innovar e implementar acciones y proyectos que se encaminen al Km 0, reaprovechamiento de residuos y disminución de la huella de carbono.

e) Proyectos de transformación digital, con el objetivo de mejorar, innovar e implementar acciones y proyectos que se encaminen a hacer más competitivo el sector turístico.

 

El plazo para presentar las solicitudes es de dos meses desde el día siguiente al de la publicación de la convocatoria en el Boletín Oficial de las Illes Balears.

La solicitud de participación en el procedimiento de concesión de la subvención y la justificación de los gastos, como también cualquier otra comunicación con la Administración a que se refiere esta Orden se tienen que realizar exclusivamente con la utilización de medios telemáticos, de acuerdo con el artículo 15.3.a) de la Ley 4/2021.

Si continuas utilizando este sitio aceptas el uso de cookies. más información

Los ajustes de cookies de esta web están configurados para "permitir cookies" y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.

Cerrar