Data: 16/10/2020

Font: web e-tributs

Enllaç: accedir

Impost sobre el Patrimoni

Consulta núm. 144/19, de 2 de març de 2020

Qüestió: Exempció de les participacions: exercici de funcions de direcció i percepció de remuneracions en una altra entitat diferent de la societat respecte de la que es planteja l’aplicació del benefici fiscal.

En la consulta s’exposa el següent:

1. a) Els consultants, casats en règim econòmic de separació de béns, són titulars de participacions de dues societats (societat A i societat B), les quals, es diu, desenvolupen  activitats econòmiques, si bé, no s’especifica quines.
2. b) La Sra. Maria és titular del 30,03 % de les participacions de la societat B, de la que és administradora, percebent ingressos per exercici de funcions d’administració i direcció que, es diu, representen més del 50 % dels seus rendiments.
3. c) El seu marit, el Sr. José, és titular de l’1,34 % de les participacions de la societat B i del 99 % de les participacions de la societat A (en aquesta darrera exerceix funcions d’administrador).

La societat A és titular del 39,02 % de les participacions de l’empresa B.

La societat B és titular de l’1 % de les participacions de l’empresa A.

CONTESTACIÓ:  En el cas exposat en la consulta, no es compleix el requisit atès que, segons es desprèn, ni el Sr. José ni la Sra. Maria desenvolupen funcions de direcció en l’entitat A, i el fet que la Sra. Maria les desenvolupi en l’entitat B no es fa extensiu a l’entitat A.

Per al cas que ambdós consultants fossin administradors solidaris de l’entitat A, s’entendrà complert el requisit analitzat sempre que això comporti l’exercici de funcions de direcció i la percepció de les corresponents remuneracions per aquest concepte.

Finalment, i pel que fa a la consulta de la Direcció General de Tributs de Ministeri d’Hisenda núm. V0775-17, de 27 de març, que s’esmenta en l’escrit de consulta, en tant que fa referència a un supòsit d’estructura hòlding i de qui satisfà les retribucions per les funcions de direcció, entenem que no resulta aplicable al cas plantejat.

Consulta núm. 103/20, de 12 de juny de 2020

Qüestió: Valoració d’un bé immoble als efectes de l’impost sobre el patrimoni. En el 2006 una persona va adquirir per herència una finca valorada en 79.800 euros. Posteriorment, el 2017, es va efectuar una operació de divisió horitzontal sobre la finca de la qual va resultar un habitatge valorat pel consultant en 109.000 euros. Arran d’aquesta operació l’Agència Tributària de Catalunya va iniciar un procediment de comprovació de valors, del qual va resultar una liquidació provisional de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITPAJD), amb un valor comprovat de 140.000 euros. D’altra banda, es fa avinent que el valor cadastral del pis és de 82.000€. En relació amb els fets exposats, es consulta quin és el valor que s’ha de donar ara a aquest immoble als efectes de l’impost sobre el patrimoni (IP).

CONTESTACIÓ: L’article 10 de la Llei 19/1991, de 6 de juny, de l’impost sobre el patrimoni, estableix, quant a la valoració dels béns immobles, el següent:

“Artículo 10. Bienes Inmuebles.

Los bienes de naturaleza urbana o rústica se computarán de acuerdo a las siguientes reglas:

Uno. Por el mayor valor de los tres siguientes: El valor catastral, el comprobado por la Administración a efectos de otros tributos o el precio, contraprestación o valor de la adquisición.»

D’acord amb aquest article, s’ha de prendre en consideració el valor més alt que resulti d’aplicar els tres criteris continguts a la norma, per tant, si segons manifesteu, el valor comprovat per l’Administració tributària és el més elevat, aquest serà el que s’haurà de tenir en compte als efectes de l’impost sobre el patrimoni.

En aquest sentit es va manifestar aquest centre directiu respecte un cas similar al present, concretament en la consulta 87E/12, de 31 de maig de 2012.

La consulta més important es la primera sobre la pròrroga com a conseqüència de l’estat d’alarma

Data: 16/10/2020

Font: web e-tributs

Enllaç: accedir

Impost sobre successions i donacions – Successions

PRÒRROGA COM A CONSEQÜÈNCIA DE L’ESTAT D’ALARMA

Consulta núm. 157/20, de 29 de juny de 2020

Qüestió: Adquisició per causa de mort: termini de sol·licitud de pròrroga per a la presentació i ingrés de l’autoliquidació:  suspensió dels terminis de presentació com a conseqüència de la declaració de l’estat d’alarma.

La qüestió plantejada pel consultant se centra en determinar com es computa el termini de 5 mesos per a sol·licitar la pròrroga per a la presentació i ingrés de l’impost sobre successions i donacions -prevista en la normativa reguladora de l’impost- tenint en compte la suspensió dels terminis aprovada durant l’estat d’alarma.

CONTESTACIÓ:

1. L’article 68 del Reial decret 1629/1991, de 8 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de l’impost sobre successions i donacions, disposa:

“1. La oficina competente para la recepción de los documentos o declaraciones podrá otorgar prórroga para la presentación de los documentos o declaraciones relativos a adquisiciones por causa de muerte por un plazo igual al señalado para su presentación.

2. La solicitud de prórroga se presentará por los herederos, albaceas o administradores del caudal relicto dentro de los cinco primeros meses del plazo de presentación (…)”

Per la seva part, l’article 14 del Decret llei 7/2020, de 17 de març, en la redacció donada pel Decret llei 23/2020, de 9 de juny, estableix:

“Article 14. Suspensió dels terminis de presentació i ingrés de tributs

En l’àmbit d’aplicació dels tributs propis de la Generalitat de Catalunya i dels tributs cedits, s’estableix la suspensió de la presentació d’autoliquidacions i pagament dels esmentats tributs per al període comprès entre el 14 de març i el 30 de juny del 2020, ambdós inclosos.”

La mesura prevista en el decret llei dona resposta a la situació derivada de la declaració de l’estat d’alarma i a les dificultats que podia tenir el contribuent per a realitzar els tràmits i complir amb les seves obligacions tributàries. Tenint en compte l’objectiu de la mesura, cal entendre que també va quedar suspès el termini per a sol·licitar la pròrroga prevista en l’article 68 del Reglament de l’impost. Per tant, la suspensió del termini de presentació cal referir-la tant a la presentació i ingrés de les autoliquidacions com a la presentació de la sol·licitud de pròrroga.

Així, per exemple, per a una defunció produïda el 14 de gener del 2020, el cinquè mes per a sol·licitar la pròrroga comprenia del 14 de maig al 14 de juny; tenint en compte que a 14 de març, es produeix la suspensió, en aquest moment havien transcorregut 2 mesos des de la mort; tenint en compte que el còmput es reprèn a partir de l’1 de juliol, el cinquè mes per a sol·licitar la pròrroga comprèn de l’1 al 30 de setembre del 2020.

2. Quant a la durada de la pròrroga s’efectuen les consideracions següents: 

L’apartat 6.b1) del punt 2.2 de l’article 14 del Decret llei 7/2020 (en la redacció donada pel Decret llei 23/2020) disposa -en l’àmbit de tributació de les successions- :

“b.1 En el supòsit de fets imposables meritats abans del 14 de març del 2020, i per als quals no hagués finalitzat, en aquesta data, el termini de presentació i ingrés en període voluntari, el termini comprèn el temps que, en el moment de la suspensió, restava per exhaurir del termini que estableix la normativa de l’impost en aquesta data, més dos mesos més. El termini s’inicia l’1 de juliol del 2020.”

El Decret llei afegeix dos mesos més al termini de presentació ordinari de sis mesos establert en l’article 10 del Decret 414/2011, de 13 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament català de l’ISD. La mesura, de caràcter excepcional, s’adopta, una vegada més, tenint en compte la situació derivada de la declaració de l’estat d’alarma, anteriorment exposada. Ara bé, el decret llei no modifica en cap cas el termini de presentació ordinari (de sis mesos), al qual hem d’entendre que es refereix l’article 68 del Reglament estatal abans transcrit.

En conseqüència, la pròrroga  -respecte la qual l’article 68 estableix que ha de ser “por un plazo igual al señalado para su presentación“– és de sis mesos (a comptar a partir de l’acabament del vuitè mes).

Consulta núm. 109/20, de 21 de juliol de 2020

Qüestió: Aplicació de la reducció del 95 % per l’adquisició de l’habitatge habitual del causant. Concurrència de successoris a títol universal. En relació amb els fets exposats, es consulta si l’hereva que s’adjudica la totalitat de l’habitatge habitual de la causant, valorat aproximadament en més de 800.000 euros, es pot aplicar la reducció per l’adjudicació habitatge habitual de la causant per la totalitat de l’adjudicació  (500.000 €)  o, si per contra, s’ha de respectar el títol i, per tant, aplicar un terç de la reducció.

RESUM CONTESTACIÓ: l’adjudicatària efectiva del bé té dret a aplicar-se la reducció per l’habitatge habitual de la causant, però només sobre l’import de l’adquisició individual que li correspon d’acord amb el títol successori (i no sobre l’excés).

Consulta núm. 129/20, de 21 de juliol de 2020

Qüestió: Aplicació de la reducció del 95 % per l’adquisició de l’habitatge habitual del causant. Concurrència de successors a títol universal. En una acceptació d’herència, en què el causant nomena hereus als seus dos fills a parts iguals, un dels hereus  s’adjudica la totalitat de l’habitatge habitual del causant, produint-se un excés d’adjudicació. En relació amb els fets exposats, es consulta si l’hereu que s’ha adjudicat el 100 % de l’habitatge, es pot aplicar la totalitat de la reducció per la seva adjudicació o únicament el 50 %, d’ acord amb el títol successori.

RESUM CONTESTACIÓ:  l’adjudicatari efectiu del bé immoble té dret a aplicar-se la reducció per l’habitatge habitual del causant, però només sobre l’import de l’adquisició individual que li correspon d’acord amb el títol successori (i no sobre l’excés).

Consulta núm. 137/19, d’11 de maig de 2020

Qüestió: Acceptació i adjudicació d’herència. Excessos d’adjudicació i compensació en metàl·lic. Tres germanes han esdevingut hereves de tres béns immobles i d’una quantitat de diners dipositada en uns comptes. Es diu que dues de les hereves s’adjudiquen per meitats, els tres béns immobles i l’altra, els diners dels comptes, tot rebent aquesta última, a més, una compensació en metàl·lic per l’excés d’adjudicació que es produeixi. En relació amb els fets exposats, es consulta si l’excés d’adjudicació referit resta subjecte a tributació en l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.

RESUM CONTESTACIÓ: Així, l’excés d’adjudicació que es verifiqui en el supòsit en què dues de les hereves adquireixin béns superant d’aquesta manera les seves quotes ideals, però amb la simultània contraprestació en metàl·lic a l’altra hereva pel valor equivalent a la quota d’aquesta, i sempre que el bé immoble sigui indivisible i l’excés inevitable per no poder efectuar-se cap altra distribució, queda inclòs a la previsió de l’article 1062.1 del Codi civil abans transcrit, i, per tant, l’operació no estaria subjecta a la modalitat de transmissions patrimonials oneroses de l’impost.

Pel contrari, si l’excés pot evitar-se mitjançant una altra distribució de les adjudicacions de béns o si la compensació no ho és en metàl·lic, sí que es considera que és una transmissió patrimonial onerosa, subjecta i no exempta. Si no hi ha compensació per la diferència en les adjudicacions, estaria subjecta a l’impost sobre successions i donacions, pel concepte de donació.

Consulta núm. 9/20, de 20 d’abril de 2020

Qüestió: Grup de parentiu en relacions paterno-filials: llegat d’un immoble a la néta del cònjuge. El Sr. A formava un matrimoni amb la Sra. B, la qual tenia dos fills (C i D) fruit d’un matrimoni anterior. Ara, el Sr. A ha mort, tot instituint legatària d’un bé immoble a la filla de C, la Sra. E (és a dir, a la néta de l’esposa). En relació amb els fets exposats, es consulta en quin grup de parentiu (Grup II o III) s’encabeix la legatària respecte el Sr. A.

RESUM CONTESTACIÓ: En conseqüència, si la néta de la cònjuge supervivent esdevé legatària del Sr. A, aquesta restarà inclosa en el Grup III de parentiu (adquisicions per col·laterals de segon i tercer grau i per ascendents i descendents per afinitat). En aquest sentit s’ha manifestat aquest centre directiu en diverses ocasions, i més concretament en la consulta núm. 257E/10, de 9 de juliol del 2010.

Cal recordar que aquest criteri serà aplicable sempre i quan el cònjuge supervivent, en aquest cas, la Sra. B, es mantingui vídua amb posterioritat a la mort del seu cònjuge, el Sr. A, en tant que, sinó desapareixerà el vincle.

Consulta núm. 25/20, de 16 d’abril de 2020

Qüestió: Tributació d’una substitució fideïcomissària. Els dos cònjuges d’un matrimoni amb tres fills vol fer testament instituint-se recíprocament hereus fiduciaris un de l’altre, amb substitució fideïcomissària a favor dels fills, de manera que cadascun dels tres fills/fideïcomissaris s’adjudicaria un immoble.

RESUM CONTESTACIÓ: Per tant, d’acord amb la normativa exposada, l’hereu fiduciari, en tant que no té atribuïdes facultats de disposició, haurà de tributar en concepte d’usufructuari i els fideïcomissaris (els tres fills comuns) pel ple domini, en el moment en què adquireixin els béns, essent aquesta data a la que s’han de referir tots els elements determinants del tribut.

Consulta núm. 42/20, de 23 de març de 2020

Qüestió: Relació de parentiu entre filla d’acollida i persona acollidora. Una senyora vol atorgar testament mitjançant el qual transmetrà béns de la seva propietat a la seva “filla d’acollida” (actualment menor d’edat). Es diu que mai s’ha efectuat l’adopció per part de la consultant. En relació amb els fets exposats, es consulta, als efectes de l’impost sobre successions i donacions (ISD), quina és la relació de parentiu entre la mare i filla d’acollida.

RESUM CONTESTACIÓ: D’acord amb tot l’exposat, es conclou que la relació de parentiu de la “filla d’acollida” estaria compresa en el Grup IV de parentiu, en tant que l’acolliment no produeix els efectes de filiació per adopció que inclou a l’adoptat en la figura de descendent. Per tant, no es podrà aplicar els beneficis fiscals previstos pels fills.

Consulta núm. 133/20, de 31 de juliol de 2020

Qüestió: Deutes deduïbles en l’autoliquidació de l’impost. El causant deixa en herència als seus dos fills menors dos vehicles, cadascun d’ells amb un deute:

–             Vehicle 1 de valor 20.000€ i un deute de 15.813,27€,

–             Vehicle 2 de valor 12.000€ i un deute de 8.220,27€

En relació amb els fets exposats, es consulta si els deutes indicats per a cada un dels vehicles són deduïbles en l’autoliquidació de l’impost sobre successions.

RESUM CONTESTACIÓ: Per tant, pel que fa a les despeses a què feu referència en el vostre escrit caldrà verificar si són deutes pendents del causant que es poden encabir en el que preveu l’article 13 de la Llei per tal de ser deduïbles en l’impost sobre successions i donacions. Cal afegir que, no tenen la consideració de càrregues que disminueixen el valor del bé (art.12), ni es tracta de les despeses que preveu l’article 14 de la Llei.